Dos anys de presó per cremar fotografies d'uns vividors ¡¡

Dos anys de presó per cremar una fotografia. Amb aquest lema al cap, la fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha decidit obrir diligències per la crema de fotografies de la família reial en el transcurs d'una concentració que va tenir lloc dijous davant l'Ajuntament de Girona per protestar contra la presència a la ciutat del rei d’Espanya, Joan Carles I. Els fiscals han enviat una petició al Departament d'Interior de la Generalitat perquè els informi de les actuacions que van dur a terme els Mossos i de les possibles identificacions, per bé que el conseller d'Interior, Joan Saura, ha afirmat que encara no ha rebut la notificació. Segons la fiscalia, els responsables de la crema de les fotografies podrien ser autors d'un delicte d'injúries a la Corona.

Dijous al vespre, l'esquerra independentista gironina -SEPC, CUP, COS, Endavant, El Forn, JAG, Maulets, MDT i PSAN- va concentrar més de 400 persones a la plaça del Vi per protestar contra la visita del rei d'Espanya per inaugurar el Parc Científic i Tecnològic de la UdG i, de retruc, per criticar la decisió del rectorat i de l'empresariat local de convidar-lo. Durant la concentració es va cremar un suport de cartró on hi havia penjades tres imatges del rei i una dels dos monarques, fet que la fiscalia considera com a delictiu. Els manifestants no van poder arribar fins al pavelló de Fontajau on es trobava el monarca amb empresaris catalans, perquè els Mossos d'Esquadra els van tallar el pas.

Paral·lelament a la protesta popular, en l'àmbit acadèmic també han sorgit tot un seguit de veus discrepants que recriminen a la rectora de la UdG, Anna M. Geli, que "una universitat catalana que sempre ha volgut fer palesa la seva catalanitat" hagi convidat "un dels símbol de l'espanyolització" per inaugurar el seu Parc Científic, oimés si es té en compte que Joan Carles I "res té a veure amb la ciència".

El fiscal té la intenció d'obrir diligències per investigar aquesta manifestació, ja que considera que els manifestants van poder incórrer en "un delicte d'injúries greus a la més alta representació de l'Estat". Segons l'Audiència Nacional espanyola, la crema de fotografies de la Corona és contrària a l'article 490 del Codi Penal, que diu que "qui calumnia o injuria el rei o qualsevol dels seus ascendents o descendents, la reina consort o el consort de la reina, el regent o algun membre de la regència, o el príncep hereter de la corona, dins l'exercici de les seves funcions o amb motiu o ocasió d'aquestes, serà castigat amb una pena de presó de sis mesos a dos anys si les calumnies o injúries foren greus, i amb la multa de sis a dotze mesos si no ho son".

El portaveu del grup d'ERC al Parlament, Joan Ridao, per contra, remarca la "normalitat" amb què es va viure a Girona la presència del rei espanyol, tot i que "molta gent va sortir al carrer per expressar la seva opinió contrària a la institució que ell encarna". Segons Ridao, es van dur a terme "actes multitudinaris participats per molta gent" i es va donar alguna resposta contrària a la presència de la monarquia a Catalunya, fet que va comportar algun "accident aïllat i puntual" però que "no malmet" la imatge d'un col·lectiu de persones que es va manifestar de forma "pacífica i democràtica".

Tribuna Catalana

Silenci vergonyos

PER FI TENIM ESTUDI D’OLORS!

Fa ja més de tres anys , arran de les queixes d’alguns veïns de Mas Gener, del sector de l’avgda. Pompeu Fabra i del barri de Vallhonrat de Rubí, l’A.V. de Sant Joan va demanar a l’ajuntament que encarregués un estudi per saber d’on provenien les males olors. Ens van dir que es faria amb prontitud però…...

Moltes coses van passar, estudis que asseguraven haver encarregat a l’UPC i que no van existir mai, queixes reiterades de veïns, intervencions en el consell de districte...Per finalment tenir aquest estudi que comentaré i que el tenim gràcies al grup municipal d’ICV que ens l’ha passat. Al Cèsar el que és del Cèsar......

Estudi trimestral de la immissió d’olor a l’entorn de la planta de compostatge i deixalleria de sant Cugat del Vallès. Olors associades a la planta de compostatge. L’enunciat de l’estudi ens permet fe d’entrada uns aclariments:
Immissió: els “assessors” d’aquí endavant oloradors, deu en total, oloraran durant 10 minuts i en faran 60 mesures en 50 punts i en dies diferents.
Els 50 punts estan distribuïts de la següent manera: 13 a Can Calopa, 20 a Vallhonrat, 17 a Mas Gener ( 4 a la zona de Pompeu Fabra.).
Els oloradors han estat alliçonats per percebre: 5 tipus d’olors diferents associades a la planta de compostatge: olor àcida, olor a compost, a escombraries, a biofiltre i a lixiviats.
Les mesures d’immissió van començar el 18 de setembre i va tenir una duració de 12 setmanes.
Quan l’olorador percep una olor l’ha de classificar segons l’intensitat: olor molt feble,feble,clarament distingible,olor forta i molt forta i la freqüencia, percentatge temporal en que l’olorador la percep com a totalment identificable.

Analitzem ara quins varen ser els resultats en els tres punts esmentats.

Can Calopa. S’han percebut olors procedents de la planta a tots els punts de mesura a excepció del punt 4 ( davant de l’escorxador ).La intensitat oscil·la de feble a molt forta, depenent de la distància del punt emissor i la freqüència sobrepassa el 15% en 8 dels 13 punts. Les olors percebudes han estat : compost, acida ( piles de fermentació ) i a escombraries ( procedents dels camions de recollida de residus ).

Vallhonrat. S’ha percebut olor a compost en 8 dels 20 punts de mesura., amb valors de freqüencia temporal inferiors al 5% i intensitats entre feble i molt feble. En canvi són ressenyables olors no associats a la planta que procedeixen del poligon industrial de Can Calopa i dels camions de recollida de residus o contenidors de brossa. L’intensitat oscil.la de molt feble a forta, segons els punts observats. Els percentatges d’olor són inferiors al 3%.

Mas Gener- zona Pompeu Fabra. S’han obtingut percepcions d’olor de qualitat similar a la procedent de la planta de compostatge a 10 dels 17 punts de mesura al llarg de dos episodis d’olor generalitzat, els dies 15 d’octubre i 29 de novembre i de manera puntual a tres de les mesures realitzades. Només en una mesura realitzada a l’alba s’ha percebut olor a compost a tots els punts de Mira-sol. En tots els altres punts l’origen de l’olor a escombraries i en algún cas a compost i vegetació podria ser, ja que no coincideixen amb les medicions a Can Calopa i Vallhonrat, la planta de triatge de TMA de Can Fontanals o a restes domèstiques de vegetació. La intensitat varia de molt feble a distingible. En horari nocturn s’ha percebut olor procedent de la planta de TMA a dues de les mesures a la zona Pompeu Fabra.

Conclusions ? Permeteu-me ser breu i un xic malèvol.

- La planta de compostatge fa pudor treballant en un 10% de la seva capacitat. Si treballés al 100% les olors multiplicades per 10 convertirien l’aire de les zones estudiades en irrespirable.

- Es descobreix un nou focus de males olors provinent de la planta de triatge i transferència de TMA a Can Fontanals.

- Tant la planta de compostatge com la de triatge estan gestionades per TMA.

Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol

------------------------------------------------------------------------------------------------

Senyors: els qui van guanyar les eleccions municipals a Mira-sol:

Tarden mes de tres anys en buscar l'arrel del problema.

Diuen mentides i es queden tan amples.
Es gasten els diners dels contribuents en contractar "experts de nassos".
No feia falta, la conclusió és la mateix que ja denunciaven abans els mateixos veïns.
Callen i amaguen la informació als mateixos veïns i a les associacions de Mira-sol i Mas Gener.
Evidentment tampoc no diuen res de la solució.

Tenim els polítics que ens mereixem ?

Jaume Massanés i Papell

TV3 la nostra ?

TV3 no retransmet l'ofrena floral a Casanova
Un moment de 'Doraemon'TV3 no ha retransmès en directe l'ofrena floral a Rafael Casanova per part dels dirigents polítics de Catalunya, a diferència d'anys anteriors. D'aquesta manera, quan el Govern, encapçalat pel president de la Generalitat José Montilla, estava realitzant l'ofrena, la cadena pública catalana oferia els dibuixos animats 'Spirou' i 'Doraemon', dins del Club Super 3. Per la seva banda, el canal 3/24 ha connectat -durant 10 minuts- amb el monument a Rafel de Casanova a les 10 del matí, quan el Govern ja havia dipositat el ram floral, així com la gran majoria de partits. Tampoc Catalunya Informació ni Catalunya Ràdio han retransmès en directe l'esdeveniment. Font: e-noticies

Qui ha ordenat als mitjans de comunicació silenciar els actes del Fossar de les Moreres i l'homenatge nacional a Xirinacs. Jo era allà i vaig poder veure les càmeres de TV3 i d'altres reporters gràfics.

Jaume Massanés i Papell

Autoestima versus autofòbia

Per saber fins a quin punt el pragmatisme constitueix un tret idiosincràtic del poble català n’hi ha prou de recordar quina va ser la seva actitud l’endemà mateix de la desfeta més gran de la seva història: tot i les conseqüències, que van ser terribles, la gent va decidir que, atesa la irreversibilitat dels fets, el millor era tornar a la feina com si res. Els comerços van obrir novament les portes i el país va tornar a funcionar. Però, realment no havia passat res? No hi havia cap diferència entre l’Onze i el 12 de setembre? Cap d’important, simplement havíem deixat de ser amos del nostre destí.
Va ser una reacció molt catalana aquella, molt pragmàtica. I molt perillosa també, perquè, amb el temps, l’excés de pragmatisme condueix a l’oblit, i l’oblit és una de les fonts de la ignorància. De la ignorància es nodreix la mentida, de la ignorància es nodreixen els conflictes de la humanitat. Només han transcorregut seixanta-dos anys d’ençà de la caiguda del nazisme i ja hi ha historiadors que neguen el genocidi jueu; només n’han transcorregut trenta-dos de la mort de Franco i ja hi ha polítics que neguen l’etnocidi dels Països Catalans. I el que és pitjor: cada dia hi ha més gent que s’ho creu; cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que el castellà, a més de ser la llengua pròpia de Castella, és també la llengua pròpia de Catalunya; cada dia hi ha més catalans disposats a creure’s que les memòries del franquisme són contes a la vora del foc; cada dia allò que els catalans ignorem fa més espanyola Catalunya.
No caiguem, per tant, en el parany d’aquells que volen fer de l’Onze de Setembre una jornada festiva, no pas reivindicativa. Són els mateixos —ara ja amb un poder absolut a totes les institucions— que amb els seus vint-i-un diputats al Congrés espanyol van fer costat al Partit Popular votant en contra de la unitat de la llengua catalana i de l’autogestió dels nostres ports i aeroports, són els mateixos que diuen que els drets històrics de Catalunya no existeixen i que amaguen les xifres escandaloses de l’espoliació fiscal que patim, són els mateixos que no ens permeten tenir seleccions nacionals i que han convertit TV3 en el tercer canal de Televisió Espanyola, són els mateixos que ens neguen el dret de celebrar referèndums i que ens imposen jutges que no parlen la nostra llengua, són els mateixos, en definitiva, que frenen la nostra projecció internacional com a comunitat nacional diferenciada i que concentren els seus esforços en un únic i sibil·lí objectiu: l’espanyolització de Catalunya. I és que només l’espanyolització de Catalunya en pot disfressar la patologia, que és la patologia més trista que pot patir un ésser humà: la negació d’un mateix.
Ajudem-los, per tant, a alliberar-se del seu complex d’inferioritat i a transformar en autoestima l’autofòbia que pateixen. Diguem-los que l’autoestima sempre inspira respecte i que el respecte fa possible la diversitat. Ensenyem-los que, cada vegada que una autoestima col·lectiva desapareix, no desapareix només una identitat, també la diversitat es fa més petita.
L’Onze de Setembre és una diada commemorativa, no pas festiva. El poble que festeja la seva esfondrada, ofèn la memòria dels qui van donar la vida per ell.

Victor Alexandre

I ara que dirà, senyora Conesa ?

M'agradaria fer unes puntualitzacions al article amb el títol "Mira- sol - Retard en el soterrament de línees telefòniques" publicat el proppassat divendres 13 de juliol en el Tot de Sant Cugat.

A més de ser veïna de Sant Cugat de tota la vida, soc treballadora de Telefónica,, conec molt de prop els problemes de la nostra ciutat i no em puc estar de contestar les falses acusacions que l'Ajuntament fa a Telefónica en l’esmenta’t article:

- No sé quan van pagar els veins però es mentida que les canalitzacions fa anys que estiguin fetes; l'Ajuntament les va entregar a Telefónica el darrer trimestre del passat 2006.
- Quan Telefónica va rebre les infraestructures es va comprometre amb l'Ajuntament a tenir la xarxa soterrada a finals del primer trimestre del 2007, si tot estava en condicions.
- A mesura que s'han anat fent les obres, s'han trobat canalitzacions obstruïdes, fins a quinze punts, per les que era impossible passar els cables, i que s'han hagut d'obrir de nou i reparar.

No entenc com la Sra. Conesa te el valor de demanar als veins que facin costat a l'Ajuntament per pressionar a la companyia, quan ella sap, o hauria de saber, que l’únic responsable de l'endarreriment de l'obra es l'Ajuntament, ningú mes. Queda molt be però, culpar un altre i, si es la Telefónica, millor que millor.

Roser Segura Vila

Carta publicada al butlletí electrónic UN ALTRE SANT CUGAT

I ara que dirá, senyora Conesa ? Recorda les seves manifestacions a Radio Sant Cugat:

http://www.radiosantcugat.cat/index.php/informat/Urbanisme/28939.htm

Fem una mica d'historia:

http://jaumemassanes.blogspot.com/2007/07/en-les-obres-durbanitzaci-dels-sectors.html

Jaume Massanés i Papell

Al Ripollés ho tenen clar

Aquestes vacances hi fet un recorregut per diferents pobles del Ripollès. He pogut gaudir dels seus paisatges, la seva tranquil·litat i també he de confessar-ho, de la seva gastronomia.

Sempre m’ha agrada parlar amb la gent dels llocs que visito i recorre els seus indrets per conèixer els seus costums i formes de pensar, i just aquí en vaig fitxar amb un detall que en va produir una gran satisfacció i perquè no dir-ho orgull com independentista català.

Als ajuntaments de Ribes de Freser i Queralbs no tenen la bandera espanyola al seu balco.
En un primer moment, potser recordant la costum de Sant Cugat, vaig pensar que el motiu podria ser que estiguessin de festa major, en vaig equivocar, mai la posen.

Vaig preguntar el motiu i la coincidència a las dos viles va a ser aclaparadora: Perquè volem aquest drap si no representa res per nosaltres ? Si ens obliguen a posar-la l'endemà la traurem ¡¡

Mes clar i contundent impossible.

Quina diferencia amb Sant Cugat del Vallès. Aquí un govern de la ciutat que es diu nacionalista li tremola tot nomes persar-ho. Recordeu que a la Festa Major las van treure totes.

Ara el dia 11 de setembre fara la "opereta" per quedar be i després tots seriosos aniran a cantar els segadors.

En l’acte de comiat d’en Xirinacs al Fossar de les Moreres vaig entendre encara mes clar el seu missatge, molt parlar de catalanisme i independentisme però en el fons som uns covards.

Jaume Massanés i Papell