Bon dia i benvinguts a aquest acte d’inici de la campanya per la Consulta Popular per la Independència que se celebrarà el dia 13 de desembre. D’entrada deixeu-me agrair a la coordinadora que m’hagi convidat per obrir precisament aquest acte.
Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.
La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.
Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.
Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país
Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.
La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.
Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.
Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.
Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país
Miquel Calzada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada