PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

09 de setembre 2008

Manifest 11 de setembre de 2008: Som una nació i volem un Estat propi

MANIFEST 11 de SETEMBRE de 2008 “SOM UNA NACIÓ, VOLEM ESTAT PROPI”

Avui, Onze de Setembre de 2008, fa 294 anys que els Països Catalans vam perdre les nostres estructures d’Estat, la nostra capacitat legislativa, el control econòmic dels nostres recursos i l’oficialitat de la nostra llengua. Avui, malgrat que hem recuperat una part de les nostres institucions seculars, el marc jurídic i polític espanyol continua limitant el nostre benestar i el nostre desenvolupament cultural.
Així, la llengua catalana perd força i prestigi i veu reduït el seu ús social mentre que les institucions espanyoles enceten una ofensiva cultural d’homogeneïtzació al voltant d’una llengua única, considerada superior. La diferència entre els impostos que la nostra ciutadania ha de pagar i els serveis públics que rep representa un veritable espoli, sense parangó en el món occidental. Aquest espoli afecta diàriament a la vida de les persones. Així, centenars de milers de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, la classe mitjana es veu obligada a un sobreesforç de finançament privat dels serveis bàsics, les empreses han d’afrontar els reptes de la globalització sense les infraestructures imprescindibles, i es dificulta el procés d’integració de la immigració.
En definitiva, avui ja és ben evident que l’autonomisme està esgotat i no permet resoldre els problemes bàsics ni bastir projectes col•lectius de futur il•lusionadors. Ens cal definir un objectiu ambiciós, engrescador, i clar: l’Estat propi.
Avui som doncs aquí per proclamar que l’exercici del dret d’autodeterminació és inajornable i que l’objectiu comú del catalanisme ha de ser l’Estat propi per a la nostra nació.
Perquè volem infraestructures eficients i competitives.
Perquè volem serveis de qualitat que no estiguin eternament saturats.
Perquè no volem pagar com a primer món i que una part de la nostra ciutadania visqui en el quart món.
Perquè volem competir internacionalment sense que ningú no ens veti.
Perquè volem que el català sigui la llengua comuna, la llengua que uneixi tots els ciutadans i ciutadanes del nostre país, vinguts d’arreu del món.
Perquè volem tenir la nostra pròpia veu en el concert de les nacions.
Perquè volem una nació lliure, moderna, desenvolupada, justa, responsable, respectuosa, culta, oberta al món i orgullosa d’ella mateixa.

Perquè no hi ha vent favorable per a qui no sap on vol anar.
Avui som aquí per proclamar ben fort als quatre vents:

SOM UNA NACIÓ! VOLEM ESTAT PROPI!

08 de setembre 2008

Hi ha coses que no canvien

L'alcalde de Montblanc s'enfronta a la Guàrdia Civil per un control i per la bandera espanyola

L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, d'ERC, serà jutjat aquest dimarts en haver sigut denunciat per la Guàrdia Civil per desobediència a l'autoritat. Segons l'alcalde, el 30 d'agost a la matinada, ell i un regidor es van acostar a un control de la Guàrdia Civil i la Policia Local per preguntar l'objectiu del dispositiu. Acte seguit, la patrulla de la Policia Local va marxar, però tres agents de la Guàrdia Civil van demanar a Andreu que s'identifiqués. L'alcalde, en un primer moment, es va negar a ensenyar el DNI perquè entén que "els agents tenen l'obligació de conèixer les autoritats", i afirma que tampoc el deixaven parlar en català. L'alcalde va acabar a la caserna de la Guàrdia Civil.
En plena festa major local, Andreu ha convocat els mitjans de comunicació per exposar la seva versió dels fets. Segons l'alcalde, quan es va presentar al control –la Guàrdia Civil i la Policia Local hi escorcollaven cotxes buscant-hi droga– la Policia Local va marxar. El cap de la Policia Local, Laureà Garreta, ha declinat explicar si es van rebre ordres directes perquè es retiressin. La patrulla de la Guàrdia Civil es va mantenir al lloc i es va iniciar l'enfrontament entre l'alcalde i el regidor de Medi Ambient, Ignasi Cid, amb els tres agents.

Exigència de parlar en castellà
Segons l'alcalde, els agents no els deixaven parlar en català amb l'argument que "no els escoltarien ni les parets". A partir d'aquí, l'alcalde va demanar als agents que s'identifiquessin, moment en què els agents també van dir a Andreu que ensenyés el DNI. Ell s'hi va negar perquè, en la seva opinió, "els agents haurien de saber qui són les autoritats".
Finalment, i per "evitar l'espectacle", van anar a la caserna per parlar amb el brigada del cos, que també ha declinat fer valoracions. L'alcalde assegura que, malgrat conèixer-se amb el brigada, va mostrar el DNI, i va marxar sense tenir constància que acabaria denunciat.
Andreu haurà de comparèixer aquest dimarts al judici de faltes que se celebrarà a un quart d'onze del matí. També es prendrà declaració als agents de la Guàrdia Civil i de la Policia Local. L'alcalde ha traslladat a la subdelegada del govern espanyol el seu malestar davant "certes actituds" del cos, que qualifica d''inconstitucionals'.

Les banderes al balcó de l'Ajuntament
D'altra banda, Andreu ha explicat que un guàrdia civil, a títol individual, li va demanar per què no hi ha la bandera espanyola al balcó consistorial. El mateix agent, segons l'alcalde, va amenaçar de denunciar-lo si no corregeix aquesta absència. Andreu manté que la bandera espanyola no s'ha posat mai a l'Ajuntament, i recorda que, a canvi, a la caserna de la Guàrdia Civil no hi ha la catalana. En paral·lel, l'Ajuntament ha anunciat que penjarà l'estelada l'Onze de Setembre.

Avui.cat

07 de setembre 2008

Recuperem la universitat catalana

El projecte de construcció del estat espanyol passa inequívocament per eliminar la nació catalana, axó inclou eliminar el nostre passat, enganya'n destruint i el que faixi falta, la nostre universitat que hauria d'esser independent per investigar al servei del poble, és reduïda ocupada i dominada per l'estat espanyol amb abús de poder.
La nació catalana necessita conèixer i divulgar el seu passat per disposar del seu futur, per tenir com a poble la identitat i l'autoestima necessària per accedir al futur que li és propi, per accedir a la independència que li permetrà ser ella mateixa.
Els objectius inicials haurien d'esser : crear una consciencia de grup que reconeixent la situació, exigeix els nostres drets sobre el passat, a les institucions que passen per ser les nostres.
També crear un cens dels historiadors que han treballat, i dels que treballen per la història nostre, per restituir i donar la importància que tenen els fets, d'alguna manera per premiar-los i ajudar-los a portar aquesta carga que duen en solitari.
No acceptem que des de Madrid ens imposin el seu model d'Universitat, donem veu i fem créixer aquells que propicien el nostre futur com a nació catalana.

Jordi Cuesta