PLANA PERSONAL DE JAUME MASSANÉS I PAPELL

22 d’abril 2010

L'altre Samaranch

La figura de Joan Antoni Samaranch està sent evocada aquests dies, amb motiu de la seva mort, en qualitat de dirigent esportiu que va propiciar l'organització per Barcelona dels Jocs de 1992. Tanmateix, hi va haver un altre Samaranch, marcat per una àmplia trajectòria a les files del franquisme. La mateixa Gran Enciclopèdia Catalana afirma que va ser "militant de la Falange des de jove".

De fet, el maig de 1938, amb 18 anys, va haver de incorporar-se a les forces armades de la República, però les seves preferències ideològiques estaven molt lluny dels republicans i va passar a França. Després va tornar a l'Estat espanyol, a la zona controlada per Franco, i més endavant es va afiliar a la Falange.

Dedicat al periodisme esportiu, la seva afiliació a la Falange li va permetre fer carrera política al franquisme. Així, va ser designat regidor d'esports a l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va ocupar entre els anys 1955 i 1962.

No obstant això, el pas que va donar més impuls a la seva carrera política va ser la seva elecció com a procurador a les Corts franquistes per Barcelona. Va ocupar aquest escó durant diverses legislatures, entre els anys 1967 i 1977.

Bé considerat pels dirigents del Moviment Nacional, autèntica factoria de càrrecs del règim franquista, va simultanejar el seu escó de procurador amb el càrrec de representant de Catalunya a la Delegació Nacional d'Esports, sent designat després delegat nacional -d'Espanya- d'Educació Física i Esports .

Des de 1956 era membre del Comitè Olímpic Espanyol, que va presidir des de 1967 fins a 1970. Des d'aquest càrrec va ser promocionat al Comitè Olímpic Internacional, i des de la presidència d'aquest organisme va propiciar la concessió a Barcelona dels Jocs del 92. Ja en les acaballes del franquisme, va presidir la Diputació Provincial de Barcelona entre 1973 i 1977.

Malgrat la seva carrera política al franquisme, Juan Antonio Samaranch va rebre, entre d'altres distincions, la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya (1985), el premi Príncep d'Astúries dels esports (1988) i la medalla d'or de la ciutat de Barcelona (1993). El 1991 el Rei d'Espanya el va nomenar marquès de Samaranch.
 
e-noticies