Hi
ha molts nervis entre bona part de la classe política catalana pel
referèndum per la independència que Escòcia celebrarà ben aviat. Molts
nervis. Nervis, perquè intueixen l'enorme repercussió que això tindrà a
Europa; nervis, perquè saben que suposarà una extraordinària transfusió
d'autoestima per a Catalunya; i nervis, perquè temen que el fet en si
mateix els deixi en evidència. Per això hi ha partits que preguen perquè
Londres posi força pals a les rodes i que les coses no surtin bé.
D'aquesta manera, l'espanyolisme podria justificar la seva guerra bruta
amb la guerra bruta anglesa i el catalanisme poruc podria tenir l'excusa
perfecte per romandre abraçat al fre de mà: "Ho veieu com n'és, de
difícil? A nosaltres ja ens agradaria, ja, però ara no és el moment.
D'aquí a cent anys en tornarem a parlar, eh?".
Davant d'aquest
horitzó, Solidaritat Catalana ha fet molt bé d'interpel·lar el govern i
de demanar-li que concreti en què consisteix l'anomenada transició
nacional, sobretot tenint en compte que hi ha molts votants de
Convergència que no estan gens d'acord amb la submissió del seu partit
al PP i que senten enveja sana del Partit Nacional Escocès i del seu
líder, Alex Salmond. D'acord amb això, i recuperant les recents
conclusions de Jordi Pujol -"Residuals o independents?"- que parlen de
la independència com a única sortida per a Catalunya, el diputat de
Solidaritat Toni Strubell ha preguntat
a la vicepresidenta del govern, Joana Ortega, d'Unió Democràtica, per
quina raó el govern s'abraça al Partit Popular, "un partit que vol
liquidar trenta anys de vehicularitat educativa en la nostra llengua, un
partit que no té cap interès ni a fer el corredor mediterrani ni a
permetre un redreçament de la nostra economia i indústria". I li ha
retret: "Estan venent la nostra nació a aquells que porten trenta anys
negant el nostre país. Catalunya retrocedeix en la seva presència
internacional mentre que Escòcia ha fet un pas endavant per recuperar el
seu lloc al món. A Escòcia creuen en el que estan fent. No podem ser
menys que Escòcia".
La resposta de Joana Ortega és d'aquelles que
produeixen vergonya aliena a qualsevol català que no tingui problemes a
l'hora de situar el seu país en el mapa. "El govern no ha de fer
experiments, ha de ser rigorós i seriós", ha dit. I s'ha quedat tan
tranquil·la, sense adonar-se que la seves paraules són insultants per al
Partit Nacional Escocès. En només tretze mots, la vicepresidenta del
govern de Catalunya s'ha burlat de la política nacional d'Escòcia,
titllant-la de poc fiable, i ha menyspreat el seu primer ministre, Alex
Salmond, qualificant-lo de poc rigorós. Déu n'hi do. Són declaracions
impròpies d'una persona amb un càrrec institucional com el seu alhora
que entelen la nostra relació amb un país amic. Tanmateix, no pou
satisfeta amb això, ha reblat el clau qualificant els catalans
d'"immadurs". "Catalunya no està prou madura" per a la independència, ha
conclòs. És la manera que té la senyora Ortega de dir-nos que ella no
és una catalana prou madura per ser independent. Necessita que el senyor
Duran i Lleida li digui què ha de fer, la qual cosa ofereix un panorama
força galdós, atès que el senyor Duran ja fa temps que insisteix que
ell tampoc no està prou madur per ser independent. D'això se'n diu una
Unió d'immadurs.
www.victoralexandre.catTwitter: @valex_cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada