Al poble de Catalunya

Els i les periodistes que treballem als Mijtans de Comunicació Públics deCatalunya hem decidit enviar privadament un correu electrònic davant de la situació que vivim darrerament, i sobretot, des de fa una setmana alsnostres llocs de treball.Aquest correu s'envia voluntàriament, i de manera particular, a les families, les amistats i els coneguts o veïns per tal que el passeu o eldoneu a llegir a tanta gent com sigui possible, donat que és una de les poques maneres que tenim d'adreçar-nos, hores d'ara, al Poble de Catalunya.

1.-Els periodistes i les periodistes catalans neguem les afirmacions del portaveu adjunt del Partit dels Socialistes de Catalunya al Parlament Català, Joan Ferran, qui ha assegurat des de divendres passat que som els professionals o les professionals que treballem als Mijtans de Comunicació Públics de Catalunya, TV3, Catalunya-Ràdio, Televisió Espanyola a Catalunya,Ràdio Nacional a Catalunya, Catalunya Ona Mijtana,COM, i les diferents emissores municipals de ràdio i televisió de ser els i les responsables demobilitzar la població el passat Primer de Desembre a Barcelona.

2.-Igualment, rebutjem el suport que el senyor Joan Ferran ha rebut del president de la Generalitat, Honorable José Montilla i Aguilera, de la seva formació, el Partit dels Socialistes de Catalunya així com del PartitPopular de Catalunya i de Ciutadans per Catalunya, que també responsabilitzen els i les periodistes dels Mitjans Públics de ser els promotors d'una suposada manipulació i mobilització popular en contra del Govern Català i a favor de l'independència de Catalunya.

3.- Els i les periodistes que treballem als Mijtans Públics tenim, aixó sí, més independència per informar dels esdeveniments que els i les nostres companys i companyes dels mijtans privats, on les condicions laborals són molt més precàries i on, sovint, s'ha de passar per l'adreçador, fet que, en el nostre cas, podem evitar en gran part gràcies a que ja gairebé tots i totes els que quedem encara en aquests Mijtans Públics hem aconseguit enlloc després de passar el respectiu concurs oposició, sovint, reconegut, amés, per sentència dels tribunals.

4.- La nostra obligació i la nostra feina és informar el millor que podem dels esdeveniments i per tant , recordem que la manifestació del passatPrimer de Desembre i la del 18 de Febrer de l'any 2006 van ser convocades per la Plataforma Pel Dret a Decidir. La xifra de participació la va donarla Guàrdia Urbana de Barcelona i la pròpia organització, i tots els observadors i les observadores han coincidit en assenyalar que va ser la més multitudinària des la marxa contra la invasió de l'Iraq del 15 de febrerde l'any 2003. En cap cas la vem donar nosaltres.

5.- S'ha informat, igualment de la realitat viscuda per bona part de la població catalana arran de l'apagada soferta per Barcelona i part de la seva Àrea Metropolitana el passat 23 de juliol, del bloqueig de les cintes transportadores de l'equipatge a les diferents terminats de l'Aeroport delPrat els passats 2,3,4 5 i 6 d'Agost, que va provocar que molts avions s'enlairesin amb els passatgers sense les seves maletes, així com del'embús de 80 quilòmetres viscut a l'Autopista A-7-Sud desde el Peatge deTarragona que va obligar a l'aixecament de barreres com a mesura excepcionalper part del Giovern Català, i també de la interrupció del Servei deRodalies en tres línies de RENFFE, la C2-Sud, la C-7 i la C-10 i la Línia 8dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del passat 20 d'octubre fins el 30 de novembre.

6.- Aquests esdeveniments han sigut objecte d'especial tractament per la seva transcendència directa en la vida diària de bona part de la població catalana, que ha vist, atònita, en quina situació es troben lesinfraestructures bàssiques al Principat però en cap cas són invenció ni dels periodistes ni és responsabllitat d'aquest col.lectiu professional la sevasolució, però si la d'informar. Per aixó som periodistes amb criteri.

