La voluntat d’un milió i mig de catalans, i molts més que es van quedar a casa, demanant durant la Diada la independència o l’estat propi per la nostra nació, és la força imparable de la societat civil que ha sobrepassat els polítics.
Ara Catalunya es troba davant d’un moment històric, crec que irrepetible, del que depèn el seu futur com a nació lliure. Entrem en un moment on caldrà prendre decisions importants i on passarem moments molt difícils al principi. Tot just comencem i ja estem rebent insults, atacs. crítiques i amenaces, però l’objectiu s’ho val.
Afortunadament també estem rebent recolzaments i elogis de l’exterior que ens recorden que, per damunt de constitucions immobilistes i reis imposats, està la voluntat del poble. I això te un nom: democràcia.
En qualsevol cas, s’ha acabat el temps d’anar fent la viu viu. El temps d’autonomies, estatuts i pactes fiscals s’ha esgotat i ara no ens queda més camí per sobreviure com a nació, que la independència. Si els polítics actuals no assumiu aquesta responsabilitat i no escolteu la voluntat del poble, no dubteu que la societat civil organitzada us canviarà per altres. Repeteixo, no ho dubteu.
Als que es declaren “nacionalistes-catalanistes” els hi vull demanar que deixin de jugar amb les mitges tintes i les pors, amb la indefinició del si però no, o traient fum de la calculadora de rèdits electorals.
Els independentistes han de tenir molt clar que ningú, absolutament ningú, té la propietat del independentisme, ningú té el patrimoni del “pal de paller”. Tant important és un partit petit com un de gran, els necessitem a tots perquè ara cal unitat i humilitat.
Als que es denominen “federalistes” han de decidir si estan amb Catalunya o amb Espanya d’una forma clara i abandonar les seves tesis estèrils sobre l’encaix amb el país veí perquè a l’altre costat ningú mai agafa el telèfon.
Quan escric aquest text ja sabem la resposta d’Espanya al nostre president i el tracte que ha rebut. Ara caldrà decidir si anem cap a unes eleccions anticipades constituents o si finalment és convoca una consulta o referèndum. Però ha de ser ràpid perquè no podem esperar més i si es necessari sortir un altre cop al carrer, sortirem.
D'una manera o altra el poble exigirà a tots el partits d’obediència catalana unitat i el mateix objectiu. Parlo d’unitat real, sense hipocresies, i d’ un sol objectiu molt clar, treballar per una Catalunya independent més justa socialment i amb més valors ètics per aconseguir un futur millor per els nostres fills.
També vull demanar als 50 empresaris del lobby del Pont Aeri, i especialment a l’Isidre Fainé de La Caixa, que no vagin contra el desig del poble de Catalunya, per molta pressió que tinguin des de Madrid. Haurem d'estar atents i si cal, que el poble demostri que La Caixa, si vol sobreviure, només pot fer-ho al costat del poble català.
Senyor Mas ara te la oportunitat de passar a la historia com el President que va portar Catalunya a recuperar les seves llibertats nacionals. Si aquesta és la seva voluntat real no dubti que té tot un poble darrera seu.
Jaume Massanés i Papell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada