Després del Cercle Català de Negocis i el FemCat, ha estat el Cercle d’Economia, Pimec i Cecot els que han hagut de plantar-se i sostenir sense complexos que la relació amb Espanya és econòmicament insostenible. Amb més de 60.000 empreses que han sucumbit davant l’actual espoliació, un minso 32% d’execució en infraestructures de transport, una negativa gairebé malaltissa a desenvolupar el corredor mediterrani i l’ample de via –port de Barcelona-frontera- tan enormement necessaris per concretar projectes i crear riquesa, Catalunya penja d’un fil que es pot trencar en qualsevol moment.
750.000, el 24% dels joves de Catalunya, han perdut l’hàbit d’estudiar i de treballar. El 19% de la població del nostre país viu en la pobresa. La pèrdua de la darrera triple A de qualificació del deute ha suposat pagar més per aconseguir diner amb la conseqüent reprovació d’Europa.
L’espoliació a què estem sotmesos ja suposa un 10,20% del nostre PIB, que ja ha pujat al 2’5% quan l’Estat ha de pagar els deutes. Espanya promet, però només executa el 70% d’obra, abaixa el 53% el pagament de la Llei de dependència i un 11% l’ajut familiar i un 9,7% l’ajut a l’ocupació. A causa de la manca de planificació i de formació continuada, el 50% dels desocupats seran irrecol.locables. Les nostres pimes, que constitueixen el 92% de la nostra economia, no reben crèdit, i estan subjugades a un pla comptable oficial que no s’adapta a la realitat; 83 professionals han elaborat un “llibre blanc” on plantegen les necessitats i la lògica “real” del nostre tipus d’empresa.
Tenim una llei de desnonament traumàticament injusta –et prenen el pis i has de continuar pagant-, que combinada amb un 52% d’atur entre joves, suposa un autèntic cóctel Molotov. Rebem 30.000 ordinadors de copagament amb insuficients pantalles digitals, mentre que hi ha comunitats que n’han rebut més de 100.000 gratuïts. Es destinen 63 milions menys a les universitats, 13 menys a la UAB i un 7% menys en investigació.Patim una crisi de valors, en un aiguabarreig de decadència i droperia alarmant. Som els últims d’Europa en matemàtiques i en llengües.
Tenim una llei de desnonament traumàticament injusta –et prenen el pis i has de continuar pagant-, que combinada amb un 52% d’atur entre joves, suposa un autèntic cóctel Molotov. Rebem 30.000 ordinadors de copagament amb insuficients pantalles digitals, mentre que hi ha comunitats que n’han rebut més de 100.000 gratuïts. Es destinen 63 milions menys a les universitats, 13 menys a la UAB i un 7% menys en investigació.Patim una crisi de valors, en un aiguabarreig de decadència i droperia alarmant. Som els últims d’Europa en matemàtiques i en llengües.
Mentre, cadascun de nosaltres perd 3.000 euros anuals pel sol fet de romandre dins l’Estat espanyol. 15.000 euros per una família estàndar. 22.000 milions anuals, 60 milions al dia, 2.500.000 euros/hora, 666 euros/minut. Amb això construiríem 15 escoles diàries o 6 geriàtrics o un hospital comarcal cada dia.
Es per això que els ajuntaments no rebem finançament, que s’han d’emetre bons de deute públic, que es tanquen plantes d’hospitals, que s’han de receptar genèrics sota pressió als metges, que s’aturen els projectes en infrastructures, que no s’acaba d’aplicar la Llei de Dependència,… Mentrestant, alguns càrrecs de la Generalitat es blinden; es liciten serveis que empenyoraran el futur del govern; se signen compromisos que seran molt difícils de complir… una irresponsabilitat pregona, digna de qui no estima el poble, sinó a si mateix i al seu partit. Les entitats bancàries ja han deixat clar a la Generalitat que no poden insuflar-li més diner.
En un estat lliure tindríem un 20% més de places escolars amb garanties, un 7% més de beques per als nostres joves, 200 euros/mensuals més per als jubilats, més treball per a la nostra gent perquè disminuiríem un 25% la pressió fiscal, reduiríem un 9% l’IRPF i la mitjana de beneficis empresarials augmentaria un 20%. Comptat, debatut i contrastat pels millors analistes i economistes, sense cap fisura ni dubte.
Qui no vulgui brou, dues tasses! Afegiu-li, a tot això, la sentència del TSJC amparant-se amb l’anterior del TC, que ens deixa en un estat d’indefensió total; i les declaracions del senyor Mariano Rajoy i, sorprenents i reprobables, les del nostre president, d’un espanyolisme recalcitrant.
En un estat lliure tindríem un 20% més de places escolars amb garanties, un 7% més de beques per als nostres joves, 200 euros/mensuals més per als jubilats, més treball per a la nostra gent perquè disminuiríem un 25% la pressió fiscal, reduiríem un 9% l’IRPF i la mitjana de beneficis empresarials augmentaria un 20%. Comptat, debatut i contrastat pels millors analistes i economistes, sense cap fisura ni dubte.
Qui no vulgui brou, dues tasses! Afegiu-li, a tot això, la sentència del TSJC amparant-se amb l’anterior del TC, que ens deixa en un estat d’indefensió total; i les declaracions del senyor Mariano Rajoy i, sorprenents i reprobables, les del nostre president, d’un espanyolisme recalcitrant.
L’independentisme està preparat per governar. Compta amb persones molt preparades des de tots els àmbits professionals (economistes, advocats, jutges, tecnòlegs, científics, escriptors, polítics,…) que abasten el món d’una manera natural en la dinàmica de la seva professió; que oferereixen alternatives molt més reeixides que els partits clássics actuals, que gestionen excel.lentment bé i estan avessats a treballar amb ordre i organitzadament, prioritzant els valors de l’esforç de la superació constant.
Només depèn de nosaltres. Si volem, podem canviar aquesta situació i millorar-la ostensiblement.
Només depèn de nosaltres. Si volem, podem canviar aquesta situació i millorar-la ostensiblement.
Carles Móra Tuxans,
Alcalde d’Arenys de Munt
Alcalde d’Arenys de Munt
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada