La PDD valora molt positivament la Consulta

La Plataforma pel Dret de Decidir valora molt positivament la consulta sobre la independència del 13 de desembre.

*La PDD es desmarca de qualsevol intent de manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.*

La Plataforma pel Dret de Decidir valora molt positivament les consultes realitzades fins ara. Per això vol felicitar totes les comissions organitzadores i a tots els voluntaris i voluntàries que han fet possible la consulta sobre la independència i demostrar que som capaços de lluitar pel nostre futur amb rigor i democràcia, fent una acció única al món, per exigir l'exercici del dret a l'autodeterminació i decidir si
volem o no sé independents.

La PDD continuarà donant suport a les entitats, associacions i comissions organitzadores que ho demanin per ajudar a tirar endavant la consulta del 28 de febrer i del 25 d'abril.

La PDD només donarà suport a les consultes que es proposin des de la base a partir de les xarxes socials de cada municipi i que es comencin a preparar amb prou temps per vertebrar el teixit associatiu de manera que permeti tirar endavant la consulta amb el màxim de garanties

La PDD defuig els personalismes i es desmarca de qualsevol manipulació de les consultes ja sigui per obtenir un benefici polític personal o per tirar endavant un nou partit.

Plataforma pel Dret de Decidir

Secció Local de Sant Cugat del Vallès

Tothom serà benvingut al tren de la independència

Parlament de Miquel Calzada en l´acte d´inici de campanya el 29-N al Fòrum

Bon dia i benvinguts a aquest acte d’inici de la campanya per la Consulta Popular per la Independència que se celebrarà el dia 13 de desembre. D’entrada deixeu-me agrair a la coordinadora que m’hagi convidat per obrir precisament aquest acte.

Mireu, tot venint cap aquí pensava què us havia de dir mentre tenia posada Catalunya Informació. Escoltava diferents notícies i de cop, quan he sentit que “la vicepresidenta del govern espanyol confia en una sentència raonable de l’Estatut”, he tingut un moment de vertigen, he tingut la sensació que aquesta era una notícia superada. És com si un alemany oriental s’hagués imaginat la caiguda del mur de Berlín molt abans del mes de novembre de 1989. Aquesta notícia de fa dues hores l’he sentida tan lluny en el temps, tan superada, que fins i tot m’ha fet gràcia. M’ha fet gràcia perquè arribarà un dia que ens semblarà mentida veure quant de temps vam perdre donant voltes a la mateixa sínia sense trobar la sortida correcta. L’única possible.

La constatació d’això que us estic dient és, per exemple, l’editorial conjunt que van fer tots els diaris en defensa de la dignitat de Catalunya. Un prec desesperat perquè saben que el nou Estatut és l’última estació. I, sobretot, perquè també saben que la dignitat de Catalunya només té un nom i el temen: independència.

Si l’Estatut és el passat, el futur ja fa temps que l’hem començat a escriure, i a partir del dia 13 ho fareu amb lletres més grosses. El dia 13 de desembre passarem una altra pantalla o posarem una altra fita en aquest camí, com vulgueu. L’important és que aquell dia, als 161 municipis on es desenvolupi la consulta popular, tot funcioni com està previst. Que tothom ocupi el lloc assenyalat i sigui conscient de la transcendència de la seva feina, perquè aquella serà una data transcendent.

Mireu, possiblement hi ha gent que pensa que aquesta consulta no té cap mena de validesa jurídica i que, com que no és vinculant, no és important. S’equivoquen. Si bé és cert que no té validesa jurídica, la seva validesa simbòlica però sobretot efectiva és infinita, i això ho heu de tenir molt clar. Perquè, malgrat que aquest camí l’hagi iniciat la societat civil, i malgrat que sigui aquesta mateixa societat civil la que estigui impulsant tot el procés, estareu treballant perquè un dia, aviat, hi hagi un President de la Generalitat amb ambició i sentit nacional que digui “endavant!”. I quan ho digui, haurà de trobar tota aquesta societat cohesionada a darrere donant-li suport. Una societat ideològicament diversa, sí, però cohesionada en la qüestió nacional. Fixeu-vos, doncs, com n’és d’important la feina que dureu a terme el dia 13 de desembre.

Catalunya va ser una gran nació. Ara només som una comunitat autònoma de règim comú. Però no tingueu cap dubte ni cap por, el dia 13 estareu posant una fita molt important. Aquest camí que porta cap a la independència és ben recte i no vol dubtes ni mirades enrere un cop decidit. El dia 13 serà una fita, doncs, perquè Catalunya torni a ser un gran país

Miquel Calzada

Madrid és la gran beneficiada pel nou model de finançament

Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat de Madrid serà la gran beneficiada del nou model de finançament. Concretament, el document de 81 pàgines al qual ha tingut accés l’AVUI assenyala que, sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2 punts (passarà dels 95,5 punts que tenia el 2007 amb el model del PP pactat amb CiU a 109,7 punts amb el del PSOE consensuat amb el tripartit).

Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi, elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana.

Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla.

Crisi econòmica
L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament.

“La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar el recent acord”, adverteix l’economista.

No el 2007 sinó el 2009
L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt diferent de la del 2007.

Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de finançament tot just acabat d’estrenar.

AVUI.cat

Venjança espanyola

L’advocat i historiador Josep Cruanyes i el filòleg Toni Strubell van convocar ahir una roda de premsa al Col·legi de Periodistes per llegir públicament un manifest, en nom de la Comissió de la Dignitat, en què es critica durament el paper del ministeri de Cultura en el cas recent de la compra de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles, afegit al retard en el retorn dels papers de Salamanca i l’interès nul que mostra el govern per fer justícia a la memòria històrica de la població represaliada durant el franquisme.

“És desastrós, lamentable i injustificable que s’hagi generat aquesta mena de competició entre dues institucions públiques com la Generalitat i el ministeri de Cultura espanyol. El retret que li faríem a la conselleria és que no hagin resolt el tema de manera satisfactòria, però cal tenir en compte que hi ha hagut maniobres malèfiques fetes de sota mà pel ministeri”, va declarar Cruanyes. No van voler opinar sobre l’opció triada pels fills d’Agustí Centelles (“tot i que respectem que demanin més o menys diners, no és un terreny a Cantallops, és un patrimoni cultural”), però sí que van mostrar el seu desacord amb les declaracions dels hereus, segons les quals el llegat no ha estat valorat. En aquest sentit van recordar les exposicions que durant els últims anys han estat protagonitzades per l’obra de Centelles.

“No podem entendre la compra del fons d’Agustí Centelles per part del ministeri d’altra manera que com un nou acte de menyspreu envers les víctimes de l’espoliació del 1939. És intolerable veure la seva actitud desmesuradament generosa per adquirir el fons Centelles, davant de la manifesta gasivitat i els obstacles que posa a l’hora de retornar els documents. [...] Tampoc s’entén que els fills de Centelles confiïn en la paraula del ministeri, quan els darrers quatre anys ha incomplert el deure de restitució imposada per llei”, llegim en el manifest de més de cinc pàgines. Altres afirmacions que cal destacar són: “Posar el fons Centelles a Salamanca és un nou acte d’humiliació al poble de Catalunya. [...] Ja n’hi ha prou d’amagar la repressió franquista”.

Com que no es creuen que la ministra Ángeles González-Sinde no estigués al cas de les negociacions prèvies amb la Generalitat, hi veuen “una actitud venjativa dissenyada per fer un mal moral a Catalunya”.

AVUI.cat

Sí a la Independència

Macroenquesta de la UOC

Més informació: http://www.radiocatalunya.ca/noticia/17945/