“Qui dies passa, anys empeny” o “marejant la perdiu” són dues expressions
que podrien servir perfectament per definir l’actitud poruga d’alguns partits
polítics de Catalunya davant l’empenta de la societat civil reclamant la consulta
com primer pas cap a la nostra llibertat nacional.
Estratègies com la de CIU,
d’enviar cartes sabent per endavant la resposta, o la de CiU i ERC de demanar
de forma urgent el referèndum al Congrés,
són solament fórmules, fruit de
la por, per retardar el que més de 2.000.000 de persones van clamar a la via
catalana.
Altres són fruit de la traïdoria
d’espanyolistes disfressats de falsos
catalans com Navarro i Duran i Lleida quan aposten per el federalisme d’una sola
direcció o diuen que el seu partit defensarà una tercera via confederal
"entre la secessió i la submissió" que ningú entén.
Hem de dir prou. Ha arribat el
moment del “pit i collons” del nostres castellers i si no són capaços de donar
el pas tindrem la obligació i tot el dret de canviar aquest polítics, o els seus partits,
per altres amb més coratge i dignitat.
Ara ens voldran comprar, millor
dit intentaran comprar a un partit, oferint millores en el finançament català,
però s’equivocaran perquè el poble és qui ara té la paraula i la voluntat i no se’l pot comprar. Parlen de diàleg i
legalitat i jo els vull recordar com Espanya va menysprear l’Estatut aprovat
democràticament per el poble i el Parlament català.
Anem per feina i comencem per
l’aprovació de la nostra Llei de Consultes abans de final d’any i convoquem la
consulta per a mitjans del 2014 amb una pregunta clara i vinculant amb solament
dues respostes.
Senyor Mas, té tot un poble
organitzat i convençut al seu costat, ara vostè ha de decidir com vol passar a l’historia.
Com el president que va portar Catalunya cap al seu alliberament o com un
covard. Ara ja no podem anar cap enrere.
Com va dir el conseller de
Presidència, Francesc Homs: «Si féssim marxa enrere moriríem com a nació».
Jaume Massanés i Papell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada