PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

21 de juliol 2009

Les plataformes sobiranistes rebutgen en bloc el nou finançament.


L'acord de finançament ha tingut l'aval sense fissures dels agents econòmics i socials, però el vistiplau al pacte no és unànime en la societat civil. Les plataformes sobiranistes s'han anat pronunciant els últims dies contra un acord que consideren insuficient i que incompleix l'Estatut. La Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Progrés i el Cercle d'Estudis Sobiranistes han rebutjat frontalment el pacte. Òmnium Cultural ha optat per la prudència. L'entitat presidida per Jordi Porta denuncia que hi ha «ambigüitats» que no permeten comprovar si es compleix la carta catalana i s'ha compromès a seguir-ne l'aplicació.

La PDD justifica el seu rebuig al nou sistema perquè no respecta la bilateralitat ni estableix la creació de l'Agència Tributària de Catalunya d'acord amb l'Estatut. La plataforma, organitzadora de les multitudinàries manifestacions pel dret a decidir, considera que no es podia acceptar un acord que «no redueixi clarament el dèficit fiscal que el 2008 ja va superar els 20.000 milions». La PDD subratlla que les xifres previstes pel 2009 i el 2010 –2.151 i 2.613 milions addicionals, respectivament, en valors constants segons dades del Departament d'Economia– no representen «ni un 10% del dèficit». I considera que la quantitat pactada pel 2012, que l'executiu ha calculat com a mínim en 3.687 milions no és creïble. Perquè depèn, diu, d'una «altra promesa» que previsiblement el govern espanyol «incomplirà».

També Sobirania i Progrés nega que «existeixi cap garantia» que l'executiu espanyol complirà els acords presos. L'entitat, que coincideix en bona part amb les tesis de la PDD, argumenta que l'acord perpetua «l'estat de dependència econòmica» de Catalunya respecte de l'Estat. I denuncia que el pacte no ajusti el criteri de població amb el pes de la immigració, el cost de la vida i la població en risc d'exclusió social, d'acord amb l'Estatut.

El president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, censura que el nou sistema obliga els catalans: «A aportar en funció dels impostos que paguem i a rebre en funció de la població que som.» En un article publicat a El Dossier Econòmic, López Tena critica que el govern hagi renunciat als diners corresponents al 2008, a tenir en compte l'esforç fiscal del país, a respectar la convocatòria de la comissió mixta –l'òrgan bilateral segons l'Estatut– i al fet que «la renda per càpita dels catalans després de l'anivellament no baixi de la posició quarta a l'onzena» en el rànquing de territoris de l'Estat.

Òmnium, en canvi, considera que hi ha «ambigüitats» que no permeten determinar si «realment» es compleix l'Estatut. Entre aquestes, si es produeix una «reducció efectiva de l'espoli fiscal a Catalunya». Per això s'ha proposat «seguir el desenvolupament concret d'aquest acord durant els propers anys». Això sense renunciar tampoc a la reivindicació del concert econòmic.

Resposta contra el Constitucional En espera que el Tribunal Constitucional faci pública la seva sentència sobre l'Estatut, Acte de Sobirania ja ha determinat la seva resposta a una possible retallada. L'entitat ha fet una crida a la ciutadania a concentrar-se el mateix dia que el TC es pronunciï a les 8 del vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona i davant dels ajuntaments dels municipis catalans. A la mateixa hora espera que els ciutadans facin sonar les botzines dels seus cotxes o improvisin casserolades des dels seus balcons. Allà els insten a penjar, a més, banderes estelades i senyeres amb crespons negres. La plataforma també ha anunciat que, si la sentència arriba abans de l'Onze de Setembre, es concentraran cada dia a les 8 del vespre per reivindicar un «acte de sobirania que reprengui una via de construcció nacional».


Informa: EL PUNT