Aquest que s'acaba ha estat un any de transició a Catalunya. Després d'un 2006 molt agitat, marcat pel trencament del primer tripartit i per unes eleccions catalanes amb una campanya molt dura, els últims dotze mesos han contribuït a estabilitzar el panorama polític. I, en aquest context, es comencen a apreciar canvis de fons a la societat civil. Pot ser que, com a fet més destacat de l'any, calgui destacar la manifestació sobiranista de l'1 de desembre, però el cert és que aquella protesta multitudinària no és sinó la conseqüència d'aquest canvi de lideratge que s'està produint a Catalunya. Un canvi que no només és qualitatiu -és a dir, més sobiranista- sinó quantitatiu, si es té en compte, per exemple, la gran quantitat de gent que el primer dissabte de desembre va sortir al carrer, la majoria dels quals per sota dels quaranta anys. Cal destacar, doncs, als organitzadors de la convocatòria. Els membres de la Plataforma per al Dret a Decidir, encapçalats per la seva presidenta, Mònica Sabata, han aconseguit que els diferents sectors del catalanisme, i sobretot els entorns de CiU i ERC, tornin a jugar al mateix terreny de joc. I, encara més, fins i tot en el mateix equip. Sorgida en ple procés de negociació de l'Estatut, la Plataforma ha sabut consolidar-se aixecant la bandera del sobiranisme sense entrar a la disputa partidista. Això sí, ha servit per desemmascarar aquells partits que fins fa un mes es definien com a catalanistes i van ser incapaços de protestar contra el dèficit d'infraestrctures provocat pels seus socis a Madrid.
Al darrere de la plataforma també han sorgit o s'han consolidat noves entitats de caire sobiranista, com FemCat, l'Associació Catalana de Professionals, el grup Hayek o el Cercle d'Estudis Sobiranistes. De confirmar-se aquesta tendència, el 2008 es podria començar a parlar de relleu en el lideratge de la societat civil. Entitats històriques com Foment del Treball, la Cambra de Comerç o el Cercle d'Economia, tot i que han augmentat el to contra el govern espanyol, han seguit perdent credibilitat. Aquestes entitats, molt lligades a l'empresariat tradicional català amb massa interessos econòmics a Madrid, ho tenen difícil per guanyar-se el respecte de les noves generacions si a les denuncies contra la baixa inversió dels governs de Madrid no hi afegeixen una reivindicació política de caràcter sobiranista. I és que encara que no els agradi, sobiranisme també vol dir més competitivitat econòmica.
Tribuna Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada