"Ara ningú ignora que la independència ha deixat de ser un somni de quatre il•luminats per esdevenir una proposta política que té una sòlida base real."
Malgrat el silenci aclaparador que ha caigut sobre les consultes independentistes del passat dia 13, i malgrat que hom ha intentat, des dels potents altaveus de l’Estat i de la premsa unionista, minimitzar el fet, a ningú no se li amaga que hi va haver una autèntica commoció política: els catalans es manifestaven, democràticament i civilitzada, com a independentistes. Les quantitats assolides, des de la iniciativa privada i tenint a la contra el poder espanyol i, ai!, català, van donar uns resultats sorprenents. El cas més emblemàtic és el d’Osona, que va ser tan aclaparador que, tot i els inconvenients, el nombre d’independentistes va superar en més de cinc vegades al PSC i en més de quinze vegades al PP.
Ara mateix, “La Vanguardia” ja parla, en portada, de “fractura Espanya-Catalunya”, i poca broma, quan ho diu aquest diari. Sense oblidar el cas que n’ha fet la premsa europea. En aquests moments ningú ignora que la independència ha deixat de ser un somni de quatre il•luminats (com ens deien) per esdevenir una proposta política que té una sòlida base real.
No se m’obliden dos fets aliens a la política (l’un jurídic i l’altre esportiu) que poden influir de manera potent en les properes consultes (i en les eleccions catalanes); l’un és què dirà i què farà el Tribunal Constitucional espanyol que no compleix les normes constitucionals i que a més no gaudeix de la imparcialitat imprescindible en un tribunal; quan Rodríguez Zapatero –a qui ja coneixem prou bé- va dir que ell creia que Catalunya sí que és una nació però que ell acatarà el que digui el TC, ja ens estava donant la sentencia: el TC es carregarà l’Estatut. La conseqüència és un augment d’independentisme. I no em digueu que estic influint en l’alt tribunal (ha!), perquè això seria una ofensa per als homes i dones que el constitueixen. L’altra és la trajectòria del Barça i sobretot la del seu president Jan Laporta, un dels homes més demonitzats a Espanya (abans ho va ser Carod-Rovira) per raons òbvies.
Vull que consti la meva felicitació als voluntaris i als esforçats organitzadors de la consulta del dia 13, i molt especialment a Alfons López Tena, la tasca del qual ha estat decisiva. Malgrat l’odi entre convergents i socialistes, i entre convergents i Esquerra, cosa que fa molt difícil la transversalitat, hem fet una passa endavant. I farem història. Ara, a esperar les properes consultes.
Malgrat el silenci aclaparador que ha caigut sobre les consultes independentistes del passat dia 13, i malgrat que hom ha intentat, des dels potents altaveus de l’Estat i de la premsa unionista, minimitzar el fet, a ningú no se li amaga que hi va haver una autèntica commoció política: els catalans es manifestaven, democràticament i civilitzada, com a independentistes. Les quantitats assolides, des de la iniciativa privada i tenint a la contra el poder espanyol i, ai!, català, van donar uns resultats sorprenents. El cas més emblemàtic és el d’Osona, que va ser tan aclaparador que, tot i els inconvenients, el nombre d’independentistes va superar en més de cinc vegades al PSC i en més de quinze vegades al PP.
Ara mateix, “La Vanguardia” ja parla, en portada, de “fractura Espanya-Catalunya”, i poca broma, quan ho diu aquest diari. Sense oblidar el cas que n’ha fet la premsa europea. En aquests moments ningú ignora que la independència ha deixat de ser un somni de quatre il•luminats (com ens deien) per esdevenir una proposta política que té una sòlida base real.
No se m’obliden dos fets aliens a la política (l’un jurídic i l’altre esportiu) que poden influir de manera potent en les properes consultes (i en les eleccions catalanes); l’un és què dirà i què farà el Tribunal Constitucional espanyol que no compleix les normes constitucionals i que a més no gaudeix de la imparcialitat imprescindible en un tribunal; quan Rodríguez Zapatero –a qui ja coneixem prou bé- va dir que ell creia que Catalunya sí que és una nació però que ell acatarà el que digui el TC, ja ens estava donant la sentencia: el TC es carregarà l’Estatut. La conseqüència és un augment d’independentisme. I no em digueu que estic influint en l’alt tribunal (ha!), perquè això seria una ofensa per als homes i dones que el constitueixen. L’altra és la trajectòria del Barça i sobretot la del seu president Jan Laporta, un dels homes més demonitzats a Espanya (abans ho va ser Carod-Rovira) per raons òbvies.
Vull que consti la meva felicitació als voluntaris i als esforçats organitzadors de la consulta del dia 13, i molt especialment a Alfons López Tena, la tasca del qual ha estat decisiva. Malgrat l’odi entre convergents i socialistes, i entre convergents i Esquerra, cosa que fa molt difícil la transversalitat, hem fet una passa endavant. I farem història. Ara, a esperar les properes consultes.
ISABEL-CLARA SIMÓ
Catalunya Radio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada