La llibertat com a resposta ?

Hi ha alguns termes bàsics, com llibertat o democràcia, que massa sovint es fan servir en va i a vegades de forma perversa, tergiversant el seu significat per manipular i massificar.

Segons l’Institut d’Estudis Catalans, la llibertat és l’estat o condició de qui és lliure, de qui no està subjecte a un poder estrany, a una autoritat arbitrària, etc. O, dit de manera planera i entenedora, com deia Manuel de Pedrolo, la llibertat consisteix en que hom no hagi de fer el que un altre vol que faci.

Fa temps que el nostre alcalde, Sr. Recoder, combinant el seu capteniment i l’estratègica mediàtica, s’ha anat situant en una posició de “disposició” per assumir, quan toqui, el gran paper al que està destinat, segons diu Artur Mas i que, com sembla, ell mateix en té ple convenciment (el que no està clar és si ambdós coincideixen en quin ha de ser aquest paper). Ara, i seguint en la línia de promoció cap a les més altes responsabilitats a les que espera ser cridat, s’acaba de publicar un llibre seu titulat “La llibertat com a resposta” No entrarem en el contingut del llibre, en el del pròleg ni en el de l’epíleg, ens quedarem en quelcom menys substancial i més breu, però, tanmateix, significatiu: el títol.

Titular el llibre “La llibertat com a resposta” sembla voler donar a entendre que davant d’una situació, d’un problema o d’un conflicte, la solució, la resposta és la llibertat, (hi ha mots, com llibertat, que per la seva càrrega profunda, sempre agraden de sentir) donant per suposat que aquesta és la seva manera de fer. I això pot estar molt bé de cara als catalans i catalanes en general, però, és aquí on els santcugatencs i santcugatenques, que som qui millor coneix el dia a dia de la seva praxi política, tenim alguna cosa a dir, i ho podem qüestionar seriosament, doncs sabem que una cosa són les paraules i una altra els fets.

Des de la perspectiva santcugatenca, hom es pot preguntar quina mena de “llibertat com a resposta” és impedir que la població de Sant Cugat pugui saber perquè apareixen factures d’una empresa concessionària de serveis sense comptabilitzar, per import d’uns tres milions i mig d’euros (uns 580 milions de les antigues pessetes, que hipotecaran els nostres pressupostos municipals durant uns quants anys), i que per fer-ho, en un ple municipal i valent-se del corró de la majoria absoluta de l’equip de govern, es presentés una moció alternativa-distractiva, per impedir donar comptes i que es sàpiga la veritat. Ni resposta ni llibertat.

Quina mena de llibertat és la que es basa en l’opacitat? Sense transparència no pot haver-hi llibertat. És llibertat que els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat (que són qui, amb els seus impostos, mantenen els funcionaris i els polítics del nostre Ajuntament) no sàpiguen encara si s’han depurat responsabilitats i si s’han pres les mesures necessàries perquè irregularitats semblants no es tornin a repetir?.

O, es pot considerar “llibertat com a resposta” el seu capteniment pel que fa a la moció en relació a la iniciativa ciutadana DeuMil a Brussel·les per l’Autodeterminació? És “llibertat” impedir que el ple municipal pogués votar-la? No hauria sigut una “resposta” més coherent donar llibertat de vot als regidors del grup de CIU i votar la moció presentada? Doncs la “resposta” també va ser mitjançant una altra moció alternativa (totalment absurda), amb el que la “llibertat” va ser impedir possiblement el vot favorable dels regidors de CDC que donaven suport a la iniciativa (dos dels quals formen part de la plataforma de càrrecs electes Decidim.cat). I per postres, fa uns dies, en un programa matinal de TV3, el Sr. Recoder manifestava que estava satisfet de la presència de polítics del seu partit a la manifestació de Brussel·les. És hipocresia o cinisme?

És “llibertat com a resposta” no contestar (quan li sembla convenient) els escrits que els santcugatencs presenten per demanar informació o solucions als seus problemes?. (és un fet inacceptable i reiterat. Un petit exemple poden ser els que 28 veïns de Mira-sol van presentar el 14 de gener i el 7 d’agost del 2008 i que en comptes de “llibertat”, han rebut el silenci “com a resposta”).

Sr. Recoder, escrigui els llibres que vulgui, però, respongui quan toca, doni comptes de la seva gestió i no ens condicioni la llibertat.

Jaume Massanés i Papell