Mobilització a Barcelona

12 de juny a les 18.00 hores.

Marxa des de la Plaça Urquinaona cap al Parlament
 per deixar ben clar que:

AUTODETERMINACIÓ ÉS DEMOCRÀCIA

MANIFEST

El determini de decidir sobre el nostre futur com a país és cada cop més patent. Ho estem demostrant organitzant-nos i votant en les consultes populars sobre la independència de la nació catalana.

La voluntat de reconstruir la nació, trencant els lligams de dependència i submissió amb els estats espanyol i francès està essent portada a l’escenari i a l’agenda de l’acció política d’una manera clara i indefugible. Cap força política dins o fora dels parlaments dels Països Catalans pot defugir, d’ara en endavant, el fet que la via autonomista estatutària és morta i que el procés d’autodeterminació del poble català, en el seu camí cap a l'alliberament, ja ha començat.

L’aspiració de l’Assemblea de Catalunya de recuperar “les llibertats de l’Estatut de 1932 com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació”, encara no s’ha realitzat, tot i que aquest punt va unir la majoria de les forces polítiques, sindicals, veïnals, culturals i socials d’aleshores.

L’exercici del dret d’autodeterminació és la via radicalment democràtica indispensable per tenir eines suficients per abordar, des de les nostres necessitats i amb les nostres pròpies solucions, els principals reptes que tenim:

 Cal acabar amb l’espoli fiscal que patim. Sense sobirania fiscal estem condemnats a un robatori permanent i a haver de pidolar a l’Estat, que ens espolia més de 22.000 milions d’euros l’any, 60 milions d’euros diaris només al Principat. Cada any surten cap a Madrid 3.000 euros de la butxaca de cada habitant de Catalunya, sigui quin sigui el seu origen, i ja no tornen. Sense sobirania fiscal qualsevol política seriosa per encarar la crisi, donar suport i no caritat als treballadors, incentivar les empreses i millorar les infraestructures del país, és impossible. L’economia catalana s’està dessagnant per culpa del dèficit fiscal i de la manca d’instruments econòmics, legals i laborals propis. La submissió a l’Estat espanyol és un negoci ruïnós insostenible.

 Cal dur a terme unes polítiques justes per a les classes treballadores: jubilacions, pensions, beques d’estudi i dret a la feina; en definitiva, dotar-se d’un marc laboral i de benestar social propi. Només al Principat de Catalunya gairebé 700.000 persones (més d’un 17% de la població activa i gairebé un 40% entre els joves) estan sense feina i la xifra no para de créixer.

 Cal que puguem dissenyar polítiques pròpies i no estar sotmesos a les del govern espanyol, que ara vol fer pagar la crisi als treballadors i pensionistes i retallar, encara més, unes inversions més que necessàries pel nostre país.

 Cal poder decidir també sobre les polítiques d’immigració que més ens convinguin a tots. Només així podrem ser autènticament solidaris sense que la paraula solidaritat signifiqui una perversa versió de l’espoliació.

 Cal dissenyar polítiques energètiques i d’infraestructures portuàries, connexions ferroviàries, aèries i viàries. Els episodis d’Ascó, de la MAT, del parany del fals traspàs del servei de rodalia de RENFE i de la negativa estatal a traspassar-nos els aeroports demostren aquesta subordinació.

 Cal promoure decididament la llengua i la cultura catalana a fi que siguin una eina de cohesió social i de comunicació dels vells i nous catalans, sense amenaces empresarials ni boicots al mercat cultural i audiovisual dels Països Catalans. En definitiva, hem de garantir a tothom el dret de poder viure plenament en català.

 Cal tenir una veu pròpia al món en el terreny polític, econòmic, lingüístic, cultural, espiritual, sindical i esportiu que ens permeti incidir-hi com a poble lliure, orgullós del nostre passat, amb autoestima pel nostre present i ambiciós cara al futur.

 Cal un aprofundiment de la democràcia i la transparència, obrint vies de participació popular i perseguint les conductes corruptes.

L’EXERCICI DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ ÉS UN DRET RADICALMENT DEMOCRÀTIC I UNA NECESSITAT INAJORNABLE PER GARANTIR TOTS AQUESTS DRETS I DEURES

PER L’AUTODETERMINACIÓ, LA DEMOCRÀCIA, EL TREBALL I LA SOLIDARITAT

OMPLIM BARCELONA EL 12 DE JUNY!!


ADHESIONS A:

Plataforma pel Dret de Decidir
http://www.tenimeldretdedecidir.org/
info@tenimeldretdedecidir.org

Tel. 93 410 31 55 (de dilluns a dijous de 16.00 h a 20.00 h i dilluns i dimecres de 08.30 h a 11.30 h)

'La Vanguardia' valida les dades de la UOC: l'independentisme és a punt de ser majoritari

La macroenquesta de la UOC realitzada al desembre sota la direcció de Miquel Strubell ja va apuntar uns resultats demolidors: el 50,3% de la societat catalana votaria Sí en un referèndum d'autodeterminació. Avui, La Vanguardia ve a confirmar aquests números, situant el suport de la ciutadania catalana a un Estat propi en un 37%, mentre que els partidaris de preservar la unió amb Espanya 'cau' fins el 41%: 'Només quatre punts de diferència i una evolució cridanera si es té en compte que el novembre del 2008 l'avantatge dels que rebutjaven la secessió era de 14 punts i, l'octubre del 2009, d'11.' És per aquest motiu que el diari afirma: 'Males notícies per als apòstols de la involució autonòmica. La teràpia de retallades de l'Estatut està tenint uns efectes secundaris més aviat contraproduents. A dia d'avui, el suport a la independència de Catalunya s'ha situat en la cota més alta dels últims tres anys i, el que és més important, ha retallat distàncies com mai en relació amb les posicions contràries.'

