La Vanguardia "espanyola"

CONVOCATÒRIA DE LA CONFERÈNCIA NACIONAL PER A L'ESTAT PROPI

Entre el 2003 i el 2010 el nostre país ha sofert canvis estructurals importants, hem vist tres grans manifestacions i més de 500 consultes locals sobre la independència. Hem entrat en una nova etapa de construcció nacional que caldrà consolidar els propers anys.

Per això creiem que ha arribat l'hora de fer una Conferència nacional que cohesioni totes les forces polítiques i socials del país,  que ens aporti noves vies de construcció nacional i que ens tregui de l'atzucac derivat del marc constitucional espanyol vigent.

Creiem que aquesta conferència ha de ser participativa i oberta a totes les persones i entitats que treballen per a la construcció nacional, social, econòmica, etc. del nostre país.

L'objectiu que es proposa és crear un ampli moviment polític i social que impulsi el rellançament del nostre país, que defineixi el projecte d'Estat que necessitem i que ens retorni la il·lusió en el futur. Aquesta Conferència nacional serà el primer pas per crear una organització que esdevingui el principal instrument per aconseguir i consolidar la majoria social favorable a la constitució d'un estat propi.

Us proposem encetar un debat sobre els documents que us enviarem pròximament  i que, a hores d'ara, més de 200 persones dels sectors ideològics i polítics més diversos han tingut l'oportunitat d'esmenar. Aquest debat conclourà amb la Conferència nacional, a celebrar a principis de l'any vinent, amb l'aprovació dels textos definitius.

Per això fem una crida a totes les persones i entitats del país perquè participin en el procés que ha de culminar amb la celebració d'aquesta Conferència nacional per l'Estat propi. 

Tots i totes som responsables del futur del nostre país, tots i totes  hi estem vinculats i tots i totes hem de sentir-nos partícips d'aquest futur.

Des de la PDD fem una crida a totes les persones i entitats del país perquè participin en el procés que hauria de culminar amb una estratègia conjunta i consensuada del conjunt de l'independentisme català.

Us demanem doncs, que ens feu arribar les vostres aportacions, els vostres suggeriments i les dades de contacte de les persones de la vostra entitat que a títol personal o en representació de l'entitat, estan interessades a participar en la definició d'aquest procés. Perquè ningú és imprescindible, però tothom és necessari.

No podem deixar Catalunya en mans d'uns pocs. Sumem-nos-hi.

Plataforma pel Dret de Decidir 

Pau al País Basc, un repte per a Espanya

És necessari que l'esquerra abertzale es desmarqui d'ETA i que comprengui que empassar-se l'orgull, condemnar la violència i acceptar les exigències del govern espanyol, no serà una humiliació, sinó un acte d'intel·ligència. S'ha d'adonar que no hi ha cap altra manera de deixar-lo sense arguments per prohibir llistes electorals i per negar-se a traslladar els presos bascos al seu país. Cal, això sí, comptar amb la seva resistència, ja que té intenció de repetir l'estafa electoral en els comicis municipals del maig vinent i això l'obliga a menystenir la voluntat de pau d'ETA i a discrepar de l'optimisme dels observadors internacionals. Fixem-nos que ja han aparegut veus nacionalistes espanyoles, com la d'Antonio Basagoiti, president del PP basc, que demanen un període de quatre anys de manteniment de les mesures actuals per verificar que l'alto el foc és real.

És a dir, que, preveient que aquest mateix 2010 ETA pot declarar un alto el foc unilateral, permanent i verificable de la lluita armada, com demana el grup de mediadors que van firmar la Declaració de Brussel·les, ja es parla de "quarantena" per tal que tot continuï igual com fins ara. La frase de Basagoiti, dient que per acabar amb ETA cal impedir que l'esquerra abertzale "pugui concórrer a les eleccions municipals" perquè té objectius polítics que podrien suposar un projecte "antidemocràtic", és tota una declaració de principis totalitaris en aquest sentit, atès que criminalitza tota via política que no passi per l'Espanya única i indivisible que Franco va intentar deixar lligada i ben lligada. Al PP en saben força d'aquestes coses, tenint en compte que el seu fundador, Manuel Fraga, precisament va ser ministre d'aquell règim. Un règim que signava sentències de mort contra els demòcrates catalans i bascos que defensaven els drets nacionals de Catalunya i d'Euskal Herria. Per això cal perseverar en la pau, perquè només la pau pot posar en evidència davant del món la baixíssima qualitat de la democràcia espanyola.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

Article d’opinió de Carles Móra, alcalde d’Arenys de Munt

Després del Cercle Català de Negocis i el FemCat, ha estat el Cercle d’Economia, Pimec i Cecot els que han hagut de plantar-se i sostenir sense complexos que la relació amb Espanya és econòmicament insostenible. Amb més de 60.000 empreses que han sucumbit davant l’actual espoliació, un minso 32% d’execució en infraestructures de transport, una negativa gairebé malaltissa a desenvolupar el corredor mediterrani i l’ample de via –port de Barcelona-frontera- tan enormement necessaris per concretar projectes i crear riquesa, Catalunya penja d’un fil que es pot trencar en qualsevol moment.

750.000, el 24% dels joves de Catalunya, han perdut l’hàbit d’estudiar i de treballar. El 19% de la població del nostre país viu en la pobresa. La pèrdua de la darrera triple A de qualificació del deute ha suposat pagar més per aconseguir diner amb la conseqüent reprovació d’Europa.

L’espoliació a què estem sotmesos ja suposa un 10,20% del nostre PIB, que ja ha pujat al 2’5% quan l’Estat ha de pagar els deutes. Espanya promet, però només executa el 70% d’obra, abaixa el 53% el pagament de la Llei de dependència i un 11% l’ajut familiar i un 9,7% l’ajut a l’ocupació. A causa de la manca de planificació i de formació continuada, el 50% dels desocupats seran irrecol.locables. Les nostres pimes, que constitueixen el 92% de la nostra economia, no reben crèdit, i estan subjugades a un pla comptable oficial que no s’adapta a la realitat; 83 professionals han elaborat un “llibre blanc” on plantegen les necessitats i la lògica “real” del nostre tipus d’empresa.
Tenim una llei de desnonament traumàticament injusta –et prenen el pis i has de continuar pagant-, que combinada amb un 52% d’atur entre joves, suposa un autèntic cóctel Molotov. Rebem 30.000 ordinadors de copagament amb insuficients pantalles digitals, mentre que hi ha comunitats que n’han rebut més de 100.000 gratuïts. Es destinen 63 milions menys a les universitats, 13 menys a la UAB i un 7% menys en investigació.Patim una crisi de valors, en un aiguabarreig de decadència i droperia alarmant. Som els últims d’Europa en matemàtiques i en llengües.

Mentre, cadascun de nosaltres perd 3.000 euros anuals pel sol fet de romandre dins l’Estat espanyol. 15.000 euros per una família estàndar. 22.000 milions anuals, 60 milions al dia, 2.500.000 euros/hora, 666 euros/minut. Amb això construiríem 15 escoles diàries o 6 geriàtrics o un hospital comarcal cada dia.

Es per això que els ajuntaments no rebem finançament, que s’han d’emetre bons de deute públic, que es tanquen plantes d’hospitals, que s’han de receptar genèrics sota pressió als metges, que s’aturen els projectes en infrastructures, que no s’acaba d’aplicar la Llei de Dependència,… Mentrestant, alguns càrrecs de la Generalitat es blinden; es liciten serveis que empenyoraran el futur del govern; se signen compromisos que seran molt difícils de complir… una irresponsabilitat pregona, digna de qui no estima el poble, sinó a si mateix i al seu partit. Les entitats bancàries ja han deixat clar a la Generalitat que no poden insuflar-li més diner.
En un estat lliure tindríem un 20% més de places escolars amb garanties, un 7% més de beques per als nostres joves, 200 euros/mensuals més per als jubilats, més treball per a la nostra gent perquè disminuiríem un 25% la pressió fiscal, reduiríem un 9% l’IRPF i la mitjana de beneficis empresarials augmentaria un 20%. Comptat, debatut i contrastat pels millors analistes i economistes, sense cap fisura ni dubte.
Qui no vulgui brou, dues tasses! Afegiu-li, a tot això, la sentència del TSJC amparant-se amb l’anterior del TC, que ens deixa en un estat d’indefensió total; i les declaracions del senyor Mariano Rajoy i, sorprenents i reprobables, les del nostre president, d’un espanyolisme recalcitrant.

