L’Estaca ja trontolla i tothom sap
que aviat caurà, abans, però, quan arriba el final de la sotmissió, hi ha
enrenou. Quan els esclaus s’alliberen, els esclavistes s’exciten: La
independència és a tocar dels dits.
Cada dia que passa es fa més
evident, per qui no es vulgui enganyar, que el nostre alliberament nacional és
molt a prop. És a la cantonada i, com més s’acosta, més nerviosos es posen els
enemics del nostre país, ho demostra la seva intolerància.
Una mostra del que dic, la tenim
amb el que li ha passat a un amic meu, que viu a la Floresta. Fa menys d’un mes
va penjar un símbol de llibertat a casa seva: la nostra ensenya nacional, una
senyera ornada amb l’estel de la llibertat. Doncs, la setmana passada, va rebre
una nota (que podeu veure al final), naturalment anònima, els covards mai donen
la cara, com que no tenen arguments, l’únic que poden i saben fer és amenaçar i
coaccionar, és la manera de que tenen aquests “demòcrates” de palesar la seva
prepotència intolerant.
Davant l’arma dels covards:
amenaces, coaccions, anonimat, tenim per a defensar-nos la força que ens dona
l’absoluta convicció de tenir dret i raó, de saber que ara és el nostre temps i
que el seu s’acaba. En castellà hi ha una dita: “ladran, luego cabalgamos”. I
ara borden com una manada de gossos, això vol dir que anem bé. No es agradable
sentir els seus lladrucs contínuament, però ens conforta saber perquè borden i
que els hi queda poc per fer de gossos d’atura, ja no som un ramat i quan tenim
consciència de poble som imparables.
Visca la llibertat!
Jaume Massanés i Papell
Nota
anònima:
ATIENDE GILIPOLLAS ¡¡¡ COMO NO QUITES ESA BANDERA DE
ESTUPIDOS INDEPENDENTISTAS, TE LLENARE LA CASA DE PINTURA AMARILLA Y ROJA.
QUIERES COMPROBARLO?
PINTURA...PINTURA....PINTURA.... TODO LLENO ¡¡
