6 de desembre de 1932: Cal començar a recordar les nostres efemèrides

Això de viure a Espanya ha fet que oblidessim molts cops aniversaris d'episodis passats bàsics per a la nostra història. Ens caldria començar, i ja, el nostre propi calendari d'efemèrides a celebrar o commemorar, cosa que ajudaria a acabar de trencar lligams amb Espanya. De fet, aniria bé que a TV3 s'ho posessin com una feina, on cada dia als telenotícies, diguessin quin episodi històric va passar anys abans. Encara som esclaus de pensament, ens cal alliberar-nos ben depressa, i una de les millors maneres de fer-ho és recordant la nostra història.

Si dilluns, 3 de desembre, feia 170 anys del bombardeig de Barcelona pel general Espartero (quanta gent ho sap?), avui 6 de desembre fa 80 anys que es va reinstaurar el nostre Parlament, http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/235445

Imagineu-vos com es posarien els espanyols si el  president de la Generalitat, els diputats i la presidenta del Parlament, juntament amb les altres institucions catalanes, fessin avui un acte al Parlament per commemorar aquesta data com a pròpia, i no la consitució espanyola del 78!!! I com això ens ajudaria als catalans a donar-nos força pel que vindrà!

La sessió de 6  de desembre de 1932:
 

El 6 de desembre de 1932 es constituí el Parlament de Catalunya sorgit de les eleccions de 20 de novembre de 1932. En la sessió de constitució el President Macià, president provisional, va fer un discurs fervorós que testimonia la realitat d’aquell moment històric curull d’emoció i que transcric:

“Em plau saludar-vos, honorables Diputats de Catalunya, dintre aquests murs que el destí ha volgut que fossin, justament, els mateixos que alçà per abatre Catalunya l’usurpador de les nostres llibertats. Renascut l’esperit immortal de la nostra raça, pren possessió victoriosa d’aquesta fortalesa, per celebrar-hi de nou Corts nostres, que hi dictaran lleis nostres, en llengua nostra.

Sentiu-la, la joia d’aquest moment! I, amb ella, la vostra responsabilitat, i la vostra glòria. Hi ha un poble alçat al voltant vostre. Escolteu la seva vibració! Recolliu els seus anhels! Realitzeu les seves esperances! ¡Res ni ningú no pot privar-vos, ara, de plasmar-li aquella Catalunya, que, salvant-lo de la inquietud del viure, el meni cap als ideals!

Sou la lliure voluntat de la pàtria, sou, honorables Diputats, tot Catalunya en peu. Penseu que reprenem la història d’un poble justicier que no es vincla, d’un poble que “no volgué reis, sinó prínceps, que eren el primer entre iguals”, elegits per ciutadans que, de dret, eren lliures. És d’entre iguals, que vosaltres, elegireu, ací, el Primer Ciutadà de Catalunya, i el seu Primer Govern.

Som, per l’unànime voler del poble, en l’autèntic camí de les llibertats de Catalunya. Inclinem-nos en començar-lo davant els que el fressaren i no l’han pogut petjar. Fem-lo, entre tots, més ample i més segur. No donem un pas en fals, ni mai cap passa enrere. Que ens porti on el cor ens diu que vol anar Catalunya.

I en aquest moment (pastat de tradició i de futur) en què anem a declarar obertes les Corts nostres, recullo, en la meva, tota la veu triomfant del nostre poble, i amb aquestes primeres paraules catalanes, consagro solemnement les llibertats de Catalunya.

S’acosta l’hora, infants de Catalunya, s’acosta l’hora, obrers intel·lectuals i obrers manuals del camp i de la ciutat, s’acosta l’hora que aquest Parlament, format per catalans de pensa catalana, farà lleis també de pensa catalana i al mateix temps pensant en vosaltres.

Parlament de Catalunya: obre’t de bat a bat als afanys i a les aspiracions, a les il·lusions dels catalans tots i a les seves aspiracions pures. Però en un sentit generós i en un sentit ple d‘amor. Vosaltres i jo, des d’ací, ens dirigim als ciutadans dels altres pobles que integren l’Estat espanyol. Ara que no poden creure que és en un sentit egoista que nosaltres ens adrecem a ells, els diem que més que mai nosaltres sentim un veritable goig a saludar-los, saludar-los amb tota l’efusió de la nostra ànima perquè nosaltres ens hem oposat als opressors, però mai als pobles que integren l’Estat espanyol. Nosaltres els diem que desitgem per a ells que obtinguin les mateixes llibertats (Veus de molt bé, molt bé!) que nosaltres anem a gaudir, i els diem, també, que estem disposats a ajudar-los en tot el que sigui possible perquè obtinguin aquestes llibertats.

Nosaltres també diem a tots els pobles del món que estem desitjosos d’anar a llur costat en la conquista de tots aquests ideals de llibertat i de justícia, i, sobretot, de pau. Nosaltres desitjaríem que la ciutat de Barcelona fos la ciutat de la pau del món, i estem disposats a fer tot el que sigui possible per tal que així sigui. Honorem aquest Parlament català, el qual en donar-nos les lleis nostres serà l’impulsor de les llibertats catalanes. (Molts aplaudiments)”.

En Lluís Companys presidí la sessió del Parlament que havia començat a tres quarts de quatre i cinc de la tarda i que es tancà quan faltaven cinc minuts per les sis.