L’independentisme està preparat per governar. Compta amb persones molt preparades des de tots els àmbits professionals (economistes, advocats, jutges, tecnòlegs, científics, escriptors, polítics,…) que abasten el món d’una manera natural en la dinàmica de la seva professió; que oferereixen alternatives molt més reeixides que els partits clássics actuals, que gestionen excel.lentment bé i estan avessats a treballar amb ordre i organitzadament, prioritzant els valors de l’esforç de la superació constant.
Només depèn de nosaltres. Si volem, podem canviar aquesta situació i millorar-la ostensiblement.

Carles Móra Tuxans,
Alcalde d’Arenys de Munt

Fórum Europa Tribuna Catalunya amb Joan Carretero

Restitució de les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch

Amics i amigues que heu estat  i esteu col·laborant amb la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans,

El proper divendres 5 de novembre a les 10:30 del matí celebrarem la col·locació simbòlica de la primera pedra de la restitució del Monument de les Quatre Columnes  a Montjuïc, que s'aixecarà, totalment acabat, d'aquí poques setmanes, quasi en el mateix lloc i disposició  que Josep Puig i Cadafalch va erigir-lo el 1919.

Culminarà, així, una tasca que la Xarxa d'Entitats, amb l'ajut de tots vosaltres, ha realitzat durant vuit anys llargs en els quals hem  hagut de superar obstacles de tota mena, polítics, tècnics, urbanístics, i durant els quals també hem tingut grans satisfaccions com els acords decisius i unànimes  presos pel Parlament de Catalunya el novembre de 2005 i per l'Ajuntament de Barcelona el gener de 2006, igualment unànime, en favor d'aquesta restitució. Ha estat una empresa de tots nosaltres, però que sense el suport actiu dels grups d'ERC i de CIU al Parlament i a l'Ajuntament no hauria tingut un èxit tan complet.

L'acte simbòlic de col·locació de la primera pedra consistirà en el soterrament en els fonaments del Monument d'un cilindre que contindrà la història d'aquesta obra i una memòria de les tasques i gestions que han conduït a la seva restitució com a Monument Homenatge a la nació catalana i a tots els homes i dones, patriotes catalans, que han defensat les llibertats nacionals.

És, doncs,  amb l'orgull i la satisfacció de l'objectiu acomplert i de la feina ben feta que la Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals us convida a assistir a aquesta acte de col·locació de la primera pedra del Monument amb l'alegria que podreu veure que les Quatre Columnes- les Quatre Barres Catalanes-   ja estan  creixent a bon ritme i tindran la grandiositat i monumentalitat que la seva funció de Monument-Homenatge requereixen.

Aquesta restitució d'un monument a la catalanitat, que el general- dictador Miguel Primo de Rivera va fer enderrocar el 1928 per odi al que significava, és ara un signe inequívoc del triomf de la raó, de la democràcia, de l'autoestima  i de la tenacitat i la feina incansables. En aquest país nostre, tan acostumat a les decepcions, podrem celebrar que el que una dictadura va voler anorrear, una democràcia ho restitueix i enalteix i que  el Montjuïc del segle XXI  ja no és la muntanya del Castell amenaçador sinó la muntanya cívica i patriòtica, que amb la imatge imponent de les Quatre Columnes Catalanes, rendirà  públic homenatge a tots els qui estimen aquest país.

Països Catalans, octubre de 2010

Xarxa d'Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals

C/ Rocafort 242 bis Tel 935528954 info@laxarxa.cat www.laxarxa.cat