L'exPresident de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall explica en lírica de conte la història del recent Estatut en un article publicat a El Periódico. Amb un to irònic i gens condescendent amb els seus excompanys del PSOE, Maragall sentencia "que lluny que queda el federalisme lleonès de Zapatero! El que va unir tots els socialistes" en referència a les constants traves del president espanyol per permetre el lliure desenvolupament de la màxima llei catalana i posa com a exemple que, tot i ser referendat pel poble català, "el futur de l'Estatut és un misteri. Depèn de si falta un membre determinat del Tribunal Constitucional el dia que es reuneixi per debatre el tema, si és que es reuneix. Un constipat oportú pot ser decisiu". En l'article que porta per nom 'Què passarà amb l'Estatut', l'exPresident explica també la pinça a la qual va ser sotmesa quan va anar a Madrid a negociar l'articulat del text amb el 90% del suport del Parlament. Segons Maragall, Mas i Zapatero van fer pactes perjudicials i contraris a la unitat del Parlament de Catalunya, de tal manera que assegura que "em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president, retallades i acords en virtut dels quals Catalunya ja no era una nació en l'articulat, sinó només en el preàmbul, que no té efectes jurídics positius ".
El mateix exPresident segueix explicant una història en to irònic, però ben real. Així, Maragall diu que l'estratègia Mas-Zapatero era únicament per mantenir la "conllevància" que governin sempre els mateixos PSOE-CiU i que, quan li va preguntar a Zapatero, "qui pensava per encapçalar la candidatura socialista en les immediates eleccions, em va dir que evidentment en l'exsecretari d'organització del PSC, Montilla. El que no sé si va preveure és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Es-querra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc.
Maragall posa fi al seu article amb un espetec final: "ara resulta que no és el poble català, ni tan sols en referèndum, qui decideix sobre el seu estatut. Són els jutges. Jutges que el poble, via Congrés i Senat, ha nomenat. Perquè el poble, en la seva infinita innocència i la millor de les voluntats, es pot equivocar. Els jutges nomenats pel poble, no. I si es dóna la casualitat que en falta un i se'n va en orris tot el que s'ha fet, doncs fet està. I vet aquí un gat... la desafecció (de molts catalans) haurà arribat".
Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada