Ara toca Brussel·les

Cada dia que passa som més a prop del dissabte 7 de març. 'I què ha de passar el 7 de març?', es preguntarà molta gent.

Doncs el 7 de març és la data en la qual deu mil catalans aniran a Brussel·les a denunciar la situació d'asfíxia que pateix Catalunya, una asfíxia que afecta tots els àmbits de la vida catalana: l'economia, la indústria, les infraestructures, l'educació, la cultura, les polítiques socials i, entre molts altres, els transports i les comunicacions. 'Deu mil a Brussel·les' (www.deumil.cat), per tant, és el títol d'una iniciativa sorgida al marge dels partits polítics amb la intenció de reivindicar davant les instàncies europees el dret de Catalunya a decidir per ella mateixa.

Es tracta d'aparcar les nostres diferències internes com a catalans i concentrar les energies en la internacionalització del conflicte que patim. Els nostres altaveus ja no poden tornar ser els carrers de Barcelona, i encara menys els de Madrid, els nostres altaveus han de ser els carrers de Brussel·les perquè és només allí, a la capital de la Unió Europea, on les nostres reivindicacions poden aconseguir ressò internacional. La manifestació multitudinària del 18 de febrer de 2006 al centre de Barcelona, per exemple, va ser un gran èxit, no hi ha dubte, però ja és història i no ha tingut cap utilitat.

Ara toca Brussel·les. Això significa que la propera manifestació multitudinària de reivindicació nacional catalana s'ha de fer davant les institucions europees, perquè és allà, en qualitat d'europeus, on hem de recordar als demòcrates d'arreu del món el text de la resolució aprovada per l'Assemblea General de les Nacions Unides i que diu que 'el dret dels pobles a decidir per ells mateixos és una condició prèvia a l'aplicació de tots els drets fonamentals de l'ésser humà'. Esperem que la representació de Sant Cugat sigui ben nodrida. L'únic que cal fer és apuntar-s'hi.

Víctor Alexandre
Escriptor i periodista
www.victoralexandre.cat