.png)
Desprès de les eleccions municipals del passat diumenge dia 27 tothom ha quedat ben impressionat. Uns perquè han guanyat aclapadorament amb uns resultats millors dels que esperaven. I altres perquè encara no poden entendre què ha passat.
Uns i altres estan rumiant sobre els factors que han fet que a Sant Cugat es pugui implantar a partir d’ara una piconadora, una premsa que pot trinxar valors democràtics al nostre ajuntament.
Costa d’entendre la Llei d’Hondt quan permet que Convergència i Unió, amb un increment de 1.715 vots i que només representa un 18 per cent dels ciutadans, obtingui majoria absoluta. Això significa via lliure per fer i desfer tot allò relacionat amb la nostra ciutat, perquè ha aconseguit catorze regidors, quatre més que en l’anterior mandat.
Quin temor hi ha? L’oposició i una gran part de la societat civil de la nostra ciutat tem, possiblement amb raó, que en els plens d’aquest nou mandat totes les propostes dels convergents siguin aprovades tot i aplicant la majoria que els suposa tenir catorze regidors contra els onze de l’aposició.
Siguem més perspicaços. En el fons a Convergència i Unió els hi preocupa donar aquesta imatge i es per això que estan estudiant oferir entrar al govern a un dels partits de l’oposició. I això per què? Potser per fer el mateix que temíem, però de manera que quedi millor vestit.
Al meu entendre els motius per el que s’ha arribat a aquesta situació han estat els següents:
Hi ha qui creu que la campanya ha estat més que agressiva, brutal, amb un cost econòmic “sorprenent”, la que ha fet CIU en aquestes eleccions. Ha estat un “màster” de publicitat. Això si, s’han deixat per el camí alguns elements ètics. Recordem que durant un mes regidors i alguns tècnics han estat ocupats fen campanya. S’ha fet un abús amb el tracte amb els nens i la gent gran, de la qual cosa parlarem en un altre moment. En l’últim moment s’han inaugurat obres acabades fa temps o tan sols iniciades, s’han repetit moltes promeses del 2003 etc. Tots ells actes discutibles però que tristament els hi han donat vots.
Senyalem una infracció de CiU. Repetir constantment i falsament que els dèficits de la nostra ciutat eren culpa de la Generalitat, ha estat una altra forma de castigar als tres partits que formen majoritàriament l’oposició, i de seguir al peu de la lletra l’estratègia de CIU per castigar el tripartit que governa la Generalitat.
Diguem una altra raó dels resultats. És l’ús “orientat” que s’han fet de determinats mitjans de comunicació de la nostra ciutat.
La pèrdua d’un 33 per cent dels vots dels partits d’esquerres (PSC, ICV i ERC) indica que, especialment PSC i ERC, que són els que més vots han perdut, no han sabut transmetre el seu missatge i programa o que el seus nous caps de llista no eren prou coneguts per la ciutadania. Tot això ha produït una desmobilització del seu electorat.
L’abstenció tan elevada d’un 43 per cent és un fet per meditar. Això implica els partits politics, però també la societat civil de la nostra ciutat. Crec que els motius d’aquesta abstenció és doble. Per un costat determinades actuacions dels partits i d’alguns politics, tan a la ciutat com al país. I, per altra banda, la feblesa i desmotivació de les associacions i entitats de la nostra ciutat. I això, per què? Perquè les associacions estan assetjades, són un àmbit que es negligeix amb tota l' intenció. Hem de recordar, però, que les associacions i les entitats son el primer nivell, aquell en el què els ciutadans poden participar i treballar per la ciutat i això crea motivació per participar-hi. Protegim aquest espai.
Per el be de la nostra ciutat ara caldrà estar molt ama-te’ns al risc de determinades actuacions unilaterals i seguir treballant per potenciar la participació com una de les formes d’acostar la gent a la política i combatre l’abstenció en les pròximes eleccions. Els partits també tindran que buscar formules per estar mes propers al ciutadans i que les seves propostes siguin conegudes.
Uns i altres estan rumiant sobre els factors que han fet que a Sant Cugat es pugui implantar a partir d’ara una piconadora, una premsa que pot trinxar valors democràtics al nostre ajuntament.
Costa d’entendre la Llei d’Hondt quan permet que Convergència i Unió, amb un increment de 1.715 vots i que només representa un 18 per cent dels ciutadans, obtingui majoria absoluta. Això significa via lliure per fer i desfer tot allò relacionat amb la nostra ciutat, perquè ha aconseguit catorze regidors, quatre més que en l’anterior mandat.
Quin temor hi ha? L’oposició i una gran part de la societat civil de la nostra ciutat tem, possiblement amb raó, que en els plens d’aquest nou mandat totes les propostes dels convergents siguin aprovades tot i aplicant la majoria que els suposa tenir catorze regidors contra els onze de l’aposició.
Siguem més perspicaços. En el fons a Convergència i Unió els hi preocupa donar aquesta imatge i es per això que estan estudiant oferir entrar al govern a un dels partits de l’oposició. I això per què? Potser per fer el mateix que temíem, però de manera que quedi millor vestit.
Al meu entendre els motius per el que s’ha arribat a aquesta situació han estat els següents:
Hi ha qui creu que la campanya ha estat més que agressiva, brutal, amb un cost econòmic “sorprenent”, la que ha fet CIU en aquestes eleccions. Ha estat un “màster” de publicitat. Això si, s’han deixat per el camí alguns elements ètics. Recordem que durant un mes regidors i alguns tècnics han estat ocupats fen campanya. S’ha fet un abús amb el tracte amb els nens i la gent gran, de la qual cosa parlarem en un altre moment. En l’últim moment s’han inaugurat obres acabades fa temps o tan sols iniciades, s’han repetit moltes promeses del 2003 etc. Tots ells actes discutibles però que tristament els hi han donat vots.
Senyalem una infracció de CiU. Repetir constantment i falsament que els dèficits de la nostra ciutat eren culpa de la Generalitat, ha estat una altra forma de castigar als tres partits que formen majoritàriament l’oposició, i de seguir al peu de la lletra l’estratègia de CIU per castigar el tripartit que governa la Generalitat.
Diguem una altra raó dels resultats. És l’ús “orientat” que s’han fet de determinats mitjans de comunicació de la nostra ciutat.
La pèrdua d’un 33 per cent dels vots dels partits d’esquerres (PSC, ICV i ERC) indica que, especialment PSC i ERC, que són els que més vots han perdut, no han sabut transmetre el seu missatge i programa o que el seus nous caps de llista no eren prou coneguts per la ciutadania. Tot això ha produït una desmobilització del seu electorat.
L’abstenció tan elevada d’un 43 per cent és un fet per meditar. Això implica els partits politics, però també la societat civil de la nostra ciutat. Crec que els motius d’aquesta abstenció és doble. Per un costat determinades actuacions dels partits i d’alguns politics, tan a la ciutat com al país. I, per altra banda, la feblesa i desmotivació de les associacions i entitats de la nostra ciutat. I això, per què? Perquè les associacions estan assetjades, són un àmbit que es negligeix amb tota l' intenció. Hem de recordar, però, que les associacions i les entitats son el primer nivell, aquell en el què els ciutadans poden participar i treballar per la ciutat i això crea motivació per participar-hi. Protegim aquest espai.
Per el be de la nostra ciutat ara caldrà estar molt ama-te’ns al risc de determinades actuacions unilaterals i seguir treballant per potenciar la participació com una de les formes d’acostar la gent a la política i combatre l’abstenció en les pròximes eleccions. Els partits també tindran que buscar formules per estar mes propers al ciutadans i que les seves propostes siguin conegudes.
Jaume Massanés i Papell
1 comentari:
Doncs el que heu de fer és no pactar amb ells i acabar amb la inhibició que tant ha desconcertat la gent. Si us feu la foto amb ells és com si aprovéssiu tot el que fan. Em sembla que a la Gene mana el tripartit i amb no donar llum verda a projectes que no siguin bons per al comú n'hi ha prou.
Publica un comentari a l'entrada