PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

23 de febrer 2008

En el món actual, si Catalunya vol, pot ser independent ja mateix.


Ahir dissabte 22 de febrer, va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès l'acte de presentació de la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD) de la recollida de signatures durant la jornada electoral del proper 9 de març (recollida ja activa, d'altra banda). Alfons López Tena, creador i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i vocal del Consejo General del Poder Judicial, i Blanca Serra, portaveu de la PDD, van ser els conferenciants més destacats, a més a més dels representats de la PDD del Vallès, Jaume Massanès i Ernest Espinós.
Alfons López Tena (fer clic per llegir biografia) va fer un discurs digne de ser com una mena d'efecte MATRIX per a tots aquells que l'escoltin, no importa l'origen que tinguin. La seva xerrada va ser, en major part, en clau internacional, i va tenir molt a veure amb l'efecte que podria provocar per a Catalunya la declaració d'independència de Kosova.
El primer aspecte important a destacar per López Tena va ser que cal fer una diferenciació entre la visió que es té a Catalunya (i a la mateixa Espanya) sobre el paper de l'estat espanyol a escala internacional i el pes específic real que Espanya té en aquest sentit. López Tena va qualificar Espanya com un tigre de paper, i com un estat pràcticament irrellevant a l'hora de prendre decisions importants, ja que ningú el té realment en compte. López Tena va culpar a la premsa catalana i espanyola d'exagerar i magnificar el paper de l'estat espanyol al món i va voler obrir els ulls al ciutadà en aquest sentit. Per exemple, va afirmar categòricament que polítics que es consideren importants a Catalunya o Espanya, com Felipe González o José María Aznar, no són ningú internacionalment parlant o que el famós trio de les Azores, amb Bush, Blair i Aznar, fora d'Espanya, era realment Bush, Blair i Howard, el primer ministre australià. En aquest sentit, va puntualitzar que, actualment, Espanya no té més influència internacional que qualsevol illa remota del Pacífic fora de les seves fronteres.
També en clau internacional, López Tena va destacar la diferència entre nacions com Irlanda o Escòcia, que en el seu moment van tenir el dret de decidir si volien ser independents de Gran Bretanya o no, i Catalunya. A 1973, Irlanda va votar 'no' i Escòcia tampoc va decidir separar-se de la resta d'integrants del regne, pero ambdós van tenir l'oportunitat d'autodeterminar-se, cosa que no ha succeït mai amb Catalunya.
Respecte el futur de Catalunya com a estat sobirà al món, López Tena va dir que, sempre, i més ara, el que genera un estat independent, la seva legitimitat, són els fets, és a dir, un poble que dóni suport, via un milió de signatures, per exemple, a la voluntat de sobirania, sempre, això sí, recolzat per un govern i un parlament amb majoria i amb una clara voluntat de fer-ho, dues condicions indispensables per proclamar la independència, com ha estat el cas de Kosova o altres països al llarg de la història. Una altra via que té Catalunya és la de demanar el traspàs de competències de l'Estat a la Generalitat per poder convocar un referèndum, quelcom que s'intenta assolir també a través de la recollida de signatures actual.(fer clic per veure document.)
López Tena va afirmar que, igual que ha passat amb Kosova, als Estats Units els convé una Europa esquarterada, i per això donaran suport a pobles com el català, si el seu desig és la sobirania. També a França, va afegir Tena, li convé una Espanya dèbil, i donarà suport a aquesta mena de propostes.
Per acabar amb el seu discurs en clau internacional, López Tena va dir que ni a Lituània o Kosovo ha calgut fer referèndums d'autodeterminació, perquè els fets han donat lloc a estats sobirans i que, històricament, Catalunya ja ha tingut l'oportunitat de ser estat sobirà, quan el president americà Wilson va promoure la generació d'estats independents després de la Primera Guerra Mundial, però que la Lliga Catalana, llavors, va escollir continuar formant part d'Espanya.
En clau espanyola, López Tena va dir que el filtre polític de les diferents lleis de l'estat espanyol obstaculitza les consultes populars, cosa que no passa a països com Estats Units, Alemanya o Itàlia, i per això s'intenta crear una llei orgànica per aconseguir la transferència de competències en matèria de referèndums per a la Generalitat, i que ja unes 7 empreses catalanes han aportat molts diners a la causa independentista, per si hi ha un canvi de règim, és a dir, si es proclama la sobirania, a causa dels darrers esdeveniments internacionals. Els noms d'aquestes grans i importants empreses queden a l'anonimat per ara, però López Tena ja ha dit que molta gent es sorprendrà quan arribi el moment de dir-ho, i va comparar el cas amb el del suport de la patronal del tèxtil al expresident Tarradellas durant els seus anys a l'exili. Aquestes empreses, va dir Tena, s'asseguren així el favor d'un possible equip governant en cas de canvis de règim com el que es postul·la ara.
Blanca Serra, per la seva banda, va dir que creu en l'Europa dels pobles sobirans i que el sistema estatutari espanyol està en fallida. Serra va afirmar que, des del cop d'estat de 1981, l'estat espanyol s'ha anat refundant, amb la base del desmantellament de Catalunya i la financiació espanyola gràcies als fons catalans. Serra va criticar els partits catalans, afirmant que les seves estructures estan encarcarades, acomodades i arcaïques, i va dir que l'èxit de la PDD fa bona la voluntat del poble català. Va criticar també els partits catalans per afirmar que la PDD afebleix el catalanisme, i també les actuacions de partits com CiU, arribant tard a l'hora de votar una moció sobre Kosovo. Serra va posar també el dit a la llaga afirmant que, en la voluntat sobiranista, cal fer front a estructures estatals molt poderoses, i va donar com per exemple, el del sindicat CC.OO, que sempre s'ha negat a traspassar les competències de rodalies de RENFE a Catalunya, perquè volen que tot estigui centralitzat per l'estat espanyol, quan la pròpia RENFE, en clau centralitat, va ser fundada i concebuda d'aquesta manera pel propi règim franquista. Serra va deixar clar que cal el suport de molts ciutadans de Catalunya per aconseguir la sobirania. Respecte la situació actual de la PDD, va dir que la seva composició és altament transversal i que compte actualment amb més de 40 nuclis ja.