Una cosa que em preocupa més que el pacte fiscal és la manca de formació nacional dels catalans. Tot i que mai no havíem parlat tan clarament d'independència, tot i que fins i tot CiU i el president Mas comencen a parlar-ne i a dir que la desitgen, en realitat encara hi ha molts catalans que coneixen molt poc dels nostre país, de la nostra història i dels objectius de construcció nacional que tenien molts dels catalans que ens han precedit. I no és qüestió d'enquestes i de majories més o menys àmplies. Guanyar un referèndum no és el problema, igual que el problema no és el que digui Espanya sobre el pacte fiscal que Mas vol proposar a Madrid.
El problema fonamental que tenim com a país és la manca de formació nacional del poble. És responsabilitat dels polítics preparar la gent per assolir els objectius nacionals, siguin els que siguin. Si no hi ha pedagogia, ensenyament, coneixement de la història, si no es dóna a conèixer la vida i l'obra dels catalans que més han contribuït a tirar endavant el país, si no formem quadres, directors generals competents, i un relat que defineixi els potencials d'una Catalunya Estat, sempre ens doblegaran i l'independentisme no assolirà els seus objectius.
Potser és el que volen els nostres dirigents. Em fa l'efecte que ens han tingut adormits durant 30 anys i que, encara avui, quan els abusos continuats d'Espanya han començat a despertar-nos, molts fan tot el possible perquè els únics canvis siguin verbals, estètics, retòrics. Amb les qüestions de país, els nostres dirigents actuen amb una doble moral que no acceptarien ben segur a la vida privada.
Un bon exemple del que intento explicar seria el Barça de Guardiola: es parla del Barça i s'espera que faci una temporada tan gloriosa com les anteriors. Tothom parla de l'equip i de Guardiola. Molt bé. Però ara imaginem-nos que Guardiola hagués de competir a la lliga sense fer una pretemporada com Déu mana; sense provar els nous jugadors, assajar noves tàctiques, sense fer un entrenament físic que permeti l'equip aguantar els partits sense trencar-se, sense cohesionar el grup.
Oi que si Guardiola s'omplís la boca de promeses però es passés l'estiu de vacances, sense fer la preparació necessària de l'equip, els resultats segurament no serien els mateixos? Doncs això és el que han fet durant 30 anys els nostres polítics. S'han embolicat amb la bandera i han parlat molt de la manca d'infraestructures de Catalunya. Han parlat de les infraestructures físiques: del tren, de l'aeroport, de les autopistes, però no de les intel·lectuals o espirituals, que són imprescindibles per poder aconseguir-les i treure'n un profit. Ens han mantingut en el més cruel dels infantilismes.
Els catalans no coneixem el que hem estat i ni tan sols coneixem la realitat del que ens està passant. Tenim inoculat el desig però no ens ajuden a assolir la maduresa necessària per aconseguir-lo.
Espanya no se'n surt, el café para todos (l'Estat de les autonomies) no s'aguanta. Aquesta tardor Alemanya decidirà i Catalunya tindrà una altra oportunitat. Preparem-nos per no desaprofitar-la.
President del Cercle Català de Negocis
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada