
Segons reconeix el propi ministeri espanyol, les comunitats amb un pitjor finançament autonòmic són les que conformen els territoris dels Països Catalans. Les Illes Balears són les més maltractades del sistema de finançament, tant si s'utilitza el mètode de flux de benefici, que relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic, com si es fa servir el de flux monetari. En el primer cas és d'entre un 7,47 i un 8,56% del PIB, només superat per Madrid, i en el segon d'entre un 13,96% i un 14,20%.
Tots els partits polítics amb seu (central o no) als Països Catalans s'han afanyat a escenificar el seu disgust per aquesta situació. I amb diversos graus de credibilitat han llançat propostes per palliar l'autèntica sagnia econòmica. El cert és, però, que aquesta situació d'autèntic escàndol, que no té un altre nom que robatori i tracte colonial, ja fa massa temps que dura i cap dels partits polítics que ara ploren llàgrimes de cocodril ha aconseguit revertir un dèficit que pot arrossegar el nostra país a la bancarrota.
Davant aquest espoli fiscal que pateixen els Països Catalans i que s'ha mantingut inalterable durant els darrers trenta anys de sistema democràtic, és l'hora que reaccionem. Espanya, a l'hora d'espoliar-nos ho té clar. Ens tracta a tots els catalans per igual, als d'Alzira, Girona, Alacant, Ciutadella, Lleida o Formentera. No podem deixar que l'escàndol de les balances fiscals sigui només un seguit de titulars ofegats per la calor estiuenca. La societat civil dels Països Catalans ha de reaccionar de manera unitària i amb la solidesa de les grans ocasions.
Qui dubti de si som una nació o no, que miri, com escrivia en Vicent Partal, el mapa que dibuixen les balances fiscals. Resoldrà els seus dubtes de manera immediata.
Tribuna Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada