Ética política i transparência

Segons informa l’article Falta de transparència com a resposta?, que es pot trobar a: http://jaumemassanes.blogspot.com/2009/04/la-falta-de-transparencia-com-resposta.html , en el darrer Ple municipal es va presentar una moció (adjunta a l’article).

Hom diria que, totes les persones que estimen i volen el millor pel seu poble-ciutat (al marge les seves preferències partidistes o ideològiques), volen una administració pública, entesa com a servei públic, es dir de servei al poble, a les persones, amb una gestió eficaç, eficient i d’acord amb unes normes establertes, que evitin fer-ho discrecionalment, i responsable en la gestió, responent de la gestió.

I d’això va la Moció presentada, d’establir i millorar, els procediments, la informació i el control en les contractacions municipals. De fet és una qüestió de transparència. Doncs bé, encara que sigui difícil de creure, va ser rebutjada.

L’equip de govern (CIU) si va oposar, posició que m’ha sobtat, doncs diria que per democràtica, “normal” i ètica, qualsevol demòcrata la podria subscriure a ulls clucs.

En l’Article “ELECCIONS, DEMOCRÀCIA i TRANSPARÈNCIA” publicat al Diari de Sant Cugat, l’abril del 2007, ara fa dos anys, just abans de les eleccions municipals, entre altres coses, deia:

“S’apropen eleccions, .../ la fidelitat s’ha d’aconseguir amb programa, compromís i compliment, i, sobretot, donant comptes i assumint responsabilitats.

.../“voldria introduir uns elements que ajudessin a la reflexió entorn d’una qüestió bàsica de tipus general .../: l’aprofundiment democràtic en l’àmbit municipal.

És inqüestionable que la democràcia ha d’impregnar tot el conjunt de la política municipal, però hi ha dos elements fonamentals per poder créixer en democràcia: la participació i la transparència. Evidentment resulta més complicat (i més conflictiu) instrumentar la participació (entesa com un element de decisió), que no la transparència i, sobretot, si hom planteja la transparència en un àmbit concret, com per exemple, el pressupostari. En aquest aspecte es pot dir que només és una qüestió de voluntat política.

La transparència pressupostària, tot i que no és en si mateixa un element de participació, en el sentit de decidir, si que permet una certa participació, fent el seguiment i el control de com es gasten els diners de tots i de cada un dels ciutadans, informant amb detall del destí del diner públic: quan s’ha gastat per una determinada cosa, on han anat a parar els diners, qui els ha cobrat i perquè. I per tal que tothom pugui saber això, només caldria fer una cosa tan simple com és penjar a la pàgina web, els pressupostos municipals exposats de forma clara i entenedora i, el que és més important, la seva realització!, detallant qui i per a què ha cobrat des del primer a l’últim euro”.

L’honestedat, el rigor, l’eficiència i l’austeritat en l’exercici dels càrrecs públics, és essencial, però això es pot donar en un àmbit autoritari. En democràcia cal, a més, informar a les persones (transparència) i tenir-les en compte (participació), i poc avançarem en democràcia si es nega la transparència. Esperem que no passi el mateix amb el procés participatiu que s’ha engegat des de l’Ajuntament.

Joan Contijoch