Balances fiscals a altres països

Corredor mediterrani

Dèficit fiscal Català

Entrevista a Alfons López Tena a Els Matins de TV3 (20/09/2011)

Parlament durant la Diada a Sant Cugat del Vallès

Ara fa pocs dies,  a la capella ardent, instal·lada al Parlament de Catalunya amb la despulla d'Heribert Barrera,  li preguntaven a una senyora com el definiria com a polític, la resposta va ser ràpida i contundent:

“Una persona que va anteposar els interessos de Catalunya per davant dels interessos del seu propi partit”

Aquesta és la reflexió que exigim als partits independentistes catalans que es presentaran a les eleccions espanyoles del 20 de novembre i a les del nostre Parlament a l’any 2014. Volem unitat d’acció per una Catalunya lliure i sobirana.

Volem unitat, generositat, coratge i compromís. No volem egoismes, ni estratègies a veure qui treu més vots inútils, si....si inútils si no van junts, ni fer-se travetes uns als altres, ni qui portar la barretina més gran. 

Es la última oportunitat que us dona la societat civil catalana, cada vegada més sensibilitzada i atenció, us puc assegurar cada vagada més organitzada. No dubteu que, o vosaltres feu el canvi o el poble us canviarà ¡¡

També encoratjo, a aquells catalans encara tremolosos, desprès de tres cents anys  i que en tenen prou en dir-se catalanistes i nacionalistes, a no deixar-se ensarronar per polítics de saló que segueixen fent la viu viu.

Com deia el Francesc Macià:  
El seny si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat només serveix per tapar covardies.

Ara és l'hora, catalans ¡¡

Visca Catalunya lliure ¡¡

Jaume Massanés i Papell

Capítol 0. CATALUNYA 7è. ESTAT DE LA UE. Fundació Catalunya Estat

Declaració Fundacional aprovada a la Conferència Nacional per l'Estat propi.

El ridícul de Duran, o CiU contra les cordes

Quines vint-i-quatre hores! Ahir vam viure un dia que segurament la història servarà. De primer, al matí, l'esperpèntica votació de la reforma de la constitució espanyola, i al vespre, la pressió contra la llengua a l'escola que va obligar la consellera Rigau a eixir a la palestra. Espanya ataca i ataca de valent i CiU es troba literalment contra les cordes. Quin hivern més apassionant que ens espera!

És una evidència que la base de CiU s'ha mogut en massa cap a l'independentisme. No ho és tant que s'hi haja mogut la cúpula, que de moment es limita a fer declaracions i a picar l'ullet. Ara, vistes les coses que vam veure ahir, ja cal que vagen pensant què compten fer, perquè Espanya ha decidit de posar-los contra la paret, com uns pàries. A ells i al país sencer, és clar, però sobretot a ells.

I a vegades no saben encara ni com reaccionar. Duran i Lleida, per exemple, va perdre ahir una ocasió d'or. No sé pas si va actuar pensant en el lluïment personal o segons una tàctica declarada, però és difícil de fer més el ridícul. El PSOE i el PP han menystingut la resta de grups, especialment Convergència, en tot el procés que portava a aquesta ridícula reforma. I tanmateix CiU ha provat de pactar fins al darrer moment. Pactar què? Em fa l'efecte que tant era.

Ja em va estranyar prou que Duran no eixira a defensar la posició del seu grup. El fet solament podia tenir una lectura: que ell es reservàs una aparició d'últim moment per a anunciar un acord sobre qualsevol cosa, que l'aureolaria com un polític major, un estadista. I efectivament, al seu voltant varen començar a fer voltes, en ple hemicicle!, els enviats dels dos partits que maten l'autonomia, el consens i tot allò que calga, fent-li la gara-gara i cercant un gest positiu de CiU que alleujàs un poc aquesta barbaritat que ells sabien perfectament que cometien.

Van ser a punt d'aconseguir-ho, quan es va anunciar un petit acord en una transacció entre els partits espanyols i CiU. Ho van dir emocionats des de la trona i, quan ho acabaven de dir, el diputat Llamazares va objectar que no es podia votar perquè, com diu el reglament, la negativa d'un sol diputat bastava i ell s'hi negava. Gran! No ho sabia ningú a Convergència això? Ho ignorava Duran? El ridícul no podia ser més gros: Convergència es blegava en canvi d'una engruna secundària i, quan això ja era públic, resulta que la genuflexió no valia res. I Duran es quedava sense el minut de glòria. O pitjor encara...

Pitjor, perquè el cap de CiU al congrés es va alçar aleshores, visiblement enfadat, per exigir a Llamazares que explicàs si els diputats d'ERC (absents) compartien el gest. O siga que en el greu moment que els dos grans partits espanyols dinamitaven el pacte de la transició i enfonsaven una mica més l'autonomia, la seua preocupació no era de demostrar la dignitat que calia esperar, sinó portar la batalla a la politiqueta local, vejam si podia acusar els republicans de res.

Que retratat que ha quedat Duran en aquest procés i que urgent és que CiU pondere si un perfil com el seu li serà de gaire utilitat a Madrid. Veure al marcador electrònic de les Corts l'allau de llumenetes vermelles que el PSOE i el PP encenien unànimement contra les propostes de CiU era la millor impugnació de l'estil d'un home que s'ha quedat fora del temps. Al congrés espanyol CiU ja no serà mai allò que havia estat. Simplement perquè el PP i el PSOE l'han expulsat del pacte.

I com si ho tingueren preparat, perquè no en restaren dubtes encara faltava l'avís dels tribunals, que donen dos mesos a la Generalitat perquè suprimesca la immersió lingüística. A corre-cuita la consellera Rigau, una de les veus més sòlidament nacionalistes del govern, va haver d'improvisar una conferència de premsa per a dir la poca cosa que podia dir: que hi recorrerien i que esperaven convèncer els tribunals. O siga que res. La qüestió interessant, i em pose a comptar des d'avui, serà saber què faran o què diran d'ací a dos mesos quan els tribunals no els donen la raó i exigesquen la fi de l'escola catalana moderna. Fi de la comèdia.

Sé que molta gent de CiU que és conscient que hi ha en marxa un canvi històric. Espanya ha posat la proa contra nosaltres sense reserves i ben decididament, i en aquest embat la tradicional pirotècnia verbal convergent no serveix ni tan sols de passatemps. Per això, Espanya, literalment i conscientment, va posar ahir CiU contra la paret.

(PD. No fóra just d'eludir avui que a l'altre costat de la balança la reacció de #somescola, esdevinguda tendència dominant de Twitter, expressa allò que hi ha de bo i millor al país. Disposat a lluitar.)

director@vilaweb.cat

03.09.2011

Ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l'escola !!

PDD

NI UN PAS ENRERE EN LA PROMOCIÓ DEL CATALÀ COM A ÚNICA LLENGUA VEHICULAR A L'ESCOLA!

2.08.2011

Somescola.cat denuncia la persecució del model lingüístic escolar a Catalunya

02-09-2011

 

La plataforma Somescola.cat rebutja la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte l’ús del castellà com a llengua vehicular a l’escola i lamenta que la justícia continuï avalant i donant cobertura a la persecució que un reduït nombre d’individus du a terme contra el model lingüístic escolar al nostre país. En aquest sentit, Somescola.cat denuncia l’actitud antidemocràtica i de manca de respecte d’aquest grup minoritari respecte el consens assolit per les grans majories socials en matèria de política lingüística.

Somescola.cat considera també que, malgrat que aquests individus estan fent un ús legítim del poder judicial, estan adoptant una actitud èticament reprovable per tal d’aconseguir objectius polítics que no tenen res a veure amb la convivència ni amb la cohesió social.

Somescola.cat espera que el govern català no faci ni un pas enrere
en la defensa del català com a llengua vehicular a l’escola i li demana que no cedeixi a la pressió política i judicial espanyola.

Somescola.cat va néixer fa 8 mesos amb la clara voluntat de plantar cara a aquest tipus de fets socials que denigren la qualitat democràtica de la nostra societat. La política lingüística de l’escola a Catalunya es decideix en el parlament, i no al carrer ni en els tribunals.

Somescola.cat reitera la seva voluntat de seguir fent pedagogia per explicar la necessitat de mantenir en vigor el model lingüístic escolar actual, així com també de combatre, amb la paraula i les idees, aquells intents d’erosionar un dels guanys més preuats de la nostra trajectòria democràtica recent.

Alhora, somescola.cat convida la societat catalana a afegir-se a la celebració dels actes que té previstos per al proper 26 de setembre, Dia Europeu de les Llengües.

Per la convivència, el pluralisme i la democràcia, ni un pas enrere en la promoció del català com a única llengua vehicular a l’escola.

Llegeix més:Somescola.cat denuncia la persecució del model lingüístic escolar a Catalunya