Dempeus catalans ¡¡

Tot sembla indicar que, si més no al territori del Principat, la majoria de la societat catalana ja és partidària de l'Estat propi. La recent enquesta del CEO, en línia amb altres d'anteriors com la publicada per la UOC, però sobretot la participació massiva en les diverses rondes de consultes populars, des d'aquella primera d'Arenys d'ara farà dos anys, i la manifestació històrica del 10 de juliol de l'any passat, apunten en aquest sentit. Els que hagueu viatjat per l'estranger aquest estiu, potser haureu comprovat amb joia, com m'ha passat a mi mateix, que l'independentisme i la pròpia existència de la Nació catalana no són, si més no a Europa, tan desconeguts com ho eren fa només uns quants anys.

No obstant, mentre la crisi i l'espoli estan conduint Catalunya a una situació límit, interessos partidistes i sobretot econòmics d'uns quants impedeixen dur la independència al cor del debat polític.

Mentre Espanya construeix i manté operatives infraestructures faraòniques, innecessàries i insostenibles tant econòmicament com mediambientalment, com ara línies d'alta velocitat absolutament deficitàries, o aeroports com els de Ciudad Real, Castelló o Osca, amb només 15 vols durant tot el juliol; a Catalunya es tanquen CAPs i serveis d'urgències, es redueixen places de docents a escoles i instituts, es desinverteix en cultura, se suprimeixen serveis de transport sanitari i d'extinció d'incendis, i es retallen els ajuts socials a les persones i famílies en risc d'exclusió i als emprenedors. En poques paraules : mentre Espanya continua amb el seu deliri al més pur estil Ceaucescu, Catalunya, pagant el beure, hipoteca el futur de totes i tots els catalans i catalanes.

Per si fos poc, les reiterades sentències del Tribunal Supremo acabaran -més d'hora que tard- fent forat al sistema d'immersió lingüística a les nostres escoles, amb una clara intenció de relegar el català a llengua residual a casa nostra. I per no estendre'm més acabaré citant l'últim atac del nacionalisme centralista espanyol contra la diversitat dels territoris de l'Estat, i de retruc i molt especialment contra Catalunya : el pacte per la reforma de la Constitució, que, com ningú no ignora, suposa l'anorreament de la sobirania fiscal dels governs autonòmics.

Fins i tot sense tot aquest reguitzell de greuges, dins l'Estat espanyol, Catalunya no podria decidir sobre temes cabdals com són la política impositiva, la immigració o la gestió de les infraestructures de titularitat estatal, com ferrocarrils, ports i aeroports.

Des d'aquesta conjuntura, aquest grup neix amb una única finalitat : FER POSSIBLE QUE TOTS I TOTES LES CATALANES I CATALANS QUE HO DESITGIN, DES DE LA PLURALITAT I EL RESPECTE, DECLAREM DE MANERA INDIVIDUAL I SENSE LA PARTICIPACIO DE CAP GRUP POLITIC, NI SIGLES NI MARQUES DE CAP TIPUS, LA INDEPENDENCIA DE CATALUNYA.

Només amb la manifestació ferma i inequívoca del nostre desig, expressat de manera cívica i ordenada, des de la més profunda convicció democràtica, des del civisme, però també des de la fermesa i l'exigència de ser escoltats per la nostra classe dirigent, per tal que la Independència de la nostra Nació sigui DE MANERA URGENT una realitat.

Vull acabar amb la primera estrofa de l'himne nacional hongarès, “nemzeti dál”, composat el 1848 per Sandor Petöfi, poeta i instigador de la revolta que conduí Hongria a la independència de l'imperi austríac. Una simple cançó que significà l'alçament de tot un poble, i que encara avui, després del tractat de Paris de 1920 que suposà la pèrdua del 60% del territori hongarès en favor d’altres estats, de l'ocupació nazi i soviètica, els hongaresos conserven com a himne.

Dempeus hongaresos!

La pàtria us crida!

Serem esclaus o serem lliures?

Heu de respondre a aquesta pregunta!

Al Déu del magiars

Preguem,

Preguem, que mai més, esclaus

tornem a ser.

Visca Catalunya lliure, 27 d’agost de 2011.

Toni Garcia

Grup " Declaració Cívica d’independència"