Junqueras alerta d'un pla per espanyolitzar les caixes catalanes

En un article que porta per títol 'El pla per desarticular les caixes catalanes' Oriol Junqueras defensa que els tests, promoguts per la presidència espanyola a tots els països de la Unió, asseguren que ni Unnim ni la nova Caixa Catalunya 'no superarien una situació econòmica tan extrema com altament improbable'. Segons Junqueras, l'Estat ha pressionat els altres estats de la UE perquè les dades d'aquestes proves d'estrès s'hagin fet públiques, de manera que les entitats petites hagin quedat en evidència i hagin de recórrer al Fons de Reestructuració Bancària (FROB).

Per Junqueras, 'no té gaire sentit comparar els resultats de les diverses entitats perquè se les ha sotmès a pressions diferents, és a dir, els tests no eren homogenis, atès que no sempre analitzaven els mateixos aspectes ni amb el mateix nivell d’exigència per a cada una de les entitats'. Per això l'eurodiputat assegura que la voluntat de l'Estat era 'encerclar les caixes petites' com les catalanes.

En aquest sentit, el republicà recorda la 'jugada mestra' del FROB, segons la qual 'amb els diners dels contribuents catalans provinents del dèficit fiscal, [l'Estat] atorga préstecs a les caixes catalanes i, a més, ho fa a un interès desmesurat. Concretament del 7,75% a retornar en cinc anys. Si les entitats no poden tornar els préstecs, l’Estat espanyol s'apropiaria de les caixes catalanes i, per tant, també dels estalvis dels clients catalans'.

L'eurodiputat defensa que 's’ha de fer tot el que estigui a les nostres mans per garantir un sistema de caixes que generi llocs qualificats al territori català, i que faciliti l’accés al crèdit a les nostres empreses i als nostres emprenedors, gràcies a una presència capil·lar al territori, molt propera a les necessitats i singularitats dels seus negocis'. Segons Junqueras, aquesta defensa del sistema de caixes català és essencial, perquè 'les caixes són un element clau per l’equilibri territorial'.

Huguet ja ho alertava

Precisament el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, alertava fa uns dies a directe!cat que la reforma de la Llei de Caixes estatal, aprovada per decret Llei al Consell de Ministres espanyol, suposarà una invasió de les competències que en aquest camp té Catalunya.

Pel conseller, amb la reforma es corre el risc que acabin desapareixent les funcions originàries de les caixes, les funcions 'sense afany de lucre' i l'obra social, si finalment hi acaben entrant quotes de participació privada que les podrien 'convertir en bancs'. Huguet també ha alertat contra les fusions fredes, i no ha dubtat a qualificar la reforma de 'LOAPA financera', ja que al darrere hi veu una 'autèntica voluntat de bancarització i de recentralització del sistema de finançament' cap a Madrid.

 

directe.cat

La Conferència Nacional pel Sobiranisme es constitueix en coalició electoral.

En formen part una quinzena d'entitats i de partits · Demanen que s'hi afegeixin Reagrupament i ERC

La Conferència Nacional pel Sobiranisme ha decidit de constituir-se en coalició. És a dir, la quinzena d'entitats, de partits i de plataformes que en formen part tenen intenció de concórrer a les pròximes eleccions parlamentàries amb la finalitat 'd'afavorir un moviment tal que els diputats puguin canviar el curs polític i obrir un procés d'independència', segons que ha explicat a VilaWeb el coordinador de la Conferència, Josep M. Minguell.

En concret, formen part de la Conferència: Acte de Sobirania, Bloc Sobiranista Català, CADCI, Cercle Sobiranista Terres de Ponent, Cercle Català de Negocis, Col·lectiu 1714, CUP Arenys de Munt, Crida per la Terra, Deu mil.cat, Els Verds-Alternativa Verda, Estat Català, Força Catalunya, Gent de la Terra, Institut IPEC, Partit Republicà de Catalunya, Plataforma pel Dret a Decidir i Suma Independència.

En un acte davant la premsa, tres representants del Manifest 12 d'abril, Joan Blanch, Moisès Broggi i Oriol Domènech, van parlar ahir de la necessitat d'implementar el mandat d'aquell manifest en una candidatura. Recordem que Blanch, Broggi i Domènech, juntament amb Agustí Bassols, Heribert Barrera i Antoni M. Badia, van demanar en el Manifest 12 d'abril una candidatura unitària transversal sobiranista que aplegués partits i plataformes de cara a les properes eleccions autonòmiques.

Amb aquest mandat, els partits integrants de la Conferència, i després d'un temps de converses, han decidit agrupar-se en coalició, 'acceptant les diferències'. Una coalició que continuarà mantenint converses, segons Minguell, per tal de convèncer Reagrupament i ERC perquè també entrin a formar-hi part: 'Els acords són tan flexibles que permeten l'accés de tot sobiranista', afirma Minguell, que diu que la Conferència 'no pretén ser un partit sinó un lloc de torbada de tots els partits per construir una candidatura unitària'.

Pel que fa a la proposta de Solidaritat Catalana per la Independència, Minguell ha apunta: 'Solidaritat va fer una crida als partits i no va rebre cap resposta; la diferència amb nosaltres és que aquesta coalició s'ha construït en diàleg continuat entre els partits'.

Un cop presentada la coalició, diu Minguell que ara treballaran per conformar una llista única de consens.

Vilaweb.cat

Comunicat de la Coordinadora Nacional de les Consultes

Els integrants de la Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes, constituïda en el Plenari del passat 26 de juny, volem puntualitzar que:

- Les consultes han estat, i son encara, un factor molt important de sensibilització, conscienciació i mobilització nacional.

- El Moviment de les consultes locals sobre la independència, és un moviment de base, sorgit del poble, que és qui les organitza. És democràtic, participatiu, transversal i totalment apartidista. En cap moment ha estat al servei de cap partit o moviment polític, i te clar que ha de continuar treballant des del pluralisme i la unitat d’acció.

El seu objectiu és que les persones que vivim al Principat de Catalunya, ens puguem expressar democràticament i en llibertat, sobre el nostre futur com a país: continuar vinculats a l'estat espanyol, o recuperar la llibertat nacional, constituint el nostre propi estat, lliure i sobirà en el marc dels pobles lliures del mon.

Per això cal que les persones dels pobles i ciutats on encara no s’ha fet la consulta tinguin l'oportunitat de manifestar la seva opinió.

- Les comissions locals, organitzadores a cada població de les consultes, estan integrades per persones que prioritzen el servei al país per sobre de les seves diferents sensibilitats socials i polítiques, tant si son independents, com militants d'un partit o moviment polític, i sense que aflori cap partidisme.

La naturalesa descentralitzada, unitària i transversal de les comissions locals i el fet que una gran part de les persones que les integrem provinguem del mon associatiu -poc acostumades a les maniobres habituals dels professionals de la política institucional- fa que puguin esdevenir instruments partidistes o de promoció d’oportunistes que cerquin, en l’exercici de la política, una sortida professional fàcil.

- La Comissió gestora de la Permanent es va constituir per tal de refer una xarxa social a tot Catalunya, malmesa per la utilització, en molts casos partidista, que n'han fet algunes persones de la mal anomenada “Comissió Nacional de les consultes per la independència”.

Per tot això, volem manifestar que:

- Mentre el Plenari no decideixi si dóna, o no, suport a cap candidatura en les properes eleccions al Parlament de Catalunya, ningú pot utilitzar el Moviment de les consultes en aquest sentit.

- Ningú està autoritzat a fer us de les comissions locals organitzadores de les consultes per capitalitzar-se políticament, ni pretendre instrumentalitzar el treball de milers de voluntaris de tot el país en benefici propi o del seu plantejament polític particular. Les persones que ho desitgin poden, legítimament, plantejar les plataformes polítiques que vulguin i presentar a la ciutadania de Catalunya les propostes programàtiques que creguin oportunes, però, de cap manera, estan autoritzades a utilitzar, instrumentalitzar i manipular les comissions locals, ja sigui en benefici propi o partidista. Denunciem i denunciarem qualsevol intent de manipulació del Moviment de les consultes.

És molt important que tothom tingui ben clar el posicionament del Moviment de les consultes, per això, demanem als mitjans de comunicació que, quan es refereixin a aquelles persones que, amb una clara opció política, s'auto-proclamin organitzadors, representants o portaveus de les consultes no se’ls anomeni com a tal, ja que en cap cas les representen. La responsabilitat d'aquests càrrecs no ha estat assignada a ningú i no es farà fins al proper plenari que se celebrarà el 18 de setembre.

Comissió gestora de la Permanent de la Coordinadora Nacional de les Consultes

Himne per la manifestació

El Tribunal de la Haia reconeix la independència de Kosovo

La Cort Internacional de Justícia (CIJ) de la Haia ha dictaminat que la independència de Kosovo, promulgada unilateralment pel govern provisional kosovar al febrer de 2008, “no viola la legalitat internacional”. La seva secessió és la“manifestació del seu dret a l'autodeterminació”
Encara que la decisió de la CIJ no és vinculant, la seva opinió tindrà una gran repercussió jurídica i política, doncs és la primera vegada que un tribunal decideix sobre un cas de secessió i crearà un precedent per altres regions i nacions sense estat en situacions polítiques similars.
El 8 d'octubre de 2008, l'Assemblea General de Nacions Unides va sol·licitar a la CIJ respondre a la pregunta: “S'ajusta la declaració unilateral d'independència de Kosovo per les institucions de govern provisional al dret internacional?”.
En el procés han participat una trentena de països de l'ONU, entre ells Espanya, Estats Units i Sèrbia i el propi Kosovo, que van donar les seves opinions.
Espanya va intervenir el passat 8 de desembre defensant a l'audiència pública la il·legalitat de la declaració unilateral de Kosovo.
A dia d'avui, fins a 69 països dels 192 membres de les Nacions Unides han reconegut a Kosovo, entre ells Estats Units, Japó i 22 membres de la Unió Europea, però segueixen sense fer-ho altres països com Espanya, Rússia, Xina, Brasil o l'Índia.
Pristina va proclamar la independència de la província sèrbia el 17 de febrer de 2008, malgrat la rotunda oposició de Sèrbia i després de diverses rondes de negociacions infructuoses.

Avui-El Punt.cat

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d'un referèndum per la independència de Catalunya.

"Que aquesta Cambra observa que més d'un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya; creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'Autonomia ha estat violada per la justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d'organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l'Estatut de 2006 s'apliqui tal com s'ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur." Signat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del Parlament de Londres.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol 2010)  

Mireu-ho en el punt 509 del següent web:

 
http://www.publications.parliament.uk/pa/cm/cmedm/100714e01.htm