![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQwkC5TrrvQKMJvsLarlowHkREfqx8qSWXxbgnZaN0KKLBOcPK0P15UU-AswZMMUoQypvC1h2a9KcJQbs2_nxdgtqGSNTqAZ39q-nXmq1HhnNP4UdL2X-p-VIyTW1vc-qABMbXeNIA0LzQ/s200/raul-romeva.jpg)
Amb la meva signatura he volgut deixar palesa la meva voluntat de poder exercir aquest dret, i de poder fer-ho quan abans millor. I és que, a banda de les moltes incerteses que acompanyen la temuda sentència del Constitucional en relació a l'Estatut, proliferen actituds altament preocupants que transcendeixen l'àmbit peninsular (el darrer article de The Economist, la polèmica amb Air Berlin, ...) i enfront a les quals cal respondre, de manera intel·ligent, però a la vegada clara i ferma.
Fa ja un temps que em moc en àmbits internacionals, i concretament europeus, i constato sovint com està guanyant ràpidament terreny la visió que percep la reivindicació de les qüestions nacionals com un problema, quan, almenys tal i com jo ho veig, el problema és el no reconeixement de la diversitat nacional, lingüística i cultural com un valor en ella mateixa. I quan aquesta diversitat no es promou, i ni tan sols es respecta, llavors és més que legítim demanar que es replantegin les regles del joc, cosa que, en el cas d'una nació sense Estat com són els Països Catalans, vol dir exercir el dret a l'autodeterminació, tal i com s'està demanant també a d'altres països com Escòcia, Gal.les, Flandes, Euskadi... No és a les meves mans posar data. Sí ho és, en canvi, manifestar de manera clara la meva voluntat a que en parlem, cosa que faig.
Raül Romeva i Rueda
Eurodiputat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada