A les zones rurals d’Andalusia i Extremadura molta gent no treballa. Una
part de la població viu de l’anomenat PER (Pla d’Ocupació Rural).
Solidaritat entre “regions”?. No, espoliació d’una nació per a que una
altra visqui sense treballar.
El sistema funciona a la perfecció. Cada “jornalero” ha de fer veure que
ha treballat només 35 jorns al camp. Aquestes “peonadas” amb el segell
agrari són suficients per cobrar cada mes 420 €. Durant mig any si ets
menor de 45. Si ets major l’ajuda és per tot l’any. Com 35 jorns eren
molts el govern del PSOE les ha reduït a 20 l’any 2010. Treballant 20
dies cobren 6 mesos!. Es dona la circumstància que a Huelva o Almeria hi
ha un excés de feina al camp. A ningú, però, se li acut que els
beneficiaris del PER vagin a fer-la. Cobren per no treballar i es
contracta treballadors immigrants per fer la feina que els andalusos no
volen fer.
Com va denunciar un reportatge de TVE,
poc sospitosa de independentisme, el 80 % d’alguns pobles cobra el PER,
no trepitja mai el camp i, a més, treballa en negre. No aporten res a
la seguretat social ni a la hisenda estatal, però sí tenen serveis
mèdics i pensions. Cobren i no paguen. El frau és totalment organitzat:
l’empresari agrari cobra 11 € per cada dia que certifica falsament que
un individu ha treballat al camp. Segons CCOO hi ha 200.000 persones
implicades en aquest immens frau anomenat PER.
El govern espanyol enlloc de combatre el frau l’ha ampliat. Ha creat el
PROFEA un pla que substitueix els 35 jorns de treball al camp per 35
dies fent, o simulant fer, obres públiques pels ajuntaments. Això sí,
els seus vots decideixen els membres del tribunal constitucional i del
suprem. I és aquesta gent que decideix que Catalunya no és una nació,
que el català no pot tenir cap preferència, que les seleccions nacionals
catalanes són inviables o que la immersió no és legal. I que el concert
econòmic és impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada