Es fa curiós observar com aquests dies, amb el famós procés contra Garzón, la premsa sols parla de si es reclama la nul•litat del procés, si el fiscal critica que el mateix instructor ajudés a refer la acusació, si el Garzón és més o menys simpàtic o prepotent, etc.
Per a mi, el més sorprenent és comprovar com els mitjans de comunicació majoritaris, els polítics, (especialment de dretes i també el PSOE), la església, els grups d’opinió i els grans lobbys intenten silenciar el que realment va passar desprès de la guerra civil a l’estat espanyol i a Catalunya.
Cal recordar que les tropes feixistes de Franco van donar un cop d’estat al 1936 contra el govern, legal i democràticament constituït. Després, al acabar la guerra, van començar una depuració sistemàtica dels vençuts. Entre 1936 i 1951 van “desaparèixer” (també denominades com desaparicions forçoses) unes 150.000 persones a tot l’estat i 2.700 a Catalunya. Es van produir espolis, eliminació de documentació, robatori d’infants per part de la Falange i misteriosos canvis de propietari de moltes empreses, especialment a Catalunya i al País Basc.
Recordem també que solament per el port de Coll d'Ares van passar, durant el mes de febrer de 1939, prop de 100.000 catalans fugint de la barbàrie feixista i que van derivar a Prats de Molló, la localitat del Vallespir francès camí dels camps d’acolliment (camps de concentració de refugiats) a França.
Fins l’any 1.975 es van fer 111.000 consells de guerra en que van estar implicats quasi dos milions de persones no afins al règim. Crida l’ atenció que la repressió més dura va ser durant els últims 5 anys abans de la mort de Franco, incloent afusellaments.
De forma vergonyosa governant ja Felipe Gonzalez, es va fer un pacte de transició on no només no es va lluitar contra la impunitat (tots recordem els judicis de Nuremberg o els de Xile i Argentina) sinó que també es van posar al mateix sac els morts durant la guerra i els de la dictadura. Això si, per quedar bé van fer una llei de la memòria històrica on es consolidava totalment la impunitat.
Ara s’ha iniciat una campanya ben organitzada per part dels franquistes i feixistes per tapar les vergonyes i donar una imatge de decència i dignitat de tots aquells que van participar en aquella barbàrie. Només cal veure els homenatges a Fraga Iribarne, com la frase del cardenal Rouco Varela destacant la "caridad política" i la "defensa del derecho a la vida" de Fraga.
Res ha canviat i les preguntes que tots ens hem de fer són:
Sobre quins fonaments o sediments ètics i legals s’ha construït la democràcia a espanya ?
Ens interessa estar dins d’un estat com l’espanyol ?
Jo ho tinc clar, i tu?
La
maniobra de Ciudadanos, d'impedir que al Parlament es puguin dir les
coses pel seu nom per mitjà d'expressions com "Espanya en roba" o
"espoliació fiscal", ha fet figa i l'independentisme, amb Solidaritat al
capdavant, s'ha petat de riure. Aquesta derrota s'ha materialitzat quan
la presidenta Núria de Gispert i la junta de portaveus, sempre tan
hispanocèntrics i submisos, han hagut de fer marxa enrere i empassar-se
la decisió anterior de prohibir els termes esmentats tot reconeixent que
no es poden fer llistes d'expressions prohibides. D'aquesta manera, els
nacionalistes espanyols s'han trobat que no sols no han aconseguit
silenciar els diputats de Solidaritat sinó que l'expressió "Espanya ens
roba" ja és en boca de tothom i no hi ha dia que no aparegui reproduïda
en diversos mitjans de comunicació i en les xarxes socials. D'això se'n
diu anar per llana i tornar esquilat.