Somniem

Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació

L’Estatut de Catalunya és mort. Seguirà regulant la vida dels catalans un cert temps, però és mort. L’Estatut que va aprovar el nostre Parlament el 30 de setembre de 2005 amb el 89% dels vots no era, evidentment, cap declaració d’independència ni s’hi acostava remotament, però significava un salt qualitatiu amb relació a l’anterior. L’Estatut que José Montilla i el seu partit van retallar en 62 punts 48 hores després ja era, en si mateix, una ofensa per a Catalunya. Però el ribot va continuar fent la seva feina i el que n’ha quedat només pot ser qualificat de burla. Espanya es burla de Catalunya i li diu que no és ningú. Ningú per gestionar els seus propis recursos, ningú per decidir sobre les coses importants que l’afecten, ningú per tenir un Parlament sobirà que no estigui sotmès a la voluntat d’un altre Parlament. I, ves per on, amb aquesta actitud, sense adonar-se’n, Espanya ha obert els ulls a milers i milers de catalans que, amarats de bona fe, encara creien en una cosa impossible anomenada “plurinacionalitat de l’Estat”. L’Estat espanyol no pot ser mai plurinacional perquè no admet cap altra nació que no sigui la de matriu castellana. Els Països Catalans no són res més que velles conquestes regides per uns Estatuts la finalitat dels quals és que es mantinguin en estat de subordinació permanent al poder hegemònic de Castella. Una Castella que necessita el nom d’Espanya com a tapadora per perpetuar-se.

Els unionistes, els autonomistes, els federalistes, els progressistes, els universalistes, els no-nacionalistes –quin repertori eufemístic més cromàtic que té l’espanyolisme– s’abracen a l’Estatut perquè, segons ells, no hi ha vida més enllà del seu articulat. La Constitució espanyola, per tant, amb l’amenaça explícita de l’ús de les armes en el seu article 8è, esdevé el mur de contenció de les legítimes aspiracions d’emancipació nacional de Catalunya. Per dir-ho gràficament, la Constitució espanyola és la nova Ciutadella que, com la construïda per Felip V el 1716, no té cap altra finalitat que tenir Catalunya sota control. La Constitució espanyola, en definitiva, és la presó moderna que Espanya, amb la col•laboració d’alguns catalans, ha construït per maquillar les condicions de vida dels interns. Ve a ser com el canvi que els reclusos de la presó Model de Barcelona experimentaran quan els traslladin al Centre Penitenciari de Preventius que s’ha de fer a la Zona Franca. Les cel•les seran més àmplies, algunes estaran adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i s’hi incorporaran mesures per tal d’optimitzar el consum energètic, com ara l’aprofitament de la producció d’aigües grises del mateix Centre, però els presos continuaran essent presos i els murs de la presó continuaran marcant els límits de la seva llibertat.

Deixem, doncs, d’autoenganyar-nos. Els Estatuts són per a les empreses. Catalunya no és una empresa, Catalunya és una nació. I les nacions no tenen Estatut, les nacions tenen Constitució.

 

Victor Alexandre

elSingulardigital.cat

No mirem enrere...

Els empresaris catalans sabem que dins Espanya no tenim futur.

Dilluns al vespre, just quan es va fer públic l'anunci de la sentència del Tribunal Constitucional, els nostres representants al Parlament es van apressar a sortir als mitjans televisius mostrant unes reaccions que en cap cas podien ser improvisades. Sembla que el contingut de la sentència ja era conegut per les cúpules de tots els seus partits i per això tenien ben preparades les respectives i solemnes declaracions.

Després del discurs del president de la Generalitat, la corrua de líders i personatges de partit o afins no ha parat tant a la televisió com a la ràdio. Totes les opinions i declaracions mostren un grau d'indignació que no s'adiu amb la trajectòria de tots ells. Sóc de l'opinió que no es pot mostrar aquest grau de dignitat ofesa, després d'haver col·laborat a consciència a fer que les coses hagin anat com han anat!

La sentència certifica el que tothom ja sabia. Catalunya no pot aspirar a res dins d'un Estat que té un projecte molt diferent del nostre. Espanya no ens vol com a catalans, i compte, tampoc ens tractarà mai en condicions d'igualtat dins de l'Estat. Els catalans som i serem espanyols de segona, com correspon als habitants de les colònies. Aquest és el nostre destí expressat per la sentència amb una claredat sense fissures.

Els empresaris catalans hem de saber que dins Espanya ens esperen unes dificultats afegides a les de la crisi global. Les característiques peculiars del cas espanyol farà agreujar la ja precària situació que fa anys que arrosseguem. Moltes empreses de Catalunya hauran de tancar, d'altres optaran per traslladar-se a altres països. Les que restin aquí ho passaran magre. Els empresaris sabem que perquè el país rutlli, les empreses han de rutllar, i només ho fan si són eficients. Aleshores es crea ocupació, les persones tenen feina, cobren salaris, compren els productes i serveis que necessiten, alguns creen altres empreses, la roda gira, i aquest és el millor mecanisme perquè la riquesa circuli i es redistribueixi. Però perquè el sector privat rutlli, cal que el sector públic també ho faci, que sigui eficient i doni exemple. I l'eficiència i l'exemple acostumen a anar de dalt a baix: si l'encarregat es desentén de la feina, és molt probable que les persones a càrrec seu rendeixin poc. Aleshores, què cal esperar d'un país del qual els representants polítics es desentenen de la feina que han de fer?

L'eficiència ha de ser una de les regles constants de l'actuació del poder públic. I es demostra practicant i donant exemple. L'eficiència crea confiança, i la confiança és fonamental per encoratjar i aconseguir que es creï activitat econòmica i, amb ella, ocupació.

L'aspecte econòmic de la sentència ha anul·lat les disposicions de l'Estatut en què es reclamava de la resta de territoris de l'Estat un «esforç fiscal similar», no idèntic ni igual, «similar», que podria haver conduït a mantenir un nivell de dèficit fiscal amb Espanya «similar» a l'actual. Però ni així. Amb aquesta anul·lació, la sentència deixa fora de l'ordenament jurídic una regla de joc que és bàsica en totes les relacions que es pretenen estables en el temps, la de l'equilibri.

Quan una relació és desequilibrada es trenca; i si no es pot trencar, o és font de conflictes continuats o és una relació de subjugació. Fa anys el Tribunal Constitucional alemany va declarar que el dèficit fiscal d'un territori (länder) amb l'Estat no podia ser superior al 4%; en cas contrari, els models econòmics demostren que s'està condemnant aquell territori al decreixement, la decadència. Catalunya suporta un dèficit històric de, com a mínim, un 10%. Els diners de què disposarà la Generalitat seguiran depenent de la conjuntura política de cada legislatura: si el govern de l'Estat disposa de prou diputats propis al Congrés, no li caldrà negociar amb les forces polítiques catalanes, i podrà augmentar el nivell del dèficit. Si per governar a Madrid calen els vots de diputats d'obediència catalana, el dèficit serà inferior perquè s'haurà de pactar el suport als pressupostos generals de l'Estat, que s'aproven cada any.

Tot continuarà igual, dins Espanya estem condemnats. Si Catalunya no pot reduir el seu dèficit i no pot saber amb previsions a mitjà i a llarg termini quin serà el dèficit que haurà de suportar, no es podran fer previsions d'inversió pública elevades (en grans infraestructures, per exemple). És a dir, continuem condemnats a fer polítiques de baixa volada i sempre a termini electoral (4 anys).

En definitiva, la sentència sobre l'Estatut ha estat una altra pedra al sarró. Els empresaris catalans sabem que dins Espanya no tenim futur. Necessitem un nou projecte polític que ens il·lusioni i que sigui capaç de fer-nos oblidar tot el que hem hagut de patir durant aquests 30 anys. Per això ara més que mai volem i necessitem construir una nova Catalunya econòmicament viable.

Des del Cercle Català de Negocis estem treballant perquè hi hagi una majoria de catalans que es posin d'acord en una Declaració d'Estat per Catalunya, iniciant així un nou camí que és l'únic que avui podem emprendre. No mirem enrere. Posem-nos en marxa.

 
Ramon Carner

Acció d'Acte de Sobirania el dia de Corpus. Enterrament de la via estatutària.

Guibernau considera anacrònic que un estat retalli les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'

Cap estat europeu ha fet mai una retallada de l'autogovern com la que ha promogut el Tribunal Constitucional (TC) amb l'Estatut català.

D'aquesta manera ho ha afirmat Montserrat Guibernau catedràtica de la Queen Mary University de Londres que també s'ha mostrat sorpresa amb el fet que un estat vulgui retallar les aspiracions d'una de les seves parts 'més riques i dinàmiques'. La catedràtica experta en nacions sense estat ha considerat la sentència com a 'cop molt fort per la dignitat de Catalunya' i una 'humiliació', especialment tenint en compte que el text es va aprovar

Guibernau ha asseverat que hi pot haver una reacció contrària a reforçar la unitat d'Espanya com pretén el Tribunal Constitucional amb la seva sentència. Per Guibernau, la 'insistència' a la indivisibilitat de la unitat espanyola de la sentència és conseqüència 'd'una interpretació molt conservadora' i 'homogeneïtzadora' de la Constitució del 1978 que 'dóna preeminència a la unitat en comptes de donar més reconeixement a la diversitat'

La catedràtica ha dit també que l'Estatut de Catalunya del 2006 ' no demana la independència', alhora que ha recordat que 'el que s'està retallant amb aquesta sentència són poders que altres nacions, com Escòcia o el Quebec, ja tenen'. Segons la catedràtica de la Queen Mary University de Londres, 'en aquestes nacions el que es planteja i es reconeix és ja el dret a decidir el seu futur polític'. De fet, la Cort Suprema del Canadà va decidir després de dos anys que la voluntat popular expressada en un referèndum al Quebec s'hauria de respectar a Ottawa, fins i tot si això implicava trencar amb les bases de la federació.

La sentència del màxim òrgan jurídic canadenc es referia, però, a una consulta per la independència, un cas molt més avançat que el català. 'El que ens plantegem aquí és que a Catalunya, un Estatut que aposta per un grau més elevat de devolució política –i no la independència- és retallat. La conseqüència? Probablement l'independentisme pujarà a Catalunya', sentencia Guibernau.

directe.cat

Incultes, provocadors o simplement..... policia espanyola

Correu enviat per una amiga meva a la policia espanyola (webdgp@policia.es):

Hola.

El meu tema és el següent, no comprenc com cada vegada s'aconsella més, no abandonar el teu gos i per altra banda prohibeixen entrar amb ell en les platges, no podrien deixar un tros par poder anar amb ells?, hi ha platges que ja ho fan, hem de pensar que hi ha gossos millor educats i nets que segons que persones, per exemple el meu, i de vegades et trobes amb cada personatge a la platja, que ...

Bé la meva pregunta és si jo que m'agrada anar per la vora del mar, em porto al meu gosset en un transportín, amb rodes o carret se'm multarà, ell no trepitjarà la sorra, ni la embrutarà ja que no ho treure, i així em podrà acompanyar.

Bé espero que aquesta llei canviï aviat i siguin més flexibles amb els nostres amics, i facilitem perquè la gent no els abandonin.

Mentre espero la vostra resposta, els saluda cordialment

Silvia

Resposta de la policia del país veí

Distinguida Silvia.:

Disculpe las molestias pero no alcanzamos a comprender lo que desea preguntar y el traductor de google, que hemos usado, no reconoce dicha lengua como portuguesa o de algún otro país.

i amb el text en vermell, negreta, itàlica i lletra ben gran. Sense comentaris .........

Jaume Massanés i Papell