Que torni la il·lusió

Llegeixo amb sorpresa tornant d’un acte polític a Mallorca, diumenge a l’AVUI, que la direcció d’Esquerra qualifica les propostes d’Esquerra Independentista per millorar l’Acord d’Entesa i per condicionar la formació del proper govern a una llei de referèndums i al concert econòmic de barroeres, d’il·lusionisme i pròpies de menors d’edat. Déu-n’hi-do. La direcció d’ERC torna a caure en l’error d’utilitzar adjectius desqualificadors en lloc de l’argument i la raó per justificar l’injustificable; la manca d’ambició del govern i l’il·lusionisme de debò dels que ens convoquen a la Biennal de Venècia o, sense definir cap procés i mentre Montilla celebrava el Día de la Hispanidad a Madrid amb el permís d’ERC, al referèndum d’independència l’11 de setembre de 2014. Dies abans, Ibarretxe convocava un referèndum de veres, amb un pla definit i amb tota la solemnitat, a través del Parlament i com a president del govern basc. Qui són els il·lusionistes que fan propostes barroeres pròpies de menors d’edat? Ens ho aclareix Sànchez Piñol: “El paisatge que els homes veuen, ulls enfora, acostuma a ser el reflex del que amaguen, ulls endins”.

Dissabte se celebra la conferència nacional d’ERC i tota la militància tindrà l’oportunitat de votar les propostes d’Esquerra Independentista per iniciar, amb seriositat, el full de ruta cap a la independència. El primer pas ha de ser la millora de l’Acord de Govern. Un acord programàtic que va néixer esquifit –sense exigir el traspàs de l’aeroport, dels trens regionals, de les competències en immigració, acabar amb l’espoli fiscal o una nova llei de política lingüística– perquè es va negociar sense força i sense que es preguntés a la militància. Els dirigents que van tancar aquest acord titllen ara de poc seriós exigir-ne la millora i promouen el discurs de la por difonent que, si votem per la millora, haurem de marxar del poder i l’entregarem a la sociovergència. No és cert i demostra els complexos que arrosseguem. Els suposats “seriosos” del PSC canvien a mitja legislatura alcaldes i pactes sempre que ho necessiten. Ara ho necessita Esquerra i Catalunya i, si ho votem a la conferència, el PSC no tindrà altre remei que assumir les millores que plantegem perquè ja les va acceptar en l’Acord del Tinell i en l’Estatut aprovat pel Parlament.I el govern resistirà perquè José Montilla no desitja una sociovergència que l’obligaria a cedir la presidència de la Generalitat. Per contra, si ara renunciem, perdrem credibilitat davant dels nostres electors i seguirem perdent suport social. Recuperada la credibilitat programàtica, caldrà impulsar el procés per fer possible el referèndum.

És evident que encara no existeix una majoria independentista, però és viable construir-la perquè partim d’un 33% de catalans que hi votarien que sí i un 58% que estan a favor que es convoqui el referèndum. La història ens ensenya que només iniciant el procés sobiranista acabarem de conformar la majoria i per això cal condicionar el govern de l’any 2010 a la llei de referèndums, que detalli el mètode per exercir el dret de decidir, i al concert econòmic, que permeti que els impostos dels catalans es quedin a Catalunya. Dues propostes: sobirania democràtica i sobirania econòmica que gaudeixen d’un ampli consens social i que ens permetran convocar el referèndum el 2014. Dissabte, a la Conferència Nacional d’ERC, hem de decidir si continuem amb l’il·lusionisme que amara la classe política des de la Transició o aconseguim que torni, de nou, la il·lusió.

Uriel Bertran
Diari AVUI