Espanya ja no ens funciona

Espanya ja no ens funciona. S'ha acabat, i ja no és només per una qüestió sentimental o històrica. És que no ens funciona. És que d'aquí a 2 dies ens negaran el finançament i d'aquí a 4 qualsevol estatus digne per la via de retallar un Estatut que fins i tot el Parlament espanyol va aprovar. Que no, que ja n'hi ha prou, que ho hem intentat de totes les maneres i no ens n'hem sortit mai, ni amb el PSOE ni amb el PP. Mai.

Vam avançar una mica mentre el nostre desert era tan gros que encara els espanyols es podien permetre deixar-nos avançar. Però quan a la fi han topat la seva idea d'Espanya i la nostra de Catalunya, tota possibilitat, fins i tot retòrica, s'ha acabat. És normal. Són incompatibles el lladre amb el robat, el botxí amb la víctima, l'ocupant i l'ocupat.

És normal. Conceptes com enfortir l'autogovern o el federalisme asimètric són de poble genèticament esclau que es pensa que no es mereix la llibertat. Només una persona que té genèticament interioritzat que és un esclau es nega a ell mateix la condició lliure: i busca excuses asimètriques i enfortides.

L'afegida urgència de la crisi econòmica, i una Espanya que s'ensorra devorada per la mediocritat i la corrupció, escenifiquen amb més claredat encara que la llibertat és l'única via que ens queda, encara que només sigui perquè totes les altres són ja vies mortes. Que un no defensi per principi la seva llibertat i la del seu lloc, sempre m'ha semblat indigne. Que un no defensi la seva més estricta supervivència em sembla directament idiota. Vull dir que pensa bé el que a partir d'ara dius.

Perquè sempre és lamentable que es dubti dels teus principis, però sobretot a partir d'una certa edat, és horrorós que es dubti de la teva intel·ligència.

Salvador Sostres