Crec que el PNB hauria d'haver impugnat les passades eleccions basques abans de la seva celebració. Això no hauria evitat que els nacionales ocupessin el govern, però el ressò internacional d'aquesta decisió hauria erosionat encara més la desacreditada imatge internacional de Zapatero. La foto recent que aquest ha suplicat i pagat a Barack Obama, després de la galdosa retirada de les tropes espanyoles de Kosovo, n'és una prova. Com ho és també l'anunci previ a l'esmentada foto de l'enviament d'un batalló de 450 soldats a l'Afganistan. S'ha de reconèixer que el PNB té raó quan diu que el nou govern basc, liderat pel PSE-PSOE, "construirà el seu mandat sobre la mentida, la debilitat i la dependència de Madrid i del Partit Popular", però aquestes paraules no el trauran de l'oposició malgrat que hagi guanyat nítidament les eleccions. Per desgràcia, com deia, va renunciar a denunciar internacionalment el frau electoral que l'Estat espanyol pretenia cometre -i ha comès- a Euskadi i ara se sent perplex, abatut i desconcertat. És el fruit d'un error, perquè hauria de saber que poques coses molesten tant Espanya com la difusió de les seves arbitrarietats. Aquesta, en concret, no sols no la suporta sinó que la tem. I és lògic, perquè amb ella, quan la practiquem, aconseguim dos objectius: difondre la seva naturalesa totalitària i neutralitzar els seus intents d'ocultació de les nacions que té subordinades.Altament esperançadora, tanmateix, va ser la imatge que va oferir la marxa de celebració de l'Aberri Eguna entre Irun i Hendaia reunint els líders de totes les forces abertzales, inclòs Arnaldo Otegi, i apostant per una estratègia conjunta que permeti avançar vers la sobirania d'Euskal Herria. Ves per on, la tupinada que pretenia aconseguir la definitiva espanyolització dels bascos es pot convertir en una meravellosa apologia de la independència.
Víctor Alexandre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada