Foment incompleix la inversió prevista en Rodalies i autovies

La SEITT, una de les societats públiques del ministeri, només gastarà el 32% dels 782 milions previstos per al 2009. Els pressupostos de l'any passat es van inflar per poder complir l'addicional tercera de l'Estatut

Legislatura rere legislatura, any rere any i ministre rere ministre, la història es repeteix. És igual qui mani i les promeses que faci, que les inversions previstes sempre arriben tard a Catalunya. El 2009 no ha estat una excepció. Segons revelen els pressupostos del 2010, que aquests dies es debaten al Congrés de Diputats, l'execució que el ministeri de Foment ha fet del pressupost d'aquest any és mínima.

Una de les partides més grans del pressupost del ministeri és la que es vehicula a través de la Societat Estatal d'Infraestructures del Transport Terrestre (SEITT). Dels 782 milions d'euros que el pressupost de l'any passat destinava a Catalunya, només se n'invertiran 255 abans de final d'any. Es tracta només del 32% dels diners previstos, un incompliment que recorda els temps de Magdalena Álvarez o el PP al capdavant de Foment.

El suposat impuls que havia de donar a les inversions a Catalunya el número 2 del PSOE, Pepe Blanco, ha quedat només en una declaració d'intencions. En el gruix d'obres que s'havien de vehicular a través del SEITT n'hi ha de molt simbòliques, com l'esperada millora del servei de Rodalies o el desdoblament de la N-II a Girona. Ni l'una ni l'altra, però, han rebut els diners necessaris per tirar endavant les obres previstes.

Especialment greu és el cas de Rodalies. L'absència de problemes durant l'últim any sembla haver fet oblidar que el servei segueix al límit de la seva capacitat. És cert que s'ha presentat el pla de Rodalies -tot i que queda lluny del que es farà a les ja molt modernes Rodalies de Madrid- i que s'han fet les inversions promeses durant la crisi del 2007, però també ho és que la xarxa segueix fallant. Encara que més petits que abans, els 400.000 usuaris de la xarxa de Barcelona segueixen patint retards.

La partida que sense especificar el SEITT assignava el 2009 a Rodalies era de 154 milions d'euros dels 347 que pretenia assignar fins a l'any 2012. En la previsió de liquidació de pressupostos del 2009 que inclouen els comptes d'aquest any, però, la casella ha quedat en blanc. Curiosament la xifra total d'inversió quadriennal ha baixat fins als 340 milions d'euros; es podria interpretar que durant el 2009 se n'han gastat només set dels previstos.

Una altra de les obres amb més problemes d'execució és la nova connexió entre la ronda Litoral i l'autopista C-32. Dels gairebé 60 milions pressupostats amb prou feines se n'han gastat tres. De fet, no hi ha notícies del projecte constructiu de l'obra, pas previ a la licitació.

El senador de CiU, Pere Macias, denuncia que la baixa execució d'obres de la SEITT demostra que els pressupostos del 2009 eren "pur maquillatge polític, ja que van inflar les partides per dir que complien la disposició addicional tercera". L'intent de compliment del mandat estatutari ha acabat desembocant a pressupostar partides genèriques com la de Rodalies, que no es poden gastar perquè no hi ha els projectes de millora fets. En aquest sentit, Macias denuncia la falta de projectes nous en els pressupostos per al 2010.

AVUI.cat

Consulta Popular per la independencia a Sant Cugat del Vallès

Els informatius de TV3 no prioritzen prou la informació política i econòmica catalana

L'estudi 'Media.cat' subratlla la "ridícula" presència dels territoris dels Països Catalans en els noticiaris de la cadena de la Generalitat

Els Telenotícies de TV3 donen prioritat a l'àmbit català respecte a l'estatal i l'internacional en les seves informacions, però ho fan només en una mica més de la meitat de les notícies emeses (el 56%). En canvi, en les informacions de política (44%) i economia (45%), amb més contingut i pes ideològic, l'àmbit català és minoritari i reclamen que tingui més pes.

Aquesta és una de les conclusions de l'informe Marcs de referència als Telenotícies de TV3, publicat pel nou observatori crític dels mitjans Media.cat i presentat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils. L'informe destaca que la presència dels territoris dels Països Catalans que no són el Principat en el Telenotícies és "ridícula", en concret, del 5,6%.

Pels autors de l'estudi, el pes que en el cas de TV3 ténen les notícies de fora de Catalunya en matèria política i econòmica no té massa equivalents amb els informatius d'altres mitjans nacionals. Pels impulsors del treball, caldria posar més èmfasi en la informació del marc dels Països Catalans, ja que aquesta hauria de ser una de les raons de força, per exemple, per fer possible les emissions de TV3 al País Valencià. També consideren necessari donar més relleu a la producció cultural catalana, "fins i tot la que no està produïda en català", abans que fer-se ressò d'activitats que passen fora.

Segons el president del Grup de Periodistes Ramon Barnils, Joan Vila, "l'objectiu de l'estudi era quantificar allò que surt en converses" sobre la tendència més o menys espanyolista dels informatius de Televisió de Catalunya. Tot i considerar que les dades reflecteixen una presència proporcionalment massa alta d'informacions de fora del marc català, Vila també remarca que "no som tan pessimistes com alguns". En aquest sentit, valoren que hi hagi un percentatge més alt d'informacions centrades en l'àmbit català, que no vol dir que s'hagin produït a Catalunya. "No vol ser una crítica despietada als informatius de TV3", afirma Vila, que aspira a què l'estudi serveixi de revulsiu perquè aquest percentatge pugi encara més.

L'informe se centra en un període d'un mes sencer, entre el 9 de març i el 9 d'abril, "per disponibilitat de gent i de pressupost", que equival a "unes 1900 informacions" i és "una foto fixa" que pot variar poc en altres moments, explica Vila. Joan Vila, Roger Palà, coautor de l'informe, i el catedràtic de Comunicació Josep Gifreu han presentat aquest dimarts l'estudi, que consideren "pioner".

AVUI.cat

Les plataformes sobiranistes alerten que els partits volen prendre el protagonisme a la societat civil en les consultes populars

La Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència, que engloba les plataformes sobiranistes i la comissió organitzadora i avaluadora d'Arenys de Munt, han denunciat que els partits polítics volen prendre el protagonisme a la societat civil en la celebració de les consultes sobre la independència de Catalunya que se celebraran en una primera data unitària el pròxim 13 de desembre.

Després de la reunió que dissabte va celebrar Decidim.cat, l'entitat que agrupa alcaldes i regidors electes d'arreu del territori, i després de veure que en els plens municipals alguns partits han intentat prendre el protagonisme a les entitats civils a l'hora de presentar mocions, la Coordinadora Nacional està intentant "canviar el rumb" de les coses.

"Volíem que les consultes populars que se celebressin arreu de Catalunya respectessin l'essència de la d'Arenys de Munt, en què els partits polítics es van quedar al marge i la iniciativa va ser exclusivament de la societat civil", explica Josep Manel Ximenis, membre del Moviment Arenyenc per a l'Autoderminació (MAPA) i un dels impulsors de la comissió organitzadora de la consulta d'Arenys.

En el protocol que Decidim.cat va aprovar aquest dissabte passat, es proposa la creació d'una coordinadora política amb vuit membres, quatre dels quals són de polítics, i la resta, representants civils. Per Ximenis, membre de la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència, d'aquesta manera els partits prenen el control de tota l'organització, fet que considera intolerable.

Tampoc estan d'acord amb les dates proposades per Decidim.cat. Segons el portaveu d'aquesta plataforma, Jordi Fàbrega, en la reunió de dissabte es van proposar tres dates, una de les quals canviava la del 13 de desembre pel 12 de desembre perquè sinó coincidia amb "La Marató de TV3". Aquest canvi de data no l'entenen des de la Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència, que mantenen el 13 de desembre com a "primera data i només" aquesta data. La segona data la faran pública a partir del 14 de desembre, tot i que han explicat que s'organitzarà entre els mesos d'abril i maig del 2010.

En la proposta d'organització de consultes populars, aprovada aquest dilluns en una reunió de la comissió a Arenys de Munt, s'ha decidit crear una direcció política i tècnica que coordini la celebració de consultes a nivell nacional. Així, la coordinació política estarà integrada per quatre representants polítics integrats a Decidim.cat i setze representants de les entitats i plataformes de la societat civil. A més, també es crearà un Consell Plenari en què podran participar representants de totes les entitats que impulsen les consultes i un membre de les comissions organitzadores de cada municipi.

El portaveu de la Comissió Nacional de Consultes per la Independència serà a partir d'ara l'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra.

En la reunió d'aquest dilluns hi han participat representants de la Plataforma pel Dret a Decidir, Deumil.cat, Catalunya Estat Lliure, Consell dels cent, Catalunya Acció, Centre Català de Negocis, Acte de Sobirania, Casal Fèlix Cucurull, la Comissió Organitzadora de la Consulta per la Independència d'Arenys de Munt i el MAPA.

AVUI.cat

Madrid 2016 i la dura cara de la hipocresia

Seria fàcil en aquest article caure en el parany de la mofa i de l’escarni, com a compensació del que fins a dia d’avui, ens hem hagut d’empassar amb tots aquests mitjans de comunicació que ens vomiten a diari la seva propaganda espanyolista sense cap mena de compassió. Com dic, seria fàcil, però, prefereixo ser una mica més seriós i rigorós que aquesta caterva flatulenta, i simplement, fer algunes apreciacions que crec, cal fer, al voltant de la tant remenada Madrid-2016.
No ens enganyem i siguem sincers per un cop, i no deixem que ningú es passi de llest. Quan en un estat, una part d’aquest, és a dir, Catalunya, se’n va a dormir respirant tranquila i alleugerida després d’haver perdut la capital d’aquest estat, l’elecció d’uns jocs olímpics ja en la recta final, és obvi que alguna cosa no funciona en aquest estat, i que “l’enfermetat” està molt més estesa del que ésvol admetre. I deixeu-m’ho clar, ja pot venir qui vulgui amb els números que vulgui, però avui, “més de la meitat” de Catalunya ha respirat. Cal ja ser seriós i sincer: “No vull una Madrid olímpica, simplement perquè Espanya no em respecta”. És difícil d’entendre això? És pecat ser sincer? És que realment mereixen el nostre recolzament? És que potser hem perdut el criteri i la dignitat?
Per altra banda, els catalans sentim l’orgull de ser-ho, però també tenim obligacions vers el nostre país, com qualsevol fill de veí, i en una època com la que vivim, crec que tots hauríem de tenir una posició vers la seva defensa. Dit això, em pregunto: personatges com Pau Gasol, Gemma Amengual, o Ferran Adrià entre d’altres, no saben llegir potser?, no veuen la tele?, no reben les notícies?, no coneixen la història del seu país? Molt possiblement, ells considerin que són éssers superiors que no tenen deures amb ningú, però potser haurà d’arribar un dia en que ja no els hi tolerem.
Bé, cadascú que tregui les seves conclusions. Jo particularment, sóc català i accepto els meus deures com a català. La meva única nacionalitat és la catalana i mai en la vida, donaré suport a ningú ni a res que menysprea cada dia Catalunya.
Serà tan difícil d’entendre això?
Serà que a la resta del món, això és diferent?

http://cathalonia.wordpress.com/

Duran i Lleida i el partit del minibús

Josep Antoni Duran i Lleida té l'habilitat d'aparèixer en els mitjans de comunicació com si fos el líder d'una força política equiparable a la resta de les que configuren el Parlament de Catalunya. És a dir, una força que cada quatre anys se sotmet al veredicte de les urnes i que ocupa els escons que la societat li atorga. Duran i Lleida i Unió Democràtica, però, no ho han fet mai, això. Duran i Lleida i UDC, conscients que els seus votants caben en un minibús, no es presenten mai sols a les eleccions, sempre ho fan sota les faldilles de Convergència, perquè saben que en la intangibilitat del seu pes específic rau el secret de la seva pervivència com a partit.
Hom pot dir, tanmateix, que Duran i Lleida acostuma a ser el polític català més ben valorat en les enquestes espanyoles, i és cert. Ho és per dues raons. La primera, ja l'hem dita. Sense CDC tindria difícil la representació parlamentària i, per tant, el seu nom no gaudiria de presència mediàtica. La segona es troba en la seva ideologia. Duran i Lleida és un polític espanyolista de dretes disfressat de senyera que diu tot allò que els espanyols volen sentir amb relació a Catalunya. Duran i Lleida, per exemple, com a bon espanyol, ha criticat Joan Laporta per participar en la manifestació "Som una nació, volem Estat propi" dient que "no tots els socis del Barça comparteixen la tesi de la independència" -com si Laporta, a títol personal, no tingués dret a manifestar-se a favor de la llibertat del seu país- i ha menyspreat el referèndum d'Arenys de Munt fent un judici d'intencions als arenyencs d'altres orígens i afirmant que molts dels immigrants que van votar a favor de la independència només "volien expressar un rebuig a la reacció prohibitiva d'Espanya" (!).
Francament, dient barbaritats com aquestes no és estrany que Duran i Lleida sigui el polític català més ben valorat pels espanyols. Duran és un home que somriu com un babau cada cop que va a Madrid i li diuen "Caramba, José Antonio, tú no pareces catalán". I és que tots els espanyols coincideixen en el mateix: "Si todos los catalanes fuesen como Duran, no habría problema catalán". I tenen raó. Si tots els catalans fóssim com en Duran, ja no seríem catalans, seríem espanyols. Malauradament per a aquests últims -i també per a en Duran-, no tots els catalans tenen ànima d'esclau. Hi ha catalans que, independentment del lloc on hagin nascut, estimen Catalunya i la volen lliure per la senzilla raó que la vida, ja sigui individual o col·lectiva, no té sentit sense llibertat.
Unió Democràtica sap molt bé que no és ningú, políticament parlant. Si ho fos, es presentaria sola a les eleccions. Com ho fa tothom. Però no ho farà perquè ella i Duran es fondrien l'endemà. Per això, si un dia CDC se'n desempallega, Unió i Duran correran als braços del Partit Popular. És el destí del paràsit, viure sempre en el cos d'un altre.

Victor Alexandre