La Vanguardia també revela que és entre els votants del PSC és on hi ha hagut un notable augment del sentiment independentista, passant del 22% de tot just fa dos mesos al 35% d'ara. CiU continua acollint un 40% de votants independentistes i un 40% d'unionistes.

El suport a les consultes independentistes també continua sent majoritari entre la ciutadania de Catalunya, com ja va revelar el mateix diari al març: un 54% hi dóna suport, mentre que només s'hi mostra contrari un 34%.

El Periódico també va donar a conèixer unes dades similars al desembre, quan va informar que el 39% dels catalans votaria Sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya. Llavors, el diari del Grupo Zeta assenyalava que el sentiment unionista era compartit per un 40,6% dels catalans.

Una quarta enquesta que també valida el suport creixent a l'independentisme és la que va encarregar l'encara president del FC Barcelona, Joan Laporta, que concloïa que el 47,3% dels catalans vol un Estat propi.

Directe.cat

ACTE DE SOBIRANIA - Declaració de maig de 2010

Compatriotes,

Després del fracàs estrepitós de l’estat espanyol per sentenciar l’Estatut de Catalunya a cadena perpètua, ara toca l’actuació dels botxins del TC que tractaran d’escenificar una execució sumària de la nació catalana en una mena de festa nacional espanyola tronada i patètica.

Entretant els partits catalans, nacionalistes, federalistes i sobiranistes, és a dir tots els que se suposa que són catalanistes es dediquen, amb gran entusiasme, a reivindicar el dret a decidir sobre quin botxí i amb quins instruments preferim ser ajusticiats.

Davant d’aquest panorama ha quedat clar per tothom, pels desencantats i pels encantats, pel català emprenyat i pels sòmines que fan cara de fàstics quan algú els parla de política. Ja no hi ha terme mig. A Catalunya només tenen futur els independentistes, que s’hauran d’espavilar ràpid per omplir el Parlament amb gent disposada a defensar la terra.

La sentència del TC contra l’Estatut de Catalunya es va començar a escriure el dia 23 de febrer de 1981, amb un cop d’estat de pandereta, tricorni i olé, que va servir per posar a cadascú al seu lloc. De fet el dia 24, els colpistes varen rebre prou garanties per abandonar pacíficament el Congrés dels Diputats i, des d’aleshores, per més que alguns dels nostres ens vulguin fer creure el contrari, ja o hi pintem res. Manen ells i nosaltres a “seguir creient” com diuen els socialistes.

Per això, des d’ACTE DE SOBIRANIA, ens refermem en el que ja hem dit des que enterrarem el nonat Estatut, el dia de Corpus de 2009 a la plaça de Sant Jaume. La única via plausible per a Catalunya és la declaració unilateral de la independència des del Parlament de Catalunya. La classe política catalana actual, que coneix perfectament la situació i, tanmateix, continua enganyant el poble de Catalunya amb actuacions i gestos ridículs, que no porten enlloc, ha de ser foragitada democràticament de les institucions de govern i del Parlament.

A data d’avui ja són, 2.300.000 els catalans que han pogut exercir el seu dret a decidir sobre el futur de la nació catalana en la Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya que s’ha estès a 458 municipis. D’aquests, són 454.206 (93’40%) els que han optat per votar SÍ a la Independència, contra 20.707 (4’30%) que han votat NO.

A la llum d’aquests resultats, ACTE DE SOBIRANIA, acorda donar suport al procés d’autodeterminació que el poble català ha engegat, treballant en tres eixos:

Primer. Facilitar ajut tècnic i humà als municipis que decideixin fer la Consulta Popular sobre la Independència de Catalunya, fins que tota la nació hagi pogut exercir, sense entrebancs, el seu dret a autodeterminar-se en processos validats per observadors internacionals i sota l’empara de les Nacions Unides.

Segon. Treballar activament, de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, fent costat als partits polítics que incloguin en el seu programa electoral el compromís, clar i inequívoc, de fer majoria per declarar unilateralment la independència des del Parlament de Catalunya.

Tercer. Donar suport al procés de creació de l’Assemblea Nacional de Catalunya com a nou espai polític sobirà, que representi la nació completa a fi d’acompanyar el poble, les institucions democràtiques que el representen i els diversos territoris que configuren la Nació Catalana en tot el procés d’autodeterminació.

Ens atrevim amb aquesta crida a interpel•lar-nos tots plegats sobre el convenciment i el compromís de lluitar des de fora per dur els nostres representants a dins de les institucions i d’entendre que el dins i el fora han de tornar a sentir-se part d’un únic poble català que treballa unit per la seva llibertat.

Finalment, convoquem als catalans decidits, el dia que el TC faci pública la sentència de mort de l’estat autonòmic, a celebrar-ho, junts, a la plaça de sant Jaume de Barcelona i davant de l’ajuntament de cada Municipi, amb una copa de cava, perquè en aquest moment precís els espanyols validen de fet la via cap a la independència de la Nació Catalana.

VISCA LA TERRA LLIURE

Grup Acte de Sobirania

grupactedesobirania@cmail.cat

http://www.actedesobirania.cat/