L’independentisme i els enemics de la construcció d’un estat (I)

L’independentisme s’estén amb força per Catalunya: el d’ERC, Reagrupament, Solidaritat Catalana, CUP i els sectors de CiU que així es manifesten, com també els sectors minoritaris del PSC i ICV, i amb més força, el de la societat civil i certs nuclis del món econòmic i financer. Aquests sectors han de deixar d’anar amb el “lliri a la mà” i la innocència política en el seu pensament i estratègia.

Als aparells de l’estat espanyol se’ls han obert totes les llums vermelles del 10-J, i conscients que a Catalunya no val l’estratègia que utilitzen a Euskadi amb l’excusa de la lluita armada d’ETA; els seus analistes, aparells d’intel·ligència i desestabilització i els seus portaveus i mitjans de comunicació de la Brunete estan preparant ja la seva estratègia. Després de l’èxit dels intents de destruir Carod-Rovira, ara li toca a Laporta i, si no és bon noi, a Mas. I destruir el nervi de la nació catalana: la seva llengua, i més important encara, la seva cohesió social.

Després començaran a enfortir el que anomenaran “unionisme” per enfrontar-ho al nacionalisme català i al sobiranisme, i faran tot el possible, encara més, per destruir la imatge de seny i responsabilitat i diàleg dels catalans. També untaran econòmicament tots els sectors crítics amb el catalanisme, tan en l’àmbit professional, com l’universitari i l’intel·lectual, i difondran diversos missatges que creïn preocupació i inestabilitat en els sectors socials més febles: jubilats, malalts, persones amb precarietat laboral, etc.

I si així no aconsegueixen els seus objectius, pot ser que arribin a avaluar com potenciar grups existents o ‘larvats’ perquè provoquin disturbis i creïn inestabilitat.

També elaboraran plans per reforçar la infiltració a les estructures de la Generalitat, en els partits i als sindicats, i particularment, en els mitjans de comunicació i de seguretat del país per tal d’evitar que aquests últims puguin tenir suport i complicitats amb el sobiranisme.

Obrir el meló de la independència requereix fer-ho amb responsabilitat, valentia i fermesa. Només amb dirigents i estructures disposades a jugar-se-la serà possible aconseguir un estat per als catalans del segle XXI.

Tribuna.cat