PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

04 de desembre 2007

El PSC després de l'1-D

Dies abans d'aquesta històrica i gran manifestació, una gran part del PSC i els seus aparells demostraven un nerviosisme incomprensible en un partit que ha sabut en moments històrics mantenir-se al costat de la majoria del país que lluitava per les seves llibertats. Des de Tribuna Catalana vàrem mantenir ja abans del primer tripartit que no es podia marginar ni marginalitzar el PSC en la política catalana, i mai no vàrem adoptar una actitud crítica amb la necessària alternança en el govern de Catalunya.
I després hem defensat els presidents de la Generalitat, Pasqual Maragall i José Montilla, contra sectors que volien faltar al respecte de la nostra màxima institució nacional. Com també hem defensat sempre que el PSC com a partit i els seus votants són una part molt important de la societat catalana. Amb l'autoritat moral que ens dóna la nostra coherència en aquesta línia ens preocupa la deriva d'uns certs sectors del PSC que reaccionen amb actituds intolerants vers una societat en marxa, a la qual haurien de sumar-se.
Som conscients del moments polític, de les properes eleccions estatals, de la solidaritat del PSC amb el PSOE, però els socialistes catalans han de pensar primer en la seva nació, Catalunya, que ja no és la de la transició democràtica, que es va deixar entabanar amb una constitució i un estat de les autonomies que s'ha convertit en la cotilla que no l'ha permès desenvolupar-se nacionalment.
Si el PSC, que ja té dificultats en els sectors juvenils del país, no és capaç d'adaptar-se als reptes de la Catalunya del segle XXI, pot entrar en una decadència perillosa. El president Montilla en les seves intervencions a la televisió o al Parlament de Catalunya ha sabut estar a l'altura de les circumstàncies en quant a la defensa de la llengua i la cultura d'aquest país, davant dels embats del PP o Ciutadans. Però cal anar més enllà. I en el PSC ja hi comença a haver des de persones que estan en el govern fins a la gent dels pobles, els barris i les ciutats de Catalunya que requereixen que el PSC es sumi al camí de consolidar Catalunya nacionalment en una Europa unida. No estant dia a dia repensant l'encaix o el desencaix a una Espanya que ni ens entén ni ens vol entendre.
El PSC ha de rectificar i afegir-se a l'onada de sobirania i de llibertat que encapçala les noves generacions i en les quals s'hi afegeixen les generacions cansades d'esperar o frustrades amb les entelèquies autonomistes o federals.
Tribuna Catalana