El diumenge passat, quan es van
confirmar els resultats de les eleccions catalanes, molta gent independentista
va entrar en un estat de catarsi col·lectiva afectats per uns nivells molt alts de decepció.
Això es va produir perquè la
majoria de mitjans catalans i espanyols solament parlaven de la desfeta de
Convergència i Unió, però en aquells moments molt poca gent va interpretar els
resultats en el seu conjunt global com a país. Curiosament la premsa estrangera
van ser els primers en interpretar l’avanç de les forces sobiranistes.
Amb el pas dels dies i amb la
fredor necessària per analitzar els resultats ja podem extreure les següents
conclusions:
Les forces a favor de la independència van obtenir 1.781.460 vots que, sumats als vots de Iniciativa
per Catalunya Verds a favor del referèndum, arriben a un total de 2.140.317
vots amb un increment respecte a les eleccions del 2010 d’un 22,5 %. Els vots d’aquestes forces representa el 63,8
% del total dels vots registrats.
Recordeu que en el Parlament del
2010 només teníem 24 diputats que explícitament estaven per aquesta tasca i ara
en tenim 87 a favor per 48 en contra, contundent, no? En definitiva, un 64,5 %
de parlamentaris estan disposats a votar a favor de preguntar al poble de
Catalunya què volem ser.
Aquesta és la lectura correcta i
no l’enfonsament de Convergència i Unió, que es va equivocar greument intentant
capitalitzar l’èxit de la manifestació del 11 de setembre, i del treball de
moltes entitats que ja fa anys que treballen per una Catalunya lliure i
sobirana.
Malgrat això soc dels que creu que
Catalunya necessita una Convergència i Unió forta, però necessita fer un
canvi de rumb. En primer lloc girar les seves polítiques socials cap al
centre-esquerre, en segon lloc despendre’s de la llosa que suposen alguns
dirigents d’Unió i per últim ser més humils i no creure’s que ells son Catalunya.
Cal felicitar a Esquerra
Republicana de Catalunya per els seus resultats, tot i reclamant-li que aprengui dels errors d’un
passat no gaire llunyà. A Iniciativa per Catalunya Verds demanar-los que facin
valer la seva força i el seu bagatge en defensa dels drets socials però que
també donin suport al referèndum d’una forma clara i diàfana.
Felicitar també a les CUP’s perquè donaran un aire nou a la
política i sobre tot per la implicació de la joventut en la construcció d’una
nova Catalunya que en definitiva serà per ells.
Finalment, lamentar que Solidaritat
Catalana per la Independència no hagi obtingut representació, malgrat els seus 46.608
vots. Aquí caldrà fer una reflexió de què hauria passat si totes les forces
independentistes s'haguessin presentat juntes.
Catalans, cap decepció, ara és
l'hora de la unitat i dels fets, no podem esperar més, el país està al límit de
les seves possibilitats per suportar la
crisi. Necessitem acabar urgentment
amb l'espoli fiscal i, per això, volem
el referèndum abans del 11 de setembre del 2014.
Com diuen els castellers, pit i
collons, perquè encara ens fa falta fer un camí molt dur. Estem en combat
contra un enemic que no té cap escrúpol, ni moral ni democràtic. Nosaltres
tenim la força d’una il·lusió.