7.- Quan els i les periodistes ens hem referit al Dèficit Fiscal que pateix Catalunya ho vem fer arran d'un informe públic presentat la setmana passda pel Banc Bilbao Vizcaya Argentaria a Barcelona que xifra en 1.500 els eurosque aporta cada català o catalana a l''Estat, tot i que la Fundació Josep Irla i d'altres economistes independents fan servir una metodologia méscompleta que puja fins a 3.300 euros aquesta aportació.Aquest desequilibri tampoc no és responsabilitat dels i les periodistes catalans, i fins i tot, el conseller de Governació, Joan Puigcercós, s'hi va referir també la setmana passada en una conferència públlica. Tampoc ens ho hem inventat.

8.- Tots aquets fets s'han tractat per cadascú de nosaltres de manera professional i , per tant, és fals que s'hagi exagerat ni, molt menys que els i les periodistes promoguem l'independència de Catalunya ja que, com tothom, prou feina tenim per arribar a final de mes, pagar la hipoteca quite sort d'haver trobat pis, o qui en busca encara i viu al domicil familiar.Si ara hi ha una part de la població catalana partidària d'aqesta opció, n'hem informat i prou, al marge de que, probablement, més d'un de nosaltres hi combregui, però sense influir a l'hora de donar la notícia.Per aixó tenim un Còdig Deontòligic a Catalunya, únic a l'Estat i que ens va costar molt d'aconseguir al Col.legi de Periodistes de Catalunya, organsimeque, en breu, s'adreçara, si pot, públicament.

9.- Per si de cas, i davant de la situació insòlita en què ens trobem ens adrecem directament al POBLE DE CATALUNYA, qui en definitiva és sobirà i té aquest DRET A DECIDIR, recongut per les Nacions Unides que nosaltres respectem desde el nostre lloc de treball amb una mateixa tasca: informar del que passa com a quualsevol país europeu.Mai des de la transició, ni en la pitjor epoca del Govern de José Maria Aznar, quan es va produir una gran reacció popular en contra de l'invasió del'Iraq, haviem viscut els i les periodistes catalans una situació com l'actual, simplement, perquè la gent a Catalunya s'ha enfadat. Qui seran el propers: Els advocats/des?, els/les mestres?

10.-Igualment ens veiem en l'obligacó d'aclarir que la decisió dels ex-presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Soley i Pasqual Maragal iMira, d'anar a la manifestació del passat Primer de Desembre va ser personal, i cal recordar, que tant ells dos com les seves senyores i ex-primeres dames de Catalunya, Marta Ferrusola i Diana Garrigosa, hi van anar voluntàriament sense que cap periodista català els portés de la mà.A més, s'ha de recordar que tant el senyor Pasqual Maragall com la senyora Diana Garrigosa es van donar de baixa del Partit dels Socialistes deCatalunya la passada Primavera abans de les eleccions municipals.

Agraïm la vostra atenció i tot el suport que hem rebut dels nostres companys i companyes dels Col.legis d'Advocats i Advocades de les quatre demarcacions catalanes així com dels Psicòlegs/gues que s'han posat ja a la nostra disposició i ens veiem en l'obligació de recordar que si la situacióde Catalunya, hores d'ara, coincideix amb la d'Escòcia, Flandes o el PaísBasc, n'informem sense que sigui nostra la responsabilitat de la decisió queles seves respectives poblacions prenguin lliurement.

El Poble de Catalunya és qui té la darrera paraula i a aquest Poble ens adrecem abans de les eleccions del proper 9 de març en veure el que ens caua sobre, guanyi el PP o el PSOE. Nosaltres seguirem i compten, d'avant-mà,amb la vostra comprensió.

Els i les periodistes dels diferents Mitjans Públics de Comunicació de Catalunya.
Barcelona el 5 de desembre de 2007