I ja en van dos. Espanya ha tancat dos diaris bascos en cinc anys i amb resultats similars. Egin va ser clausurat de manera cautelar el 1998 i el cas va ser arxivat el 2009. El tancament d’Egunkaria es decretà el 2003 i, set anys més tard, l’Audiència Nacional reconeix que la mesura adoptada vulnera la Constitució. Partits que es declaren demòcrates i constitucionalistes impulsen i avalen operacions que atempten contra llibertats i drets fonamentals recollits a la Carta Magna. Cossos com la Guàrdia Civil elaboren informes que vinculen l’euskera amb ETA i jutges i fiscals –Juan del Olmo i Eduardo Fungairiño– assumeixen aquesta tesi xenòfoba i li donen pàtina legal perquè s’imposa la doctrina del “tot és ETA”.
Resultat: dues empreses periodístiques han deixat d’existir, centenars de treballadors s’han quedat sense feina, pèrdues milionàries, milers de lectors bascos orfes al quiosc, directius que han patit presó provisional i també tortures, com de manera implícita reconeix la sentència. El Cas Egunkaria és un exemple clar de com actuen els poders de l’Estat en les qüestions relatives al conflicte basc: es pren la decisió política d’actuar contra l’únic diari en euskera. Les Forces de Seguretat redacten informes establint vincles entre Egunkaria i ETA. La fiscalia de l’Audiència Nacional els accepta i el jutge instructor transforma les sospites policials en sumari. Es clausura el diari enmig d’un circ mediàtic marcat per una espectacular posada en escena de la Guàrdia Civil. I s’espera confirmar les sospites al llarg dels cinc dies d’incomunicació durant els quals els detinguts són sotmesos a tortures per aconseguir les proves que no es tenen. El llavors ministre de l’Interior, Angel Acebes, del PP, justificava així la clausura d’Egunkaria: “Aquesta és una operació en defensa i en protecció dels drets i de les llibertats dels bascos, de la seva cultura, del seu pensament i de l’expressió de la seva llengua en llibertat i no a través de la coacció, de la imposició de l’amenaça terrorista".
El president espanyol, José María Aznar, assegurava que “la lluita antiterrorista no ha de distingir entre les banderes de conveniència que pugui utilitzar ETA.” Uns anys enrere, quan Egin acabava de ser clausurat, ja va declarar als periodistes de Madrid: “Creien vostès que no ens atreviríem?” L’home del PP a Euskadi, Carlos Iturgaiz, parlava de “periòdic d’etarres” per referir-se a Egunkaria. I com va reaccionar el PSOE, en aquells moments a l’oposició, davant el muntatge contra el diari dirigit per Martxelo Otamendi? Zapatero no sols va deixar fer, també va criticar que el PNB no veiés bé l’actuació contra Egunkaria: “Els partits polítics han d’esperar i respectar les decisions judicials i fora bo que hores d’ara veiéssim un PNB dedicat en cos i ànima a acabar amb la por i el terror.” Patxi López no qüestionà en cap moment la línia marcada pel seu partit: “Sembla que el jutge té dades que situen el diari en l’entramat d’ETA”. De tots els càrrecs socialistes només un va donar la cara per Egunkaria. Odón Elorza, l’alcalde de Sant Sebastià, exigí la reobertura immediata del diari basc. Una sentència absolutòria i set anys més tard, Patxi López, el Lehendakari, oblida el passat i declara indignat des del seu blog personal –res de solemnes declaracions institucionals– que “el tancament d’Egunkaria va ser un atac contra la llibertat de premsa i contra el mateix Estat de Dret".
De la resolució del Cas Egunkaria surten especialment mal parades l’Audiència Nacional i la Guàrdia Civil. Les mateixes institucions que, 48 hores després de fer-se pública la sentència, han detingut 10 persones a Euskadi, entre elles tres advocats de l’esquerra abertzale, acusades de pertànyer a ETA. Quina casualitat, quines detencions tant oportunes i convenients per a l’Estat després de la derrota soferta en el Cas Egunkaria. Les alegries a Euskal Herria duren ben poc. La victòria d’Egunkaria sortirà cara. L’esquerra abertzale ja ha començat a pagar els primers terminis de la factura.
Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada