"Ladran, luego cabalgamos"

La gran batalla és la del finançament. Deixem-nos de tonteries. L'Estatut és a l'escorxador del Tribunal Constitucional, un tribunal del qual no te'n pots fiar, segons denuncia el mateix Pujol. I amb l'Estatut a l'escorxador, amb un calendari que és com una loteria —la sentència serà al juny? serà abans d'acabar l'any? serà quan els socialistes el controlin, el tribunal?— l'angoixa és permanent, la sensació de madridependència és brutal. Per acabar-ho d'arrodonir, la solució de l'aigua imposada pel govern amic de Zapatero ha contribuït a enfortir la imatge que els problemes —els problemes de debò tipus aigua, llum, trens d'alta i baixa velocitat, ara el debat de la immigració amb el discurs del ministre Corbacho...— tenen la solució a 600 quilòmetres de distància, al quilòmetre zero de la Puerta del Sol. Seguim pendents de la retallada —la segona allà— de l'Estatut i a l'espera de la publicació de les balances fiscals promeses per l'avi Solbes. Seguim pendents de l'humor de Zapatero a l'arrencada d'aquesta segona legislatura (Quina por les segones legislatures dels presidents suposadament dialogants en la primera!). Ens hem consolat amb el traspàs de l'N-II al Maresme, en plena campanya d'imatge d'Álvarez, àlies Maleni [Nadal-Álvarez, una foto que el Maresme s'ha de saber cobrar]. I seguim molt atents als moviments de Zapatero, ara que sí que podem dir la paraula "crisi", així com també podem dir la paraula "transvasament". L'alliberament del llenguatge ha anat acompanyat del pagament d'algun rescat, segur. Podem dir "crisi econòmica" quan abans ens imposaven allò tan pervers de "desacceleració" o, pitjor encara, "alentiment del creixement econòmic". I podem tornar a dir "transvasament" en lloc de "captació puntual" o "aprofitament dels excedents". Per què? Perquè l'acceptació col·lectiva —mediàtica, vull dir— d'aquestes dues realitats arriba just quan convé. És a dir, quan les mesures econòmiques i hidràuliques estan en marxa i ja han passat —ai las!— les eleccions espanyoles. Semàfor verd. Però quan el semàfor era vermell o ambar, noi, aquí no hi havia Déu que digués "crisi" o, més recentment, "transvasament". I llavors ens queixem, els periodistes, que proliferin les "declaracions institucionals" en què no es pot preguntar sinó anar al dictat. Potser anem un pèl tard.

Ja em perdonareu l'extensió i les anades i vingudes argumentals, però això del "ladran, luego cabalgamos" era per un altre tema. Era pel tema de la negociació que el conseller Castells està bastint pel nou finançament de Catalunya. L'estratègia de trencar el front d'autonomies del PSOE versus autonomies del PP en la foto del Consejo de Política Fiscal y Financera, que és la gran sala on Solbes serveix el cafè per a tothom, ha estat hàbil. Arriscada, però hàbil. Però és que Catalunya arrisca —i més que ho hauria de fer, fins aconseguir el concert econòmic, com els bascos— o no se'n sortirà mai. La foto de Castells amb el seu homòleg del País Valencià és novedosa, interessant i sorprenent. Ui, ha pactat amb una comunitat governada pel PP, s'exclamen a Ferraz. Castells ha irritat el PSOE de tal manera que fa pensar el millor. Només cal veure què ha dit Chaves, que és el senyor andalús —no señorito— que en el pols amb el PSC per mantenir Maleni a Foment n'ha sortit victoriós. Però amb el finançament sembla que estiguem tocant os. És allò del "ladran, luego cabalgamos", la qual cosa no ha de voler dir ni que Castells sigui un Quixot qualsevol —l'últim catalanista del PSC?— ni que haguem de veure gegants allà on només hi ha molins de vent. No avancem al·lucinacions quixotesques abans d'hora, i confiem en una certa unitat de les forces catalanes a l'hora de plantar cara en la que es preveu dura i difícil negociació al bar del cafè per a tothom. Perquè ja ni se n'amaguen, i addueixen les pitjors excuses. Com que amb els diners no s'hi juga, més val tancar files i fer costat a Castells. Hem d'aprendre dels errors, i la divisió interna no pot ser l'autèntica aliada dels cambrers de la cafeteria ZP.

Saül Gordillo, periodista i director de l'Agència Catalana de Notícies