Avui el nostre Col·lectiu voldria fer una reflexió que dol. Sempre intentem trobar l’enemic en l’espanyolisme, l’estat i els seus serveis, que evidentment estan en contra nostra, i amb això hi hem de comptar. Però el més greu de tot és que dins de l’independentisme s’estan consolidant nuclis de ‘freakisme’, històrics ressentits dels seus partits, líders i caps de brots frustrats, personatges amb ‘superegos’ que fan impossible un projecte seriós i factible perquè fan plantejaments sense cap mena de sentit d’estat, responsabilitat i sentit del ridícul.
A l’independentisme, en aquestes últimes setmanes, s’hi està imposant allò de ‘tants caps, tants barrets’, que tantes vegades hem ressenyat des d’aquest col·lectiu.
La intel·ligència de l’estat, segons les nostres informacions, està perplex. Quan van encendre totes les llums vermelles el passat 10 de juliol, mai podien esperar-se que l’independentisme actués sense cap mena de lideratge i amb una dispersió de forces tant gran. No és que no es preocupi, sinó que, en paraules d’un dels seus màxims representants a Catalunya, “se’n fot de nosaltres”. Com poden prendre’s seriosament dirigents i suposades forces polítiques que diuen que l’any que ve podran fer la declaració d’independència?
L’independentisme té un problema, i ha de ser capaç de causar temor a l’estat. Ha d’aconseguir liderar a bona part de la societat que, evidentment, està més sensibilitzada que mai per construir el camí cap a la independència nacional. Però el que cal, diguem-ho una vegada més, és ser seriosos, oferir lideratges plurals i responsables que siguin capaços de transmetre missatges sobiranistes creïbles i possibles.
Per avançar, l’independentisme ha de demanar que una gran part dels que avui dirigeixen el ‘tants caps, tants barrets’ es retirin. Han fet un gran servei al país, però avui, el que fan molts d’ells és entorpir el procés cap a la independència i provoca que la imatge que donem de tots plegats sigui lamentable.
I no tan sols calen líders forts per construir la independència, també és necessari que anem creant estructures de poder d’estat. No podem seguir frivolitzant amb dates a curt termini, amb somnis impossibles. El que hem de dir als ciutadans és que anem cap a la independència, que no ens aturaran, però que el camí és llarg i difícil, i que tots plegats haurem de ser capaços de sacrificar moltes coses, arriscar–nos i deixar de banda protagonismes i egos innecessaris.
Col·lectiu Joan Crexell
A l’independentisme, en aquestes últimes setmanes, s’hi està imposant allò de ‘tants caps, tants barrets’, que tantes vegades hem ressenyat des d’aquest col·lectiu.
La intel·ligència de l’estat, segons les nostres informacions, està perplex. Quan van encendre totes les llums vermelles el passat 10 de juliol, mai podien esperar-se que l’independentisme actués sense cap mena de lideratge i amb una dispersió de forces tant gran. No és que no es preocupi, sinó que, en paraules d’un dels seus màxims representants a Catalunya, “se’n fot de nosaltres”. Com poden prendre’s seriosament dirigents i suposades forces polítiques que diuen que l’any que ve podran fer la declaració d’independència?
L’independentisme té un problema, i ha de ser capaç de causar temor a l’estat. Ha d’aconseguir liderar a bona part de la societat que, evidentment, està més sensibilitzada que mai per construir el camí cap a la independència nacional. Però el que cal, diguem-ho una vegada més, és ser seriosos, oferir lideratges plurals i responsables que siguin capaços de transmetre missatges sobiranistes creïbles i possibles.
Per avançar, l’independentisme ha de demanar que una gran part dels que avui dirigeixen el ‘tants caps, tants barrets’ es retirin. Han fet un gran servei al país, però avui, el que fan molts d’ells és entorpir el procés cap a la independència i provoca que la imatge que donem de tots plegats sigui lamentable.
I no tan sols calen líders forts per construir la independència, també és necessari que anem creant estructures de poder d’estat. No podem seguir frivolitzant amb dates a curt termini, amb somnis impossibles. El que hem de dir als ciutadans és que anem cap a la independència, que no ens aturaran, però que el camí és llarg i difícil, i que tots plegats haurem de ser capaços de sacrificar moltes coses, arriscar–nos i deixar de banda protagonismes i egos innecessaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada