L'estaca tomba

                   

L’Estaca ja trontolla i tothom sap que aviat caurà, abans, però, quan arriba el final de la sotmissió, hi ha enrenou. Quan els esclaus s’alliberen, els esclavistes s’exciten: La independència és a tocar dels dits.

Cada dia que passa es fa més evident, per qui no es vulgui enganyar, que el nostre alliberament nacional és molt a prop. És a la cantonada i, com més s’acosta, més nerviosos es posen els enemics del nostre país, ho demostra la seva intolerància.

Una mostra del que dic, la tenim amb el que li ha passat a un amic meu, que viu a la Floresta. Fa menys d’un mes va penjar un símbol de llibertat a casa seva: la nostra ensenya nacional, una senyera ornada amb l’estel de la llibertat. Doncs, la setmana passada, va rebre una nota (que podeu veure al final), naturalment anònima, els covards mai donen la cara, com que no tenen arguments, l’únic que poden i saben fer és amenaçar i coaccionar, és la manera de que tenen aquests “demòcrates” de palesar la seva prepotència intolerant.

Davant l’arma dels covards: amenaces, coaccions, anonimat, tenim per a defensar-nos la força que ens dona l’absoluta convicció de tenir dret i raó, de saber que ara és el nostre temps i que el seu s’acaba. En castellà hi ha una dita: “ladran, luego cabalgamos”. I ara borden com una manada de gossos, això vol dir que anem bé. No es agradable sentir els seus lladrucs contínuament, però ens conforta saber perquè borden i que els hi queda poc per fer de gossos d’atura, ja no som un ramat i quan tenim consciència de poble som imparables.

Visca la llibertat!

Jaume Massanés i Papell

Nota anònima:   

   

ATIENDE GILIPOLLAS ¡¡¡ COMO NO QUITES ESA BANDERA DE ESTUPIDOS INDEPENDENTISTAS, TE LLENARE LA CASA DE PINTURA AMARILLA Y ROJA. QUIERES COMPROBARLO?  PINTURA...PINTURA....PINTURA.... TODO LLENO ¡¡