PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

16 de març 2010

Comunicat de la PDD

Davant de les greus conseqüències de la nevada, ocorreguda a Catalunya, el passat dia 8 de març la PDD emet el següent comunicat

Els fets ocorreguts a les comarques gironines denota l’estat lamentable de les infraestructures elèctriques de Catalunya responsabilitat de l’empresa Red Eléctrica Española i Endesa, ambdues empreses promogudes per l’Estat i que exerceixen un monopoli estatal a Catalunya.

La PDD en la gran manifestació del 1 de desembre del 2007 va sortir al carrer a Barcelona on centenars de milers de ciutadans van reclamar el dret de decidir sobre les infraestructures catalanes.

Per això, ara, denunciem la responsabilitat de l’Estat i de les empreses espanyoles en una política de manca d’inversions en les infraestructures del nostre país, mantinguda durant anys i anys.

Catalunya, com a Nació, té dret a exercir amb plenitud l’autogovern i a planificar i executar una política pròpia d’infraestructures que estiguin al servei del país i afavoreixin el desenvolupament econòmic i, conseqüentment, el benestar de la ciutadania.

La política de l’Estat i de les empreses espanyoles són un fre al nostre desenvolupament, cosa que ens porta a greus crisis com la que hem patit aquests dies.

La PDD denuncia la passivitat del Govern català que ha estat incapaç de donar la resposta que el poble li exigia ni tampoc no ha estat capaç de donar suport als ajuntaments afectats. No ha sabut actuar com a govern, ni posar-se al capdavant per solucionar la greu situació que ha patit una part de la ciutadania, ni constituir un gabinet de crisi que dirigís l’actuació dels mitjans públics i de les empreses responsables per superar el desgavell.

Mostrem la solidaritat als milers de ciutadans i ciutadanes que han patit la manca de corrent durant tota la setmana. I reiterem que només amb un autèntic autogovern i la plena sobirania de Catalunya sobre les infraestructures i sobre tot allò que és essencial per al seu progrés i el dels seus ciutadans i ciutadanes aquest país tindrà futur. Per això, una vegada més, la PDD reitera que cal exercir l'autodeterminació.

Àrea de comunicació

Plataforma pel Dret de Decidir
Carme Forcadell (667658536)

14 de març 2010

La Casa gran del Catalanisme al descobert ¡¡

La Casa Gran del Catalanisme renuncia a l'opció de defensar el català per sobre de tot i s'aposta pel multilingüisme davant l'evidència que a Catalunya ja no hi ha ni una, ni dues llengües, sinó fins a 300. És una de les conclusions del projecte que ha impulsat Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) per modernitzar els seus postulats ideològics. Artur Mas ha rebut les propostes que la Fundació CatDem ha elaborat durant els darrers dos anys en el marc del projecte de la Casa Gran i els ha demanat que portin aquestes conclusions a altres partits polítics. Mas, però, ha deixat clar que aquestes propostes no configuren el seu programa electoral.

El catalanisme deixa de ser essencialista a la Casa Gran. El projecte impulsat per CDC ha analitzat la situació actual del país i aposta ara pel multilingüisme per assolir els seus objectius. El nou catalanisme fa també un gir ecologista en els seus postulats ja que incorpora la sostenibilitat i l'economia verda com a part fonamental de la defensa de la pàtria.

Els treballs conclouen que cal assumir que Catalunya ja és un fenomen metropolità i s'ha de superar el discurs d'enfrontament entre Barcelona i la resta del territori.

El director de la Fundació CatDem, Agustí Colomines, ha estat l'encarregat de coordinar els debats que s'han fet durant els últims dos anys. La Casa Gran ampliarà aquestes característiques del seu renovat discurs en les conclusions dels treballs que s'han dut a terme en aquest temps.

Després del lliurament de les conclusions, Artur Mas s'ha compromès a assumir una part d'aquestes propostes, tot i que ha insistit que el document no és el programa polític de la seva formació. Mas ha explicat que analitzaran l'informe des de la perspectiva política i hi incorporaran "tot el que hi encaixi".

Mas també ha convidat la Fundació CatDem a traslladar les seves propostes a la resta de partits catalans perquè puguin fer el mateix per la regeneració catalanista.

Les conclusions també adverteixen que Catalunya només podrà tenir un rol destacat a nivell internacional "si té èxit com a país". Apunten que és necessari fomentar l'esperit emprenedor, millorar l'educació i assumir, en el terreny econòmic, un model de competitivitat responsable i sostenible.

Mas ha acabat el seu discurs davant un Auditori de Barcelona pràcticament al complet, subratllant que no està disposat a haver de justificar-se per ser català i parlar català. "La nostra identitat col·lectiva és la conseqüència d'una suma de segles d'història. És la nostra manera de ser i tenim dret a exercitar-la amb igualtat".

La Casa Gran és un projecte impulsat per Convergència Democràtica i, més concretament, pel seu líder, Artur Mas. La iniciativa es va engegar l'octubre de 2007 amb l'objectiu de refundar el catalanisme.

Ràdio Catalunya

10 de març 2010

I les llibertats personals ?

Un grup de militants del PSC han signat un manifest que porta per títol 'Socialistes per a l'abolició de les curses de braus' en el qual es demana llibertat de vot per als diputats del grup al Parlament en la ILP antitaurina que s'està debatent a la cambra catalana. El grup ha penjat el manifest en una pàgina web impulsada pel regidor socialista a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), Carles Marco, on s'han registrat 194 militants. Tot i això, el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha descartat donar llibertat de vot als diputats tal i com es va fer en l'acceptació a tràmit de la ILP, ja que creu que el grup parlamentari ha de tenir una 'posició comuna' entorn a aquesta iniciativa. Zaragoza ha dit que el grup decidirà 'col·lectivament la decisió majoritària'.

En el manifest, els militants socialistes reconeixen la feina feta pels organitzadors de la ILP, els quals van recollir 180.000 signatures, i recorden que 'un bon grapat d'afiliats del PSC vam signar aquesta ILP'. 'Alguns en vam ser fedataris i molts afiliats i simpatitzants estem d'acord amb l'abolició de les curses de braus', s'assegura. Per això, han demanat a la direcció del partit que tinguin en compte el seu posicionament, que consideren 'majoritari a la societat catalana'. 'No sabem si els partidaris de l'abolició som majoria o minoria dins del partit, però sí estem segurs que són molts els afiliats que estem per aquesta opció', ha remarcat.

El text recorda que el partit no s'ha definit sobre aquesta qüestió en cap congrés, ja que 'mai ha estat debatut quin ha de ser el posicionament del partit vers aquest espectacle'. Per això, demanen llibertat de vot als parlamentaris en la votació definitiva de la ILP 'per coherència amb les diferents sensibilitats dins del partit'. 'Volem pensar que la composició del grup parlamentari reuneix diverses sensibilitats sobre diferents aspectes que estan en el debat social', afegeixen, 'd'altra manera no s'entendria, donat el caire plural que històricament ha tingut i té el nostre partit'.

Tot i demanar la llibertat de vot, aquest grup de militants també han dit que admetrien 'la recerca d'un consens amb altres grups parlamentaris per obtenir un resultat favorable a la prohibició i satisfactori per als impulsors de la ILP'.

Zaragoza ho descarta

El secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, ha descartat aquest mateix dilluns que els socialistes catalans puguin tornar a donar llibertat de vot als seus diputats. Zaragoza ha justificat que es donés en el debat a la totalitat, però ha recordat que a partir d'aquí ha començat una tramitació parlamentària. 'I com sempre, el grup parlamentari té posicions pròpies'. Així, tot i respectar la 'pluralitat d'opinions', Zaragoza ha deixat clar que 'al final es pren una posició' i que un grup parlamentari té 'l'obligació de posicionar-se'. 'Evidentment, nosaltres prendrem una posició comuna de grup parlamentari', ha reblat.

Tot i això, Zaragoza ha aplaudit que aquest grup de militants hagin volgut expressar la seva posició, 'com altres s'hi han mostrat a favor'. 'El PSC és un partit plural i pren les seves decisions democràticament', ha dit, i 'el grup decideix col·lectivament quina és la decisió majoritària'. Zaragoza ha recordat que aquesta és una 'llei complexa'.

directe.cat

ELS PSC OBEIRÀ L'ORDRE DEL PSOE I VOTARÀ A FAVOR DE LES "CORRIDES DE TOROS"

Què podem fer pel nostre país?

'No et preguntis que pot fer el teu país per tu; preguntat que pots fer tu pel teu país'. J.F. Kennedy.


Una nevada ens ha mostrat la debilitat del país. Avui tots contra tots, els uns contra els altres, el Govern contra l’oposició i l’oposició contra el Govern, però els veritables problemes segueixen sobre la taula. Una nevada ens ha mostrat la debilitat de la que som víctimes, i comença a ser hora de prendre decisions en clau de país.

Prou de lamentacions i d’acusacions entre uns i altres, la nevada ens ha mostrat les mancances que patim fruit de la manca de capacitat de decidir en aquelles coses importants. Hem patit talls impresentables de llum, telèfon i altres serveis bàsics, provocats per la manca continuada d’inversions, de l’espoli continuat a que ens ha abocat a ser una Comunitat Autònoma i poca cosa més.

El col·lapse a la xarxa viària és fruit d’una presa de pèl continuada en la manca d’inversions reals per part de l’Estat espanyol. El cas més flagrant s’ha produït a les comarques de Girona, on la confluència d’obres a l’autopista de peatge i les obres aturades des de fa mesos a la N-II ha deixat milers de ciutadans aïllats i indignats per la manca de resposta de les administracions.

Davant d’aquest situació cal pensar i respondre la pregunta, què podem fer pel nostre país? I és aquí on la classe política té una gran responsabilitat. Davant les properes eleccions calen respostes realistes, solucions als problemes que tenim. Avui ha estat una nevada, demà serà una ventada i demà passat un foc. Davant les desgràcies, davant l’espoli, ens calen respostes unitàries, solidàries i en clau de país i sobren certes actituds xulesques.

Ens cal més que mai un acord real en clau catalana. Cal plantar-se davant un Estat espanyol incapaç de sortir de la crisi global, cal plantar-se davant un Estat espanyol que no té cap pressa per solucionar les nostres mancances, ens cal plantar-nos davant un Estat espanyol que ens segueix espoliant de totes les maneres possibles. Només amb la unitat de les forces polítiques catalanes és possible recuperar l’autoestima, i sobretot recuperar la capacitat de resposta, d’aconseguir allò que volem, pensant en el millor pels nostres ciutadans.

En pocs mesos tenim eleccions, volem que guanyi la democràcia, però el país i els seus ciutadans guanyaran de veritat si som capaços de posar sobre la taula un gran acord nacional que ens permeti decidir de veritat. Sigui qui sigui qui guanyi les eleccions anem amb compte. Si el model torna a ser el del peix al cove ens tornarem a equivocar. Ja ho hem provat tot amb Espanya. Ara toca un gran acord pel dret a decidir de totes aquelles forces polítiques que no tingui por a la democràcia. Ara toca que els rivals polítics pactin, perquè és l'única manera derrotar democràticament a l’enemic.
 
directe.cat

04 de març 2010

Una nova enquesta confirma la majoria autodeterminista

Un nou sondeig, aquest cop fet per TV3, mostra que una majoria de catalans, el 59.3%, és partidari de l'autodeterminació de Catalunya, i de que s'hi celebri un referèndum oficial sobre la seva independència, mentre que un 35% s'hi oposa i un 5.6% no ho sap o no contesta. L'enquesta es va fer pública ahir al programa Banda Ampla de la cadena, que va tractar l'afer de les consultes sobiranistes amb el format del programa habitual, on hi van intervenir una dotzena de ciutadans amb les seves opinions (no sempre afortunades, segons aquest fil dels fòrums). L'enquesta també assenyalava que dels enquestats, un 39.3% votaria afirmativament a la pregunta independentista, mentre que un 47.8% preferiria el "No", i la resta no ho té clar. L'enquesta confirma la majoria autodeterminista que ja assenyalava la que va fer La Vanguardia fa alguns mesos, amb un percentatge similar de favorables a la independència. Els partidaris de la independència freguen així mateix el 40%, com al sondeig d'El Periódico de fa també alguns mesos.

Així mateix cal recordar que, com va demostrar el Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) d'Alfons López Tena, no cal assolir el 50% del suport del cens electoral per guanyar un referèndum d'autodeterminació, perquè l'abstenció juga a favor del Sí. L'Estatut del Principat aprovat el 2006 va comptar amb "només" 1.8 milions de vots. Sense anar més lluny, el suport que va rebre l'actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a les darreres eleccions, va ser de poc més de 15% del cens total amb dret a vot.

El recent estudi de la UOC, que es dividia en dues parts, la primera preguntant directament als catalans, i la segona als espanyols, ja va mostrar que l'independentisme pot efectivament assolir el triomf en un referèndum d'autodeterminació, i indicava que del 100% d'enquestats, un 50.3% hi votaria a favor, el 17.8% en contra, un 24.6% s'abstindria, un 5.8% no ho sap i un 1.4% no contesta.

Aquestes dades, si ho traslladem a les urnes (i descartem per tant el 24.6% abstencionista) marcarien un enorme 66.8% de vots favorables i un 23.6% de vots contraris a la independència, amb 9.5% de vots indeterminats (que corresponen als que no saben o no contesten)

Racó Català

03 de març 2010

Jugant amb Catalunya m'he sentit molt més identificat que amb Espanya

Jordi Villacampa, exjugador de bàsquet i actual president del Club Joventut de Badalona, és el protagonista del darrer número del Selecciona't. Villacampa sempre ha mostrat el seu compromís amb les seleccions catalanes i va ser un dels protagonistes de la campanya televisiva de la Plataforma Proseleccions l'any 2005: "Jugant amb Catalunya m'he sentit molt més identificat que amb Espanya" i no dubta del nivell dels catalans en l'esport de la cistella: "Si Catalunya competís oficialment, tindríem una selecció espectacular i podríem guanyar a Espanya i moltes altres seleccions" tot i que actualment creu que "s'ha de potenciar més la selecció de bàsquet".

seleccions.cat