Sant Cugat lidera la captació d’empreses. Això es bo ?

Em pregunto per què donem com a 'bona notícia' una cosa com aquesta:

'Sant Cugat lidera la captació d'empreses que marxen de Barcelona', 'Sant Cugat és la ciutat de l'àrea metropolitana que capta més empreses que marxen de Barcelona' . Segons dades de la consultora Jones Lang Lasalle, la tercera part de companyies que abandonen la capital per instal·lar-se a la seva perifèria tria la nostra ciutat. La manca de sòl i els preus dels lloguers a Barcelona obliguen grans empreses a buscar altres localitats per ubicar-hi les seus socials

De veritat em pregunto si això és bo per la 'ciutat'. Convertir-nos en el recanvi de Barcelona per a la ubicació de més empreses, que porten més persones a treballar, que no viuen aquí, que provoquen més congestió d'automòbils, amb el corresponent benefici per l'empresa dels Túnels, els quals no paren de veure incrementat el trànsit de vehicles.

Tampoc està tan clar que deixin algun benefici a la població directament, a no ser al omnívor Ajuntament, que menja de tot, per tal de satisfer les necessitat bàsiques del monstre en que s'ha convertit

Que vol dir que les empreses valoren un 'entorn de qualitat econòmica' i espais diàfans i moderns. Jo fins ara coneixia entorn de qualitat paisatgística, bé dic coneixia, doncs cada cop en quedem menys i pel que fa als espais diàfans, que vol dir que encara per la finestra de l'edifici hermètic corresponent encara es pot veure Montserrat, Collserola, Sant Llorenç i el Montseny, en dies clars que la boira dels automòbils no disminueix la visibilitat.

La proximitat de centres universitaris i la futura instal·lació del centre Esade 'Creapolis, són motiu per elegir la nostra ciutat. Sobre els centres universitaris m'agradaria veure quantes d'aquestes empreses aprofiten el teixit 'investigador' de les institucions acadèmiques i sobre Creapolis. s'ha acabat anar al cine quan funcioni.

Pel proper curs amenacen en venir: Joma's, Laboratoris Esteve i Cargill. Aquest 'curs' ja ens han caigut: Indo, Harley-Davidson. Tot deuen ser divisions d'investigació doncs amb les universitats tan a prop no anirem a desaprofitar l'ocasió. Per cert els de Harley poden col·locar unes quantes d'aquestes precioses motos al de Creapolis, per si se'ls fa difícil aparcar.

Més endavant s'espolsen la son i fan servir el tema del preu per metre quadrat de lloguer, o sigui que de entorn econòmic de qualitat i espais diàfans, ni una paraula.

La Senyora Roser Rodríguez, co-directora de la consultora Jones Lang Lasalle, una mena d'intermediari immobiliari vaja, m'ha deixat preocupat per la quantitat de virtuts que té Sant Cugat per atraure companyies, i jo sense adonar-me'n. Com es nota que ella té instint pels negocis i jo pels arbres, els ocells, els rius, els camps, tot això que no és un entorn de qualitat econòmica.

Tota aquesta retòrica a més ve avalada pel diari 'Expansión' caracteritzat per la sensibilitat cap el medi ambient i la Fundació Catalunya, que no se ben be que fa.

L'esmentada senyora veu com a positiu el parc empresarial consolidat i el transport. Encara que després no s'acaba d'entendre quan diu que s'hauria de millorar el transport per arribar als polígons excepte a Can Sant Joan. I jo li dic no només millorar el transport per arribar a aquest modern jardins de 'l’excel·lència empresarial' a preu de lloguer més barat que Barcelona, també s'hauria de millorar el transport públic: tren i bus per arribar a la resta de la població encara que només fos per anar al CAP a curar-se unes 'candides'.

No tot son flors i violes segons la Senyora Roser Rodríguez, diu que hi ha coses a millorar per mantenir l'atractiu empresarial. Un dels puntals d'aquesta deficiència semblen ser els restaurants. Què encara en vol més. Però si tenim cuina fins i tot catalana.

Jaume Carrera

http://eltotdesantcugat.blogspot.com/

La piconadora ja ha començat ¡¡

Recoder i CIU mostren el seu nou tarannà amb majoria absoluta, cal que estiguem preparats.

"Quan m'imagino què farien altres caps de llista al meu lloc, m'agafa fred de peus". (DiarimésSantCugat, 8 de juny, p. 4).
Aquesta frase significa "tindre enveja" però en aquest cas es una desqualificació i falta de respecte a la oposició.

“L'alcalde en funcions, Lluís Recoder, insta CiU a impedir que els partits d'esquerra s'apropiïn de 'les polítiques de progrés". (Radio Sant Cugat 14 de juny).
La pregunta es: Quan ha tingut CIU politiques de progrés social ? O estem parlant d’un altre tipus de progrés ?

“La federació ( CIU) diu haver ofert repartir les vocalies de l'equip de govern, tot i tenir-hi majoria, a canvi de la renúncia de Turu o d'alternar la presidència de l'EMD durant el mandat." (Radio Sant Cugat 14 de juny).
Qui es aquesta gent tan superba per canviar la voluntat ciutadana expressada mitjança els vots.

“Repartir la feina entre els setze regidors (CIU + ERC) també seria possible." (DiarimésSantCugat, 12 de juny, p. 6).
I tant, pagant els ciutadans no hi problema, veritat ?

Continuarem informant .............................

Jaume Massanés i Papell

Comunicat de les germanes de Salvador Puig Antich

Avui és un altre dia trist per a nosaltres. Si, l'any 1973, un Tribunal Militar es va avenir a representar una farsa de judici contra el nostre germà i el va condemnar a mort per acontentar els sectors més assedegats de sang del final del franquisme, avui, amb la distància de més de 34 anys, amb una democràcia teòricament consolidada i amb un poder judicial que hauria de ser independent de qualsevol interès aliè a la justícia, ens trobem en la mateixa situació. L'equip d'advocats que ens representa ha treballat amb eficàcia absoluta, ha reunit i presentat una àmplia bateria de proves noves amb argumentacions contrastades i contundents. Ha presentat nous testimonis i proves pericials. Això era el que legalment es requeria perquè el cas del nostre germà es pogués revisar.

Les proves de la defensa del Salvador que en el seu dia no es van realitzar o no es van acceptar, ara han estat sobre la taula de la sala cinquena militar del Suprem. D'ells depenia un acte reparador de justícia i no ho han volgut així. Davant d'aquesta indefensió decebedora que avui ens toca viure, ens preguntem en què es diferencia aquell sistema dictatorial, capaç de condemnar a mort el nostre germà, entre molts d'altres, i aquest sistema democràtic que no fa res per tancar ferides que encara supuren. Després ens demanaran que oblidem el passat i que mirem el futur. No podrem mai.

Ens preguntem si aquesta mateixa ànsia judicial que ara ha negat la revisió el que ha fet és defensar aquell nefast tribunal que, al seu temps, va signar, sense garanties processals, la pena de mort contra el nostre germà.

Sabem que no estem soles en aquest moments. Agraïm l'ànim i el suport que ens fan arribar innombrables persones i col*lectius. La societat en general i la catalana en particular ha entès que el cas del nostre germà no és una qüestió estrictament personal o familiar. Hi ha en joc conceptes poderosos com la dignitat o la restauració de la justícia. Sabem que no som les úniques persones que estem en aquesta situació. I també sabem que hem de continuar fins que un dia o altre es reconegui la profunda injustícia que es va cometre, quan el 2 de març de 1974, el botxí collava el garrot amb el vistiplau d'un sistema judicial corrupte, indefensable des de la perspectiva dels temps que vivim.

Imma, Montse, Carme i Merçona Puig Antich

Neix L'Observatori del Finançament de Catalunya

L'Observatori del Finançament de Catalunya (http://www.ofc.cat/) és una web que dóna continuïtat a la tasca encetada per "Economistes pel No" en el referèndum de l'Estatut de Catalunya.

L'Observatori pretén informar sobre el desplegament de l'Estatut en matèria de finançament i analitzar el resultat obtingut en el procés de negociació. També divulgarà les balances fiscals. En aquest sentit, l'Observatori compta amb una primícia: l'economista Jordi Pons va fer fa uns mesos una estimació de les balances fiscals per al 2005 a partir de les dades de FUNCAS i ha cedit a l'Observatori la difusió d'aquestes dades. La xifra és esfereïdora: el dèficit fiscal de Catalunya del 2005 assolia els 19.177 milions d'euros, és a dir, 2.704€ per habitant i el 10,5% del PIB de Catalunya. A l'Observatori difonem aquestes dades, expliquem què diu l'Estatut en matèria de finançament i què en podem esperar, comentem l'informe dels advocats de l'Estat.

També monitoritzem el compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut sobre les inversions de l'Estat i expliquem fil per randa la trampa que ha fet l'Estat en els pressupostos del 2007 per incomplir-la de manera flagrant. Ara ens cal difondre aquesta eina el màxim possible.

Si podeu fer-ne difussió i donar-la a conèixer entre els vostres coneguts aniria molt bé. Us recordem l'adreça de la web: http://www.ofc.cat/

Sobirania i Progrés

Catalunya: 5 - Espanya: 3

La selecció catalana de futbol sala ha debutat amb victòria sobre Espanya (5-3) a la Copa del Món que es disputa a Yakutsk, a la Sibèria Oriental (Rússia). És la primera edició d'aquest torneig, que organitza la Associació Mundial de Futbol Sala (AMFS), un organisme que reconeix Catalunya com a membre permanent de ple dret.
Ha estat el partit inaugural del torneig i després de la cerimònia inaugural al Pavelló dels 50 Anys de la Victòria, s'ha pogut veure Catalunya i Espanya desfilant juntes. Han portat les seves respectives banderes i han escoltat els seus himnes. Aquí s'ha produït un fet anecdòtic: l'organització ha fet sonar Els Segadors i posteriorment l'himne d'Anglaterra, el God Save the Queen, enlloc de l'espanyol. Per això, els jugadors espanyols no han volgut començar a jugar fins que no ha sonat el seu himne.
Ha estat un partit complicat per Catalunya, on ha calgut remuntar un marcador advers. S'ha arribat al descans amb empat a zero, però al segon temps, la selecció espanyola s'ha avançat 1 a 3. Catalunya, però, ha tingut un home decisiu, Xavi Sánchez, que ha fet els cinc gols de la nostra selecció i que ha ha estat l'artífex de la remuntada.
El Consell Superior d'Esports (CSD) ha intentat que aquest partit no es disputés, amenaçant amb accions legals als integrants de la selecció espanyola, però no ho ha aconseguit. El CSD ha recordat que la utilització de l'himne i de la bandera estan regulats per llei, i que aquesta associació privada no té cap dret a representar Espanya
Ha estat el partit inaugural del torneig i Catalunya està enquadrada al grup D d'aquesta Copa del Món, amb Espanya i l'Argentina. Demà, precisament, els homes de Juan Antonio Fernández s'enfronten al combinat argentí. El primer classificat de cadascun dels quatre grups, disputarà les semifinals el pròxim dia 17 de juny.

Mas pactaria amb els xenòfobs

La desesperació ens fa prendre mesures desesperades. O això sembla davant el flirteig que CiU està tenint amb Plataforma per Catalunya al Vendrell (Baix Penedès). Primer semblava que existia un consens per no pactar amb la Plataforma per Catalunya (PxC) sota cap concepte.
Fins i tot els socialistes van oferir un pacte contranatura als convergents, cedint-los l'alcaldia, per tal que la força xenòfoba no entrés al consistori. Però els convergents han triat la pitjor opció, i l'oferiment de pacte que va llançar el líder de CiU al Vendrell ha estat refermada pel propi president de la coalició nacionalista, Artur Mas, condicionada a que el govern sigui d'unitat.

El president de CiU, Artur Mas, va afirmar ahir que si la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC) entrés en un govern d'unitat, com proposa el candidat de CiU al Vendrell (Baix Penedès), Benet Jané, representaria una "gran victòria" perquè se la integraria en el sistema ordinari.

En declaracions a RAC1, Mas va defensar l'oferiment de CiU del Vendrell al partit de l'ultradretà i franquista Josep Anglada: "Un govern d'unitat és un govern d'unitat. Què millor que la gent de la PxC accepti governar un municipi amb totes les altres forces polítiques de tradició democràtica".

El líder de Convergència i Unió ha pronosticat que la proposta de CiU al Vendrell "està condemnada al més fracàs absolut, entre altres coses perquè algun partit ja ha dit que no estarà en el govern, per tant no hi haurà govern d'unitat", deixant clar que els convergents, per la seva banda, no tindrien cap problema en pactar-hi. Tot i així Mas s'ha afanyat a matissar les seves declaracions, i ha assegurat que el que no farà CiU és pactar únicament amb PxC "per formar govern al Vendrell, ni a Vic, ni a cap altra part".

Informació de Ràdio Catalunya

Que ha passat a les eleccions municipals ?

Desprès de les eleccions municipals del passat diumenge dia 27 tothom ha quedat ben impressionat. Uns perquè han guanyat aclapadorament amb uns resultats millors dels que esperaven. I altres perquè encara no poden entendre què ha passat.
Uns i altres estan rumiant sobre els factors que han fet que a Sant Cugat es pugui implantar a partir d’ara una piconadora, una premsa que pot trinxar valors democràtics al nostre ajuntament.

Costa d’entendre la Llei d’Hondt quan permet que Convergència i Unió, amb un increment de 1.715 vots i que només representa un 18 per cent dels ciutadans, obtingui majoria absoluta. Això significa via lliure per fer i desfer tot allò relacionat amb la nostra ciutat, perquè ha aconseguit catorze regidors, quatre més que en l’anterior mandat.

Quin temor hi ha? L’oposició i una gran part de la societat civil de la nostra ciutat tem, possiblement amb raó, que en els plens d’aquest nou mandat totes les propostes dels convergents siguin aprovades tot i aplicant la majoria que els suposa tenir catorze regidors contra els onze de l’aposició.

Siguem més perspicaços. En el fons a Convergència i Unió els hi preocupa donar aquesta imatge i es per això que estan estudiant oferir entrar al govern a un dels partits de l’oposició. I això per què? Potser per fer el mateix que temíem, però de manera que quedi millor vestit.

Al meu entendre els motius per el que s’ha arribat a aquesta situació han estat els següents:

Hi ha qui creu que la campanya ha estat més que agressiva, brutal, amb un cost econòmic “sorprenent”, la que ha fet CIU en aquestes eleccions. Ha estat un “màster” de publicitat. Això si, s’han deixat per el camí alguns elements ètics. Recordem que durant un mes regidors i alguns tècnics han estat ocupats fen campanya. S’ha fet un abús amb el tracte amb els nens i la gent gran, de la qual cosa parlarem en un altre moment. En l’últim moment s’han inaugurat obres acabades fa temps o tan sols iniciades, s’han repetit moltes promeses del 2003 etc. Tots ells actes discutibles però que tristament els hi han donat vots.

Senyalem una infracció de CiU. Repetir constantment i falsament que els dèficits de la nostra ciutat eren culpa de la Generalitat, ha estat una altra forma de castigar als tres partits que formen majoritàriament l’oposició, i de seguir al peu de la lletra l’estratègia de CIU per castigar el tripartit que governa la Generalitat.

Diguem una altra raó dels resultats. És l’ús “orientat” que s’han fet de determinats mitjans de comunicació de la nostra ciutat.

La pèrdua d’un 33 per cent dels vots dels partits d’esquerres (PSC, ICV i ERC) indica que, especialment PSC i ERC, que són els que més vots han perdut, no han sabut transmetre el seu missatge i programa o que el seus nous caps de llista no eren prou coneguts per la ciutadania. Tot això ha produït una desmobilització del seu electorat.

L’abstenció tan elevada d’un 43 per cent és un fet per meditar. Això implica els partits politics, però també la societat civil de la nostra ciutat. Crec que els motius d’aquesta abstenció és doble. Per un costat determinades actuacions dels partits i d’alguns politics, tan a la ciutat com al país. I, per altra banda, la feblesa i desmotivació de les associacions i entitats de la nostra ciutat. I això, per què? Perquè les associacions estan assetjades, són un àmbit que es negligeix amb tota l' intenció. Hem de recordar, però, que les associacions i les entitats son el primer nivell, aquell en el què els ciutadans poden participar i treballar per la ciutat i això crea motivació per participar-hi. Protegim aquest espai.

Per el be de la nostra ciutat ara caldrà estar molt ama-te’ns al risc de determinades actuacions unilaterals i seguir treballant per potenciar la participació com una de les formes d’acostar la gent a la política i combatre l’abstenció en les pròximes eleccions. Els partits també tindran que buscar formules per estar mes propers al ciutadans i que les seves propostes siguin conegudes.

Jaume Massanés i Papell