És tot un espectacle el comportament que estan tenint els principals partits polítics amb relació a les consultes sobre la independència de Catalunya. Agafats en fora de joc, s'han vist desbordats per la immensa força que les impulsa i per les conseqüències que tindran no sols en les properes eleccions sinó també en un horitzó de més abast. No s'adonen que ha començat una revolta pacífica i democràtica que no té aturador i que els passarà per damunt si no s'hi incorporen. Són tants anys de frenar l'emancipació nacional receptant-nos tranquil·litat i bons aliments, de suggerir-nos que el nostre mal no vol soroll, de recordar-nos que qui dia passa any empeny, d'ordenar-nos que ara no toca i de recomanar-nos pluja fina que el debat desinhibit de la independència a peu de carrer els té ben astorats. Artur Mas, per exemple, s'ha vist posat en evidència per la Universitat Oberta de Catalunya després d'augurar públicament una derrota del sí en un referèndum d'autodeterminació. El macroestudi de la UOC, promogut pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, deia a Mas que el sí ja és majoritari amb un 50,3%.
El PSOE de Catalunya, per la seva banda, ha corregut a mobilitzar les Casas Regionales -aviat convocaran els Coros i Danzas i l'Asociación de Toreros- que, fidels a les subvencions que reben, han obeït l'amo ràpidament tot dient: "Ens veiem obligats a recordar que l'article 1 de la Constitució proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i "fem una crida a tots els responsables polítics que no fomentin ni permetin actituds que resultin perjudicials per a la convivència pacífica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya". Curiós, ben curiós que hom qualifiqui d'harmoniosa una convivència basada en la subordinació d'un convivent a un altre. Deu ser que quan el subordinat s'insubordina s'acaba l'harmonia.
Finalment, Joan Puigcercós, apropiant-se sense manies de les consultes, ha arribat a dir que són "la millor resposta a la situació de bloqueig permanent a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya". Deu pensar que ja ningú no recorda que ell és l'home que fa sis mesos va votar al Parlament en contra de la Iniciativa Legislativa Popular d'impulsar un referèndum d'autodeterminació, l'home que ara fa tres anys va emmanillar Catalunya lliurant-la al mateix partit que governa Espanya i, en definitiva, l'home que tot just fa quatre dies ens cantava les excel·lències d'un finançament que perpetua sense escrúpols l'escandalosa espoliació que patim.
Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants. I és que allò que se suposava que havia de fer aquest partit ho ha hagut d'acabar fent la societat civil. Un altre tema, naturalment, és la magnífica col·laboració a títol personal de molts dels seus regidors i militants de base en les consultes. En aquest sentit, res a dir. Cal diferenciar aquesta gent benintencionada de la direcció del partit. La direcció del partit, com tothom sap, té molt poc futur; tan poc futur com el del gestor que et cobra per fer-te fer a tu els tràmits i les passes que hauria de fer ell.
El PSOE de Catalunya, per la seva banda, ha corregut a mobilitzar les Casas Regionales -aviat convocaran els Coros i Danzas i l'Asociación de Toreros- que, fidels a les subvencions que reben, han obeït l'amo ràpidament tot dient: "Ens veiem obligats a recordar que l'article 1 de la Constitució proclama que la sobirania nacional resideix en el poble espanyol" i "fem una crida a tots els responsables polítics que no fomentin ni permetin actituds que resultin perjudicials per a la convivència pacífica i harmoniosa de tots els ciutadans de Catalunya". Curiós, ben curiós que hom qualifiqui d'harmoniosa una convivència basada en la subordinació d'un convivent a un altre. Deu ser que quan el subordinat s'insubordina s'acaba l'harmonia.
Finalment, Joan Puigcercós, apropiant-se sense manies de les consultes, ha arribat a dir que són "la millor resposta a la situació de bloqueig permanent a la qual el govern espanyol sotmet Catalunya". Deu pensar que ja ningú no recorda que ell és l'home que fa sis mesos va votar al Parlament en contra de la Iniciativa Legislativa Popular d'impulsar un referèndum d'autodeterminació, l'home que ara fa tres anys va emmanillar Catalunya lliurant-la al mateix partit que governa Espanya i, en definitiva, l'home que tot just fa quatre dies ens cantava les excel·lències d'un finançament que perpetua sense escrúpols l'escandalosa espoliació que patim.
Potser pensa Puigcercós que els catalans són amnèsics, però, mentre s'ho pensa, els catalans han agafat el bou per les banyes i van per feina fins al punt que, ves per on, la història explicarà que les consultes van sorgir del desconcert, primer, de la indignació, després, i de la decepció, més tard, que Esquerra va provocar en el gruix dels seus votants. I és que allò que se suposava que havia de fer aquest partit ho ha hagut d'acabar fent la societat civil. Un altre tema, naturalment, és la magnífica col·laboració a títol personal de molts dels seus regidors i militants de base en les consultes. En aquest sentit, res a dir. Cal diferenciar aquesta gent benintencionada de la direcció del partit. La direcció del partit, com tothom sap, té molt poc futur; tan poc futur com el del gestor que et cobra per fer-te fer a tu els tràmits i les passes que hauria de fer ell.
Victor Alexandre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada