22 de desembre 2009
18 de desembre 2009
La por dels partits a les consultes
És tot un espectacle el comportament que estan tenint els principals partits polítics amb relació a les consultes sobre la independència de Catalunya. Agafats en fora de joc, s'han vist desbordats per la immensa força que les impulsa i per les conseqüències que tindran no sols en les properes eleccions sinó també en un horitzó de més abast. No s'adonen que ha començat una revolta pacífica i democràtica que no té aturador i que els passarà per damunt si no s'hi incorporen. Són tants anys de frenar l'emancipació nacional receptant-nos tranquil·litat i bons aliments, de suggerir-nos que el nostre mal no vol soroll, de recordar-nos que qui dia passa any empeny, d'ordenar-nos que ara no toca i de recomanar-nos pluja fina que el debat desinhibit de la independència a peu de carrer els té ben astorats. Artur Mas, per exemple, s'ha vist posat en evidència per la Universitat Oberta de Catalunya després d'augurar públicament una derrota del sí en un referèndum d'autodeterminació. El macroestudi de la UOC, promogut pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, deia a Mas que el sí ja és majoritari amb un 50,3%.
El PSOE de Catalunya, per la seva banda, ha corregut a mobilitzar les Casas Regionales -aviat convocaran els Coros i Danzas i l'Asociación de Toreros- que, fidels a les subvencions que reben, han obeït l'amo ràpidament tot dient: "Ens veiem obligats a recordar que l'article 1 de la Constitució proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i "fem una crida a tots els responsables polítics que no fomentin ni permetin actituds que resultin perjudicials per a la convivència pacífica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya". Curiós, ben curiós que hom qualifiqui d'harmoniosa una convivència basada en la subordinació d'un convivent a un altre. Deu ser que quan el subordinat s'insubordina s'acaba l'harmonia.
Finalment, Joan Puigcercós, apropiant-se sense manies de les consultes, ha arribat a dir que són "la millor resposta a la situació de bloqueig permanent a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya". Deu pensar que ja ningú no recorda que ell és l'home que fa sis mesos va votar al Parlament en contra de la Iniciativa Legislativa Popular d'impulsar un referèndum d'autodeterminació, l'home que ara fa tres anys va emmanillar Catalunya lliurant-la al mateix partit que governa Espanya i, en definitiva, l'home que tot just fa quatre dies ens cantava les excel·lències d'un finançament que perpetua sense escrúpols l'escandalosa espoliació que patim.
Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants. I és que allò que se suposava que havia de fer aquest partit ho ha hagut d'acabar fent la societat civil. Un altre tema, naturalment, és la magnífica col·laboració a títol personal de molts dels seus regidors i militants de base en les consultes. En aquest sentit, res a dir. Cal diferenciar aquesta gent benintencionada de la direcció del partit. La direcció del partit, com tothom sap, té molt poc futur; tan poc futur com el del gestor que et cobra per fer-te fer a tu els tràmits i les passes que hauria de fer ell.
El PSOE de Catalunya, per la seva banda, ha corregut a mobilitzar les Casas Regionales -aviat convocaran els Coros i Danzas i l'Asociación de Toreros- que, fidels a les subvencions que reben, han obeït l'amo ràpidament tot dient: "Ens veiem obligats a recordar que l'article 1 de la Constitució proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i "fem una crida a tots els responsables polítics que no fomentin ni permetin actituds que resultin perjudicials per a la convivència pacífica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya". Curiós, ben curiós que hom qualifiqui d'harmoniosa una convivència basada en la subordinació d'un convivent a un altre. Deu ser que quan el subordinat s'insubordina s'acaba l'harmonia.
Finalment, Joan Puigcercós, apropiant-se sense manies de les consultes, ha arribat a dir que són "la millor resposta a la situació de bloqueig permanent a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya". Deu pensar que ja ningú no recorda que ell és l'home que fa sis mesos va votar al Parlament en contra de la Iniciativa Legislativa Popular d'impulsar un referèndum d'autodeterminació, l'home que ara fa tres anys va emmanillar Catalunya lliurant-la al mateix partit que governa Espanya i, en definitiva, l'home que tot just fa quatre dies ens cantava les excel·lències d'un finançament que perpetua sense escrúpols l'escandalosa espoliació que patim.
Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants. I és que allò que se suposava que havia de fer aquest partit ho ha hagut d'acabar fent la societat civil. Un altre tema, naturalment, és la magnífica col·laboració a títol personal de molts dels seus regidors i militants de base en les consultes. En aquest sentit, res a dir. Cal diferenciar aquesta gent benintencionada de la direcció del partit. La direcció del partit, com tothom sap, té molt poc futur; tan poc futur com el del gestor que et cobra per fer-te fer a tu els tràmits i les passes que hauria de fer ell.
Victor Alexandre
16 de desembre 2009
Carles Móra, Uriel Bertran i López Tena fan les paus i treballaran en la mateixa línia per la independència
El coordinador d'Osona Decideix, Alfons López Tena, i els responsables de la Coordinadora de Consultes Uriel Bertran i Carles Móra, han fet les paus aquest dimecres després de dos dies d'acusacions creuades, i aquest migdia escenificaran davant el Parlament de Catalunya la nova unitat de l'independentisme de cara a l'organització de les properes consultes sobre la independència. Aquest matí López Tena i Móra han esmorzat plegats a Vic, on el jurista ha exposat que el mètode a seguir hauria de ser el d'Osona, buscant el màxim consens i evitant iniciatives paral·leles com la ILP. Móra ha acceptat els raonaments de Tena, i ja ha anunciat que es desmarca del manifest independentista que es presentarà demà, i també es desvincula de la ILP per tornar a intentar un referèndum vinculant d'independència.
Tal com informa el 9Nou, aquest dimecres al matí l'alcalde d'Arenys, Carles Móra, i el coordinador d'Osona Decideix, Alfons López Tena, han esmorzat plegats al casal 'La Terra' de Vic per tal d'escenificar les paus entre les dues entitats organitzadores, i aquest migdia el jurista i el diputat d'ERC Uriel Bertran dinaran plegats i faran una roda de premsa conjunta davant del Parlament per tal de parlar de l'organització dels futurs referèndums sobre la independència.
Tal com informa el 9Nou, aquest dimecres al matí l'alcalde d'Arenys, Carles Móra, i el coordinador d'Osona Decideix, Alfons López Tena, han esmorzat plegats al casal 'La Terra' de Vic per tal d'escenificar les paus entre les dues entitats organitzadores, i aquest migdia el jurista i el diputat d'ERC Uriel Bertran dinaran plegats i faran una roda de premsa conjunta davant del Parlament per tal de parlar de l'organització dels futurs referèndums sobre la independència.
Directe.cat
Parlem de participació ?
Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?
I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?
Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?
Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.
Josep Comas i Font
15 de desembre 2009
La PDD valora molt positivament la Consulta
La Plataforma pel Dret de Decidir valora molt positivament la consulta sobre la independència del 13 de desembre.
*La PDD es desmarca de qualsevol intent de manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.*
La Plataforma pel Dret de Decidir valora molt positivament les consultes realitzades fins ara. Per això vol felicitar totes les comissions organitzadores i a tots els voluntaris i voluntàries que han fet possible la consulta sobre la independència i demostrar que som capaços de lluitar pel nostre futur amb rigor i democràcia, fent una acció única al món, per exigir l'exercici del dret a l'autodeterminació i decidir si
volem o no sé independents.
La PDD continuarà donant suport a les entitats, associacions i comissions organitzadores que ho demanin per ajudar a tirar endavant la consulta del 28 de febrer i del 25 d'abril.
La PDD només donarà suport a les consultes que es proposin des de la base a partir de les xarxes socials de cada municipi i que es comencin a preparar amb prou temps per vertebrar el teixit associatiu de manera que permeti tirar endavant la consulta amb el màxim de garanties
La PDD defuig els personalismes i es desmarca de qualsevol manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.
*La PDD es desmarca de qualsevol intent de manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.*
La Plataforma pel Dret de Decidir valora molt positivament les consultes realitzades fins ara. Per això vol felicitar totes les comissions organitzadores i a tots els voluntaris i voluntàries que han fet possible la consulta sobre la independència i demostrar que som capaços de lluitar pel nostre futur amb rigor i democràcia, fent una acció única al món, per exigir l'exercici del dret a l'autodeterminació i decidir si
volem o no sé independents.
La PDD continuarà donant suport a les entitats, associacions i comissions organitzadores que ho demanin per ajudar a tirar endavant la consulta del 28 de febrer i del 25 d'abril.
La PDD només donarà suport a les consultes que es proposin des de la base a partir de les xarxes socials de cada municipi i que es comencin a preparar amb prou temps per vertebrar el teixit associatiu de manera que permeti tirar endavant la consulta amb el màxim de garanties
La PDD defuig els personalismes i es desmarca de qualsevol manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.
Plataforma pel Dret de Decidir
Secció Local de Sant Cugat del Vallès
11 de desembre 2009
08 de desembre 2009
Parlament de Miquel Calzada en l´acte d´inici de campanya el 29-N al Fòrum
Bon dia i benvinguts a aquest acte d’inici de la campanya per la Consulta Popular per la Independència que se celebrarà el dia 13 de desembre. D’entrada deixeu-me agrair a la coordinadora que m’hagi convidat per obrir precisament aquest acte.
Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.
La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.
Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.
Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país
Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.
La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.
Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.
Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país
Miquel Calzada
Madrid és la gran beneficiada pel nou model de finançament
Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat de Madrid serà la gran beneficiada del nou model de finançament. Concretament, el document de 81 pàgines al qual ha tingut accés l’AVUI assenyala que, sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2 punts (passarà dels 95,5 punts que tenia el 2007 amb el model del PP pactat amb CiU a 109,7 punts amb el del PSOE consensuat amb el tripartit).
Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi, elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana.
Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla.
Crisi econòmica
L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament.
“La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar el recent acord”, adverteix l’economista.
No el 2007 sinó el 2009
L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt diferent de la del 2007.
Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de finançament tot just acabat d’estrenar.
Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi, elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana.
Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla.
Crisi econòmica
L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament.
“La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar el recent acord”, adverteix l’economista.
No el 2007 sinó el 2009
L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt diferent de la del 2007.
Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de finançament tot just acabat d’estrenar.
AVUI.cat
05 de desembre 2009
Venjança espanyola
L’advocat i historiador Josep Cruanyes i el filòleg Toni Strubell van convocar ahir una roda de premsa al Col·legi de Periodistes per llegir públicament un manifest, en nom de la Comissió de la Dignitat, en què es critica durament el paper del ministeri de Cultura en el cas recent de la compra de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles, afegit al retard en el retorn dels papers de Salamanca i l’interès nul que mostra el govern per fer justícia a la memòria històrica de la població represaliada durant el franquisme.
“És desastrós, lamentable i injustificable que s’hagi generat aquesta mena de competició entre dues institucions públiques com la Generalitat i el ministeri de Cultura espanyol. El retret que li faríem a la conselleria és que no hagin resolt el tema de manera satisfactòria, però cal tenir en compte que hi ha hagut maniobres malèfiques fetes de sota mà pel ministeri”, va declarar Cruanyes. No van voler opinar sobre l’opció triada pels fills d’Agustí Centelles (“tot i que respectem que demanin més o menys diners, no és un terreny a Cantallops, és un patrimoni cultural”), però sí que van mostrar el seu desacord amb les declaracions dels hereus, segons les quals el llegat no ha estat valorat. En aquest sentit van recordar les exposicions que durant els últims anys han estat protagonitzades per l’obra de Centelles.
“No podem entendre la compra del fons d’Agustí Centelles per part del ministeri d’altra manera que com un nou acte de menyspreu envers les víctimes de l’espoliació del 1939. És intolerable veure la seva actitud desmesuradament generosa per adquirir el fons Centelles, davant de la manifesta gasivitat i els obstacles que posa a l’hora de retornar els documents. [...] Tampoc s’entén que els fills de Centelles confiïn en la paraula del ministeri, quan els darrers quatre anys ha incomplert el deure de restitució imposada per llei”, llegim en el manifest de més de cinc pàgines. Altres afirmacions que cal destacar són: “Posar el fons Centelles a Salamanca és un nou acte d’humiliació al poble de Cata lunya. [...] Ja n’hi ha prou d’amagar la repressió franquista”.
Com que no es creuen que la ministra Ángeles González-Sinde no estigués al cas de les negociacions prèvies amb la Generalitat, hi veuen “una actitud venjativa dissenyada per fer un mal moral a Catalunya”.
“És desastrós, lamentable i injustificable que s’hagi generat aquesta mena de competició entre dues institucions públiques com la Generalitat i el ministeri de Cultura espanyol. El retret que li faríem a la conselleria és que no hagin resolt el tema de manera satisfactòria, però cal tenir en compte que hi ha hagut maniobres malèfiques fetes de sota mà pel ministeri”, va declarar Cruanyes. No van voler opinar sobre l’opció triada pels fills d’Agustí Centelles (“tot i que respectem que demanin més o menys diners, no és un terreny a Cantallops, és un patrimoni cultural”), però sí que van mostrar el seu desacord amb les declaracions dels hereus, segons les quals el llegat no ha estat valorat. En aquest sentit van recordar les exposicions que durant els últims anys han estat protagonitzades per l’obra de Centelles.
“No podem entendre la compra del fons d’Agustí Centelles per part del ministeri d’altra manera que com un nou acte de menyspreu envers les víctimes de l’espoliació del 1939. És intolerable veure la seva actitud desmesuradament generosa per adquirir el fons Centelles, davant de la manifesta gasivitat i els obstacles que posa a l’hora de retornar els documents. [...] Tampoc s’entén que els fills de Centelles confiïn en la paraula del ministeri, quan els darrers quatre anys ha incomplert el deure de restitució imposada per llei”, llegim en el manifest de més de cinc pàgines. Altres afirmacions que cal destacar són: “Posar el fons Centelles a Salamanca és un nou acte d’humiliació al poble de Cata lunya. [...] Ja n’hi ha prou d’amagar la repressió franquista”.
Com que no es creuen que la ministra Ángeles González-Sinde no estigués al cas de les negociacions prèvies amb la Generalitat, hi veuen “una actitud venjativa dissenyada per fer un mal moral a Catalunya”.
AVUI.cat
03 de desembre 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)