L'acabo d'escoltar i el vull compartir amb vosaltres. Magnífic, sublim! Cada paraula, cada frase, ha estat una alenada d'aire fresc, un cant a la vida. A la vida despullada, tal com és, amb totes les seves misèries i les seves grandeses. No crec que hi hagi cap medecina tant eficaç per eixamplar l'esperit com la de deixar-te amarar per la paraula viva d'un poeta en majúscules com ho és, sens dubte, en Joan Margarit. Quin plaer i quin privilegi poder-lo escoltar! M'ha fet plorar. Les llàgrimes surten soles i, a la vegada, el cor s'eixampla i s'enlaire. Aquest pregó és un cant a la vida, a la llibertat, a l'amor i a la Terra.
Mentre tinguem poetes com aquest, Catalunya seguirà viva i ben viva.
VIsca Catalunya lliiure!
Nota: dura 45 minuts però valen la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada