La
maniobra de Ciudadanos, d'impedir que al Parlament es puguin dir les
coses pel seu nom per mitjà d'expressions com "Espanya en roba" o
"espoliació fiscal", ha fet figa i l'independentisme, amb Solidaritat al
capdavant, s'ha petat de riure. Aquesta derrota s'ha materialitzat quan
la presidenta Núria de Gispert i la junta de portaveus, sempre tan
hispanocèntrics i submisos, han hagut de fer marxa enrere i empassar-se
la decisió anterior de prohibir els termes esmentats tot reconeixent que
no es poden fer llistes d'expressions prohibides. D'aquesta manera, els
nacionalistes espanyols s'han trobat que no sols no han aconseguit
silenciar els diputats de Solidaritat sinó que l'expressió "Espanya ens
roba" ja és en boca de tothom i no hi ha dia que no aparegui reproduïda
en diversos mitjans de comunicació i en les xarxes socials. D'això se'n
diu anar per llana i tornar esquilat.
De fet, no sols Ciudadanos
n'ha tornat esquilat. També ho ha fet el PSOE de Catalunya, que, com a
força espanyolista que és, li va fer costat a porta tancada a l'hora
d'evitar que els catalans siguem conscients del robatori ferotge i
insostenible de què som víctimes per part d'Espanya. Aquests dos partits
saben prou bé que la ignorància fa feble i submisa la gent mentre que
el coneixement l'enforteix i la fa irreductible. Per això van posar
tantes il·lusions en el seu intent de prohibir que es pogués parlar clar
i català en els plens del Parlament. Però la prohibició ja s'ha vist
que era impossible. D'una banda, perquè només un règim totalitari
elabora llistes sobre el que es pot dir i el que no es pot dir; i de
l'altra, perquè la veritat és com l'aigua, que sempre troba la manera
d'eixir. I la veritat és aquesta: Espanya roba a Catalunya 22.000
milions d'euros anuals, Espanya empobreix Catalunya en tots els àmbits
de la vida, Espanya espolia sistemàticament el patrimoni artístic i
documental de Catalunya, Espanya utilitza Catalunya per atribuir-se noms
i valors culturals catalans i projectar-se internacionalment, Espanya
s'apropia dels èxits de l'esport català per a comptabilitzar-los com a
propis, Espanya ha desplegat una ofensiva a l'escola per anorrear
definitivament la llengua catalana...
Per sort, però, a desgrat de
l'espanyolisme de dretes i d'esquerres, la consciència d'aquesta
realitat creix per moments entre els catalans i dinamita l'ambigüitat en
què s'han refugiat els immobilistes tots aquests anys. Arriba l'hora de
la veritat i ja no hi ha llicència per a la màscara. O s'està a favor
de la independència de Catalunya o s'hi està en contra, o s'és amic de
la llibertat o se n'és enemic. En definitiva, o s'opta per l'Estat propi
o s'opta per la desaparició de la nació catalana. Sense màscares tot és
més fàcil i el rostre dels representants de l'autoodi queda al
descobert. En aquest sentit, és molt il·lustratiu que Ciudadanos hagi
reaccionat amb tanta ràbia davant la rectificació de Núria de Gispert i
que hagi evocat el Ku Klux Klan. Es nota que coneixen bé els fonaments
ideològics d'aquella secta que propugna la supremacia blanca als Estats
Units. Ells, per la seva banda, propugnen la supremacia espanyola a
Catalunya. Tenint en compte el seu nivell d'autoodi, per tant, sembla
obvi que si fossin negres serien del Ku Klux Klan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada