Benvolgut Pepe,En l'Expansión d'avui, es pot llegir que la recaptació de l'IRPF a Madrid és de 82.000 milions d'euros i a Catalunya de 15.500. Ja que la població de Madrid, segons El País d'avui, és de 6'25 milions i la de Catalunya de 7'35, resulta que l'IRPF per capita de Madrid és de 13.120 euros i a Catalunya de 2.100 euros.Podria semblar que, fent servir una terminologia “envellida”, a Madrid hi ha la classe dominant i a Catalunya el proletariat, i que per tant tot aquell que es reivindiqui d'una mínima tradició d'esquerres hauria de ser partidari de transferir recursos de Madrid a Catalunya, no?
Ja sé que aquestes coses de comparar no t'agraden, però les xifres són les xifres i alguna explicació i alguna conseqüència haurien de tenir, suposo.
T'he de dir que és encara més greu del que sembla, ja que una part de l'IRPF madrileny (i per tant de l'aportació madrilenya segons les balances fiscals) es fictícia ja que s'ho paga el mateix Estat a si mateix i per tant s'hauria de fer el càlcul net. És a dir, l'IRPF que paguen tots els funcionaris estatals (en la seva majoria residents a Madrid) no és una contribució a l'Estat sinó un simple canvi d'apunts entre diferents comptes estatals, mentre que el que es paga a Catalunya si que és real en tant que prové majoritàriament del valor afegit empresarial.
El mateix es podria dir de l'impost de societats (15.400 a Madrid contra 9.200 a Catalunya). Si ens creiem aquestes xifres, podria semblar que Madrid està gairebé el doble d'industrialitzada que Catalunya, i em sembla que no és el cas. Simplement es tracta de “l'efecte seu” que assigna tot l'impost liquidat per les empreses a la comunitat on tributen per activitats que realitzen a tot l'Estat.
És per això que la suposada “solidaritat” màxima de Madrid és un “conte xino”. A Madrid resideix i tributa la flor i nata de l'Estat, la classe empresarial, política i militar dominant, i a Catalunya resideixen en gran part els treballadors que amb l'esquema actual a més a més de ser “explotats” localment també ho són globalment, contribuint no només a sostenir la seva pròpia classe dominant sinó també a la d'altres territoris.
A aquest concepte abans li dèiem colonialisme, recordes?
Marcel Coderch, doctor pel Massachusetts Institute of Technology
2 comentaris:
Per a mi, és molt difícil tenir un amic del PSOE, ja que ells tant sols van a la seva i els importa ben poc el que passi a Catalunya. I el pitjor és que des de fa anys te un cosí germà, del PSC, al que tampoc podem tenir com amics. A mida que vaig coneixent més a segons quines persones estimo molt més a les dues gosetes que tinc a casa. Al menys elles no m'estimen per interès, ho fan perquè ho senten. Ho dic perquè les he observat molt, això sí menys que als essers humans.
benvolguts amics Marcel, Miquel i Jaume : m'agrada el comentari de'n Marcel, tècnicament molt pedagògic. Però el que diu en Miquel sobra una miqueta, amb tot el carinyo. Dir que prefereix les seves gossetes, i no dubto que són kolt carinyoses, al PSC i PSOE només em porta a pensar que no està ben ubicat. Només cal mirar al voltant i veure amb qui governa el PSC als pobles i ciutats de la comarca i a recordar els anys de "peix al cove" dels successius governs de CiU amb el PSOE i, amb el que és més greu : el PP d'Aznar !! o sigui que millor no parlar malament dels altres partits no sigui cas que algun dia "facin falta", no us sembla ?
Publica un comentari a l'entrada